Del rierol al cant dels ocells fent ressò de les muntanyes tan tendre tan fràgil aquesta pujada cap a un mateix en la pols de les llums boques obertes anirem el halo blanc dels matins guiant el pastor mà oberta de qui el prendrà la nostra infantesa entre les roques enmig d'una vegetació que el passeig d'un cavall inaugurarà missatger d'una darrera promesa segons un temps d'ofrenes de paraules franques a la porta de la ment la meva petita llengua de prat el meu dolç amic dels boscos la meva sense raó en diumenge millor acaronada tantes vegades sense trencar les cornaments i el que puja el silenci de la pregària.
