Arxius de la categoria: maig 2019

la rosa de maig

   Ella va relliscar   
de llum envoltada
entre pedra i metall
dues finestres rugueux.

Crack a la recepció
pensament conjunt
la rosa aborreix
abandonant l'escenari.

Ella va entrar
de l'univers
a l'apèndix
amb un tacte suau.

Ella és un tret de l'Alè
eixamplament
sense llàgrimes
sobre el femení de la flama.

Transparent
daina adormida
ella eclosiona
ella té.



505

Messalina adormida

 Messalina adormida   
 dins de les simfonies   
 l'heura musa del maquillatge adornada   
 esborra la cara grisa de l'avorriment.  
    
 Al so de címbals i olifants   
 li cavalier de Trencavel   
 brilla amb una espasa de foc   
 el paquet que el devora.  
    
 Aquí no hi ha cap fanal   
 punt de carbistouilles   
 segons les passions   
 només un oracle inaugural.  
          
 Queda't l'homenet   
 al tema callunes   
 estimat pels déus  
 amb immensa tendresa   
 destinada a prendre el vol.   
   
 Homenet   
 dona petita   
 gira el rellotge   
 penjant les seves veritats   
 social i planetària   
 a l'ombra d'una vida d'exili.  
    
 En aquesta web inextricable   
 els hematomes arriben a terme   
 res a dir   
 excepte el silenci.     

    ( Ceràmica de Martine Cuenat ) 

  504

a la vora del bosc

   A la vora del bosc   
vida
vida útil
la vida com a ofrena
vida plena d'amistats
la vida que passa i res no s'atura
Un tros de verdor
on posar els peus
un sagnat tan fràgil
que la mateixa mirada
traça les corbes del futur
Un bassal
Haver caminat
davant teu
cap a la nit
allibera l'esperança
de la seva conveniència
Queda un rastre de llum
on la bretxa de retenció
cor
sense fer marxa enrere
sense ossos de contenció
una banya de tendresa al cor.


503
(escultura de Martine Cuenat)

Plou llàgrimes en scull

 El gos corria   
 pel camí de les pastoretes 
 entre les falgueres acostumades.    
 
 Ho sento haver de trucar   
 un home tan guapo   
 a la caròtida.  
    
 La mare al davant   
 s'havia allunyat   
 fent veure que tenia pressa per arribar a casa.

 La pluja es va fer intensa   
 i va picar la cara   
 una boira ens cobria.      
 
 La marea anava pujant   
 podíem escoltar el surf   
 colpejar les lloses de granit. 
     
 El moll estava desert   
 un mariner a la seva petita barca   
 escull ferm   
 veure un càrrec   
 ancorat entre els molls del port.  

       ( Pintura GJCG )
  
502