Cara descarnada d'un jove fora de la seva educació ja capaç d'agafar l'imbroglio contagiós acumulacions de coneixement. I, de fet, coneix el món el jove de cara demacrada sense ulls, sense mans, sans jambes mais bouche fermecapta el més enllà ell el guardià de l'exterior i en el fons és un desastre d'acumulació ell el destinatari de les turpitituds i privilegis sota els nassos i les barbes dels antics il est le plus habileper lluitar contra el judici ell l'enginyós amb un destí ziga-zaga el rocker a les fonts propiciatòries ell és culpable de robatori ofereix la seva vida pel seu indicible turment què s'utilitzen els fabricants de somnis, els poetes, els místics, per no confondre mai els trons celestials tallar-li l'estómac una ahir a la nit être foudroyé par son ombre chaude. Calma i embriaguesa una màscara es troba davant nostre rica en mitologia provada un masque d'accueil des reconstructionson recollir els fragments d'aquest cos dispers. Oh germana núvia encara que trobo a faltar el ceptre Vaig preguntar i vaig començar la vida real celle de la loi des bullesque només arriben els xamans, poetes, profetes, "corders" et "arrissat" - (defensors de la teoria de supercordes i de la gravetat quàntica de bucle) tots els seguidors de l'espai lacunar de les aigües retirades. No hi ha un buit més gran que le chant des nuagesfinestres obertes nosaltres els ocells del verb nosaltres els agitadors de la força de vol. 177
Cara descarnada d'un jove fora de la seva educació ja capaç d'agafar l'imbroglio contagiós acumulacions de coneixement . I, de fet, coneix el món el jove de cara demacrada sense ulls, sense mans, sense cames però boca oberta capta el més enllà ell el guardià de l'exterior i en el fons és un desastre d'acumulació ell el destinatari de les turpitituds i privilegis sota els nassos i les barbes dels antics és el més intel·ligent dels homes per lluitar contra el judici ell l'enginyós amb un destí ziga-zaga el rocker a les fonts propiciatòries ell és culpable de robatori ofereix la seva vida pel seu indicible turment què s'utilitzen els fabricants de somnis, els poetes, els místics, per no confondre mai els trons celestials tallar-li l'estómac una ahir a la nit quedar sorprès pel que veu . Calma i embriaguesa una màscara es troba davant nostre rica en mitologia provada la màscara de benvinguda de les reconstruccions on recollir els fragments d'aquest cos dispers . Oh germana núvia encara que trobo a faltar el ceptre Vaig preguntar i vaig començar la vida real el de les lleis de la bombolla que només arriben els xamans, poetes, profetes, "corders" et "arrissat" - (defensors de la teoria de supercordes i de la gravetat quàntica de bucle) tots els seguidors de l'espai lacunar de les aigües retirades. No hi ha un buit més gran que cridar la llum finestres obertes nosaltres els ocells del verb nosaltres els agitadors de la força de vol .
177
Cette remontée du centre de la terre
A belle allure vers le commencementdu monde
Cette perspective où s'essoufflele père invectivé
La brûlure des anciennes alliancesque l'on découvre à demi-mortes le matin
La plainte des animaux égarés end'étranges contrées enfin créées
Cette fuite vers des aubes promises
Cet élan brisé contre la vitre des immobilités
Cet éclair rouge sang du couteaucontre le ventre
Ce suçon de paix donné à la va-vitele temps de l'éructation
Ce court-circuit des émotions vraiesque un somriure tanca entre quatre taulons.
Ils sont partis
Ils ont fuit
Le courage à deux mains repliées sousla chape des convenances
Ne les arrêtent que la fatigue etle soir qui tombe
Errant de ruine en ruine
Dans un chariot de bric etde broc assumé
Le rétameur s'est éloigné dansun nuage de poussière
Et la route fût longue et par trop inhospitalière
Père et mère confondus à la craiegraphés sur la carriole
Leurs noms écorchés à demi effacés
En vaines contorsions l'outil debraise fume en se mêlant à l'eau
Je bave et m'extrais hors de cettechape carencée
Pour la parole habilePuja a la cruïlla de salves de comprensió i vertigen.
La calor d'un desig tens sous la toile
Éclair blanc au zénith
La coquille éclate
Le jaune se fait soleil rayonnant
De cet éclat consacré au profonddes origines
De cet imbroglio d'os etd'organes disjoints
Je pus grandir entre fiente ethumidité
Poussé sur le devant de la scène
A noyer par l'alcool
Ces myriades d'étoiles alorsentrevues
Si puissantes si fascinantessi monstrueuses
Dialoguant avec ce corps douloureux la meva ànima, el meu déu .
Vaig conduir l'enganxament jusqu'à son terme
Vers les plaines légères de pluiefine de vent soyeux de douce lumière
Ce ne furent que grâce et beauté
Entre les barreaux de ma celluleà ciel ouvert
Entre les rayons de mes rouesces interstices à mon déplacement si particulier
Mon chapeau de lutin vissé sur la tête
A dire et à redire des "T'estimo"
Els meus germans de peus suaus i sœurs en création
Mon unique raison
Ma déraison ultime.
