
Ces rides de ce que nous savons nous entraînent plus que de raison ces rides botoxées n'augurent rien de bon si ce n'est de transformation tellement le doute est là à se passer d'explications de main en main devant la nécessaire marche en avant vers un monde qui n'existe pas encore nous les adorateurs des choses conclues avec plein de passe-droits dans les poches pour éviter la surprise. Je confesse de m'être assuré pour que rien ne puisse m'arriver de désagréable. Je confesse d'avoir vécu petit en adorateur du petit rien. Je confesse d'avoir jouer avec le temps qui passe pour que celui-ci dure plus longtemps sans savoir qu'en faire. Je confesse d'avoir vécu hors-sol sans se soucier de la terre hormis des images d’Épinal cù parechje voci in cerca di u lupu di a favola chì manghja capre è pensa ch'ellu hè più liberu chè u cane. Confessu d'avè apertu a scatula di l'imaginariu di tanta polvara accumulata pigliata per u locu di ripruduzzione cun un scherzu dissolutu à ringrazià à u twirl di instincts. Confessu d'avè reinventatu u mondu solu per cambià a vostra visione in u locu senza chì nunda si move. Confessu chì aghju andatu in a zona critica lode inveterata per mi riempia cavu nantu à a sabbia movente di l'incertezza senza vede u core di l'annihilazione. U ventu chjappà a spiaggia e le anime tremano. U cuntinimentu arruga u plagiu di i nostri abitudini. A terra vera arruga a piccula terra induve pensu ch'e aghju campatu. I travi di u tettu scricchianu u ciclopi si addormenta lu ghiro mordicchia un premiu di guerra in ultima intenzione fala u silenziu. Chì duvemu guardà da stu sconvolgimentu ? Avarà da mutà è lasciate à l'ortiche di l'obliu dentiere e prurito. 717