
Va arribar el dia després nit després dia després nit pou sense esperit d'amor i vertigen els cons i varetes de la visió en la benvinguda melodiosa del que ens rega Ciclopede i companyia al pas de la vida. Per una paraula per a un tot la mort estava permesa com a moneda comuna fins i tot es va unir a la lluna sota el plomall de fum que va escopir a sacsejades els alborotadors de la indústria siderúrgica amb aire és clar. Les cloques et claques des sabots de bois bouchonnés de paille arguaient de la neige à déblayer aux portes de l'étable pour que passage des bovins puisse se faire au cas où le tombereau sortirait chargé d'effluves nocturnes. Hi havia d'aparèixer en l'Ésser i brou de cort a la llar quan a terra amb llistons desarticulats el pare parat el cigarret a la comissada dels llavis va provocar el pas dels àngels silenci propici al repicar dels cops del rellotge. Victor s'appelait Jean-Baptiste du côté de Verdun il s'était couché dans la boue le visage maculé les yeux grands ouverts sous le ciel bas et lourd ponctué par la mitraille œuvrant à qui mieux mieux dans les boyaux de la tranchée. El dia quinze del quinze hi ha flors que un De Profundis per cert no podria dir el mateix el vent que bufa sota la porta de les golfes tal ocell de façana que piulava boig en aquests temps de misèria en aquests temps de retorn a la guerra. 1053