
L'omu hè un tuttu inseparabile. Per mezu di l'integrazione di u corpu, tenendu in contu u psiche assuciata cù una dinamica di apertura di a cuscenza in una perspettiva spirituali, l'omu hè unu. Sta visione tripartita di l'essere umanu custituitu da : u corpu-CO-, lama-AM-, a mente-ES- hè essenziale per esse parte di a nostra strada di crescita di esse, per l'omu “coames” .
Le corps n’est pas le tombeau de l’âme comme le pensait Platon, ma u strumentu musicali inspiratu da u Spìritu. In u nostru approcciu, être spirituel ce n’est pas échapper au corps mais s’ouvrir dans son corps à l’action de l’Esprit. Le corps traduit, d’une manière palpable et physique ce qui est autre, ciò chì hè metafisica, ce qui est impalpable et invisible . Le corps nous met en contact avec la réalité et nous permet un premier déchiffrage de l’univers qui nous entoure. Da ellu, pudemu vede, capisce, toccu, per sente, à tastà. Par nos sens nous accueillons des informations tangibles, informations qui peuvent nous faire accéder à des plans subtils .
I Ghjudei anu un approcciu unitivu à l'esseri umani. Ils le considèrent comme un tout : a sedia (previstu) pénétrée par le souffle (nefesh) où la chair est moins la chair-viande que l’Homme tout entier dans sa dimension cosmique et la “nefesh” la vitalité de la chair, ciò chì mette in muvimentu. Quallà, la chair ne se saisit jamais séparée du souffle. La chair sans le souffle n’est plus chair mais cadavre .
U Bibbia introduce ancu u cuncettu di“Piuvia” WHO qualifica u Spìritu di Diu, u soffiu rinvigorante. Questu “Piuvia” incita a criatura unfinished chì avemu da esse parti di una dinamica di realizazione, di a crescita di l'essere. U “Piuvia” permette di stabilisce a coherenza di e duie parti custituenti di l'omu, “previstu” et“nefesh” . Li dà energia .
Les Grecs ont perçu que la distinction entre l’esprit et l’âme s’avère essentielle. Platon pensait qu’en son intériorité l’âme prend conscience d’un quelque chose d’autre, elle est au-delà des considératins bassement matérielles, di a so aspirazione à a trascendenza . Cette dimension de l’âme, l'hà chjamatu “noi”. Le “noi” est apparenté à un organe de vision. Hè a pussibilità, au sein de la psyché de poser un regard sur les éléments de la psyché .
Chjamatu ancu parte suprana di l'ànima o punta fina di lama, le“noi” s'identifia profonda cum'è capacità di silenziu, di cuscenza è determinazione. A capacità di u silenziu internu o “Esichia” esperimentu in u meditazione è preghiera, carattirizza un statu stabile di esse. A capacità di cuscenza, di spressione è di parlà permette à l'Omu di diventà cuscenti di i so muvimenti internu è di pudè chjamà cum'è l'umore, elli emozioni, sentimenti, passioni. capacità di decisione è determinazione hè sta libertà chì l'omu hà da registrà è resta in un dinamisimu internu senza esse distrattu da u sollecitazioni da u mondu o di lassà esse distrattu da pinsamenti parassiti .
Hè tandu chì u Spìritu, le “pneuma”, Terminu grecu chì significa u soffiu chì vene da Diu vene à energizà l'essere. Il éclaire toute chose. Nous sommes alors des êtres en devenir d’être réellement des êtres vivants . Tocca à noi di ùn mancassi u mira, per ùn chjudeci, à ricunfigurà noi secondu a nostra identità persunale, d’accéder à notre propre désir, à notre propre manière d’être car la parole de chacun d’entre nous est essentielle pour l’ensemble .
Hè attraversu stu approcciu dil'omu “coames” chì pudemu avanzà versu a cunciliazione interna, fundamentu di ogni vita relazionale appassiunatu .
174