Je suis fait d'os et de chair  
pour commettre soleil allaitant 
l'exploit de narrer
la douce illusion d'avoir vécu.      
 
Au fil ardent    
des filets jetés à l'encan   
ramenâmes sur la berge   
les sphaignes sèches de l'entendement.      
 
Des pages écrites   
dégageâmes sans soucis   
les perles de Sisyphe   
du cagnard des circonstances.      
 
Tard le soir   
avions gobé une à une   
les sucreries de la raison   
convaincus que le pire était à venir.      
 
Balafres à tous les étages   
le fer et le feu faisant rage   
cueillîmes les plantes premières
pour brillances nouvelles apparaître.   
 
Brûlures extrêmes 
au pandémonium des afflictions 
sous la véranda aux voiles d'aube fine 
déchirées par le vent du désert.

~ obsolescence aboutie.
 
 ( Dibuix de Jean-Claude Guerrero )


1043
 

Le matin pas encore là   
fait le malin   
comme de bien entendu   
derrière le tilleul   
dorment les gens de bien   
avant l'arrivée des merles tapageurs   
de leurs trilles rouges forge   
essayant d'éclabousser la coulée du silence   
qui sera mienne   
main dans la main   
avec les enfants
émergeant d'un passé pas loin du tout   
à la corolle fraîche    
de tant de bienfaits   
sitôt porte grinçante ouverte   
sur l'autel basaltique   
élever l'offrande en fin de partie   
alors que se bousculaient   
babil des poules mécontentes   
s'éparpillant devant la sortie   
des vaches de l'écurie   
Mareuille en tête   
bousant à qui mieux mieux   
sur les pierres rondes de la cour   
sermonnées en cela   
par Riquette aux jappements de lumière.      
 
 
1041

Les emocions roden
de camí a les vacances
quan esclaten els taps.         
 
Des del principi ella hi va ser
la foscor immensa
amb la barba mullada.      
 
Elle avançait   
comme un battement de cœur sourd et lent   
en ne pouvant faire que ça.      
 
I va trigar anys
on ella havia estat
a l'ombra dels llimoners.       
 
Le temps des bordures horlogères   
clignait de leurs étoiles   
comme on fume un pétard.      
 
Sense hàbits ni costums
trossos de paper pintat
toquen les seves campanes.      
 
Graffiti de les meves nits
enganxat a les muralles de la ciutat
potes rodones extra.      
 
Confetti de llum als ulls
mans creuades a la panxa
esperant paraules feliços.      
 
Al Pont Nord
allà es dóna una pilota
per unes quantes zones dobles.      
 
home petit dels somnis
de cames primes
entrenador d'óss
contracor
cap a un bell horitzó
anat enrere
els nervis en una pilota
en abstracció
a la terra de les esferes
aquestes gotes de suor
caient sense raó
a la tapa metàl·lica   
hores baixes.      
 
Plein le ciel   
les yeux de Marylène   
inondèrent de pensées   
les sommets enneigés   
de tendres roucoulades   
d'étreintes et de choses écloses   
l'espace d'une nuit   
à parer le bouquet de flamboiements   
alors que le Verbe infini du poète   
effaçait l'objet de l'étreinte  
pour se dépouillant   
être une pincée d'herbes folles.      
 
 
1040

Se suivent en dansant   
Les points et les virgules   
Collusions de l'esprit.      
 
Els nens porten uns còdols
Enterrat a l'onada que somriu
És hora de tremolar les bombolles.      
 
Sur le parterre en lisière   
Éclatent les pâquerettes   
De mon cœur tâches de rousseur.      
 
De plomes i plomissol
L'alosa està en el seu zenit
Al matí fibra.      
 
alt i baix
ombra d'ombres
Abraça el misteri.      
 
flor evocada
A la llum de la primavera
El temps camina amb els meus passos.      
 
paisatge dolç
Què no t'he comentat
Més tard al vespre.      
 
Llisca el somriure prim
En la licitació desplegada
Amb una breu mirada.      
 
finalment surt
Del negre setinat del dormitori
Sigues demà amb les mans a la butxaca.      
 
