Va fugir del niu l'alba dels despertars, la lluna en la seva agitació. Capa estrella a la plataforma de fusta va mostrar el camí. No ploris no hi vagis una mirada és suficient. Comença el dia i els seus llavis incendiar el cel. Les mains se tendentle harnais blesse le dosles pieds s'enfoncent dans la glaise. Par la porte étroiteaccédez aux blessurespuis remontez la pente. Au sortirplus de bruitrien que la caresse de l'herbe.Pointe une flammeentre les copeauxdu feu de Dieu. S'échappentde la caverneparoles et romances. Se penchenta la vora del penya-segat les êtres du couchant. Une à uneincisez la plancheau passage des sacs. Ne montez plus au grenierpassez par la coursive, le blé est arrivé. Les orifices sont empoisonnés, à croupetonsmaraudons la raison. Fini, nous n'irons plus au boiscouper le genévrier. Les pignons de paille s'envolerontpassé le temps des érafluressous le vent de planèze. Déposezle lingedans la panière d'osier. Un bouquet de marguerites, de bleuets et de coquelicotssur la margelle, el temps és tempestuós. 380
Cola el nas contra el vidre passejant d'una cama a l'altra el nen observa la boira dont les fines gouttelettes captent la lumière globus vius devenant coulures vibrantes per accelerat llançar. l'hivern està plorant dehors un froid sec saisissant les jambes malgrat els mitjons de llana i les calces de pana. Passarà un últim cavall al carrer desert ahanant naseaux fumants colpejant el paviment humit de les seves peülles sabates. Hi ha coratge a l'aire la part superior dels edificis acaricia la boira d'au dessus la rue principale où ronfle quelques moteurs toussoteux. Aparició de records escrit sota la pell el nen semàfor veure les llums au travers des boursouflures de la mer. Il y a du sable dans les jointures du passage à niveau obligeant au ralentissement la bête humaine au loin lâchant ses panaches de fumée.
J'entendrai le lourd convoi cadencer sur les courtes rails un rythme glacé grimant le tireté des nuages à la queue leu-leu parsemée des souriantes branches de lilas. Maman, il pleut la neige tombe il grêle. Qu'on est bien près de la cuisinière. Les souris grignotent le plancher sous la plaque de tôle de la Shell des gouttes d'eau perlent au plafond sur le tuyau c'est la condensation Maman passera l'éponge clouée sur le manche à balai.
Le Christ connaîtra la couronne d'épines et le vinaigre de ses yeux d'Aubrac à faire tourner la bille bruyante dans le couvercle de fer retourné.
Gràcies René per permetre'm ser amistat amb tu Gran Germà per permetre'm entendre l'altre l'amic dels entomeurs. Amb la teva veu Vaig prendre possessió de la meva paraula a l'infinit a partir d'ara cop sobre el clavell del poeta la trucada tan a prop intercanvis sensibles passat i futur. 375
Estic al teu costat el meu amic René en aquest retorn a la terra cenyit amb les flames de la purificació. Seguiu el vostre camí no detenir el temps ser pols fina al davant de la casa. Viatge al buit Sigueu rastres al ras les teves paraules, Els teus pensaments, tona consideració amb el fuet de l'etern cotxer estàs presentat i són els que et segueixen cap a la Gran Obra per permetre. Un polsim de sal un res una companyia punt d'edat només mans que es busquen ull per ull que plogui que ven que surti el sol M'aixeco davant teu la petita escala de la bondat criat a la biblioteca paraules compartides. 376
Fi de l'herbari la graella s'organitza i es completa la finestra que s'obre.
El llangardaix signa la paret xiuxiueig de suport sprites del matí. Un motor de tractor que trepitja per sobre del torrent burlador el final de l'estiu.
Verd groc de l'encreuament entre les faigs al lent desplegament de la llum sobre els troncs entre les ruïnes del castell munta el carro dels morts . Veus un vell avió fa taronjar les seves hèlixs el lladruc d'un gos lluny molt lluny. L'arbre es vel, es revela incessantment mosca negra sobre paper blanc dits teixir escriptura.
Aquesta ferida de caramel devant l'âtre lacéré capture le gémissement des ailes.
Lignée des sièges de bois dur envaint l'espai de les nostres nits el carruatge passa raquítica. Per no fer mal més el temps és a l'índex sans l'arogance d'un regard.