Mitja caminada
Per tornar al bosc dels records
Coneix la fulla i el sol units.      
 
Dentelle des fraîcheurs   
A la corne d'abondance éclose   
Calmer l'air du lever de nuit.      
 
Retirant-se de la mata de la preocupació
El pensament es va enamorar
D'una gota de rosada.      
 
Uns quants passos més
Al pati de la creació
Una línia de guix calma l'horitzó.      
 
Per senyalitzar   
Au zig zag du papillon   
Les tressaillis du jour qui vient.       
 
 
1039

Avec peur mais promptitude   
avons franchi   
les champs de roses et d'épines amères.      
 
han topat
sobre el Senyoriu dels Superats
Que l'univers lluita per localitzar.      
 
Creuant el Lethe
modelava el cercle de principis
a la subhasta del tremolor de les fulles.      
 
Le " Maman, mare ! "   
i el desig sexual
s'han burlat com els mil·lenaris en moviment.      
 
despullant la ment
amb cops pesats del passat
vam conquerir l'esperança.      
 
" actuar, actuar ! "   
el que van dir
el " propi sobre un mateix " de la raó.      
 
També té el cercle
tan ample en el seu radi infinit
que va aparèixer la dreta.      
 
Saviesa sí
sense desesperació esperar
però amb la paraula correcta.      
 
Només el present
Cocagne entre passat i futur
conjugar-lo " jo sóc ".      
 
L'Arpa del futur
comandes i cadenats
l'home en el seu descens trastornat.      
 
veure què és
és un orgasme important
per a Terranova dels mars freds.      
 
Separats pel gaudi
ego pegat
estem oberts a tot.      
 
Allibera't de tu mateix
siguem-hi
aquí i ara.      
 
Punt de corda de ràpel
només menjar beure i fer l'amor
és el riu corrent.      
 
No donem biberó
la veritat no té fronteres   
que els del vent de l'estepa.      
 
El real és cert
l'ideal és mentida
la saviesa truca a la porta.      
 
No ploris
no creus en " assecador de llàgrimes "   
sigui el fruit de la teva història.   
 
El gra de nostàlgia que ens aclapara
és el recordatori d'on venim
nosaltres fills del misteri.      
 
Explica la vida tal com és
alleujar el patiment
i recollir coneixements.      
 
Cada pas fet
és la gràcia en el rebuig del progrés
Per a més seguretat encara.      
 
I passar l'emoció de la mort
l'oportunitat de ser tendre amb la vida
nosaltres els familiars dels nostres parents.      
 
 
1038

Creusée à même le sol des solstices   
Appel réitéré d'une voile soulevée en carême   
La Très Chère de son ombre la proie   
Mena tapage exquis sous le mur de pierres sèches   
Comme lumière étrillant la croupe d'une cavale   
En retour de vague sur la plage insolite.
   
Després de la soliflucció de la procrastinació
I la presa immediata de la innocència
Al pradou de colchiques ascendents
Va sorgir tranquil i contemplatiu
La Patou d'ulls blancs ho veurà 
El Mestre d'aquests llocs.
     
 
 
1037

De simples écritures    
A la santé mentale assumée  
Se sont jointes aux orages   
En paradis   
Loin du pilon des illusions.      
 
Mordillant l'œillet de poète   
Il cueillait de ses ailes d'argent   
Les fruits confisqués par les Grands   
Pour sans autorisation   
Écarter le verbiage.      
 
La seva sang
Era un brou singular
Fet de regateig
De postveritats i curtcircuits
Per cremar-te la pell.      
 
Peu de beauté   
Juste un peu de boue   
En bas des pantalons   
Pour statuer sur l'inique mesure   
Prise au son du tambour.      
 
Point de maraude   
La gitane envolée   
Pour garder en lieu sûr   
Les silences reassemblés   
Sur la vitre embuée.      
 
Monedes   
Des del Mont Saint-Michel
Ensopegat un a un sota la lluna
Demanar aigua i pa
A les tremuges de l'oblit.      
 

1036

Un a dos
A mesura que passen els anys
s'imposa
No per justificar
ordre i desordre
Del mucílag dels actes.      
 
Per haver estat
A l'estiu de la decisió
Pren el protagonisme
La dispersió de paraules d'amor
Com ser mastegat
Permet que el vent bufi pols.      
 
Va ser ahir
El cel i les estrelles s'havien fet
anys i anys
Per no recordar més
abraçades d'àngels
A la punta del semàfor.      
 
Punt de retrocés
Ara el forat blau
Promociona d'una manera subtil   
Retrouvange Nou
agafant els llums
Que la nostra raó ja no fa por.      
 
punt de salvació
Només encendre
Per encendre el foc
I xoc
Aquí està més enllà dels esborrats
El retorn del burro gris de Buridan.      
 
Ell és
Assumir infinit
Els camins per davant
Pel pont magnètic
Considerades amistats
Perdre's a Cocagne.      
 
Màgic
Tot és una bogeria
Quan marxen sense raó
Els fruits amargs de les onades de calor   
Caigut com la pell vella
Al moll negre de les gavines blanques.      
 
Mêlant ses bras   
Au tournoiement des saisons   
L'irrationnel fuit   
A supposer que Raison vienne   
Entre danses et chansons   
Prêter le clair à l'ombre de nos décisions.      
 
 
1035

Sec i veraç
Però caminant torçat
Pels camps d'una primavera fragant
Vaig agafar els meus peus
D'una oferta poètica
En el tram dels horòscops.      
 
Hi havia allà
El mango i el mandala
Seguint els passos de la pantera negra
Mentre estava enganyat a la porta
La mantis religiosa de la procrastinació
Apunt a la inoculació del petó de la pau.      
 
Engager la munition   
Dans la Parthénon du canon   
Est chose facile   
Au règne de l'immoralité   
Dans l'Univers des tendances   
À ne plus dégager le radar intérieur.      
 
me'n recordo
De la meva mare lactant
El més jove de la tropa
Sota una dutxa amorosa
A la punta del Raz
Les barques del cementiri es van acumular.      
 
Guirlande de guinguette   
Passait le train des émotions   
Guignant la sortie de l'école   
Quant suffocation extrême   
La part manquante de nos expériences   
Fût prise d'un joyeux rire.      
 
Le Chaos étaient plein des vers de l'ennui    
Lors la mosaïque recueillir   
Un large éventail d'informations  
À tomber amoureux   
En extase familiale   
Des souvenirs de demain.      
 
Per perdre la memòria
Inclina el dia que ve
En un dolor extrem
D'una asfixia que avança
per prendre seient
En el concert dels naixements.      
 
En funció de les condicions
Hi ha el mèrit de les ordres maternes
De crueltat interestel·lar
galàxies flotants
Tals algues meduses i anemones
A l'oceà d'una panxa viva.      
 
El temps és tempestuós
A perpetuïtat pujar de l'abisme
Sota la pressió dels orígens
Els llogaters de la culpa
Generació de compressió d'imatge
Abans del canvi d'hora.      
 
Sostenint la seva petita maleta
Havia arribat amb l'últim tren
Per a l'hotel de plens poders compartits
Maneja la poció d'amor
A la pedra de la cúpula
Totes les guerres han desaparegut.      
 
Ella manejava l'orgue
I la cosa va viure
De cascada en cascada
Les aigües arribant
Cap a la conca de desembarcament
La bola de menjar es va estrènyer contra el seu ventre.      
 
llum pàl·lida
D'on va sorgir la visió?
De la por a la mort
En resposta al dolor
Va sorgir la font de l'ull
En la línia pura d'una sola fletxa.      
 
Creuant el pas del Cavale
Molt per sobre del buit
El novell va acollir sense sorpresa
Barril estirat al banc
D'una capa de canyes
Bressolat per àngels diàfans.      
 
Així al llarg del Nil de la nostra infantesa
Herois amb mil cares
Desnegem les terres llunyanes   
Pour dessiner sur la carte du ciel   
Le goût d'une pêche miraculeuse   
Sans que l'œuf se brise.      
 
 
1034