Al buit de l'ànima a l'ombra del vertigen la paradoxa s'enfila, l'ocell arquejant-se abans de la crida. Creuem els nostres límits, recollir el blat, llavors emergents, ofrenes d'Apol·lo. A través de l'espai les estrelles s'ajunten i xoquen tan vivament que els pensaments allargar els nostres somnis. Al taulell al firmament passar els núvols, alternança sincopada al fons de l'univers, trencar el tenor de la cançó. A l'acroteri del temple àngels acrobàtics orienta el seu mirall a la Font original. Conjunt, adequat els monstres de les nostres entranyes trencant els fils de la societat comprensió. Caminada lenta, al capdavant dels nostres enfocaments demeure l'ametlla invariant eliminant l'aire viciat dels accessoris. Enrotlla't al serrallo de la nostra imaginació Ordres del comandant, Estic d'acord amb l'esforç per deslligar els llaços de la discòrdia. Llum irrompible de febrer, la bossa plena de ranuncles vessa els seus records des de més enllà sense explicació sentida.
Un ull darrere de l'arbre amb els ullals tremolants i el musell, el llop floreix país obert. Valoració de l'espai divideix el prat cap al terraplè frontal pla, el proveïdor de somnis. Mitja Quaresma saciat que dorm, fricassea de peix en memòria dels dies passats. Baix a l'horitzó finestres obertes el sol brilla, passos de bona gent. La ruïna contigua a la seva caixa de gerds trena l'aventura adreça de petites mans volants. Temps de gir retrocedint pel cercle de les estacions el plor és rar quan arriba l'absència. Tot s'assembla a ell en aquesta gran sala honrat per l'armari cruixent amb roba vella olorosa. Passem i tornem al poble de les sabates de ferro plaça de l'església el pastís de pa ardent. Viatger de camí estat vingut mossega les baies dels arbustos en memòria d'aquesta vida.
La miríada de mosquits es van dispersar les flors cauen la darrera rosada tot està en silenci. Filtre al matí pensaments de somni escates els seus flocs frescos. Secret i persistent rodegen i treballen les delícies de la nit. Elaborat amb tradició aboquen sense vergonya gra i palla. Ganga anirem a prendre un suc a la llesca de pa torrat. girant ràpid més capaç de raonar estarà lluny de la coberta. Petites esquitxades d'aquarel·la rebrà una gran atenció a la sortida del sol. Tots vindran trencant el gel de la propietat permetre informació impermanent. Posseït de misteris tobogan de neu eterna es posaran a la prestatgeria. Pala a la porta de la gàrgota la burla de la multitud els portarà de nou a la cuina. Després pujarà a la vora de la sal els cercles de la infància el somriure de la innocència. 407
noia esperit sobre les rosa mosqueta la vall es desperta del monestir neix la gràcia. passant per Vaig creuar el pont de taulons amb grumolls de créixens ben cuidats xiuxiuegen les ànimes. A pocs colzades del lloc sota l'àlber tremolós la xerrada dels ocells va tornar en el temps. Les fulles inquietes al sol abrasador es va aixecar molt bé al cristall de l'alba. Les abelles cruixent el pendent darrere de la casa era una muralla sense caure la tarda. Finament cisellat a l'ombra d'un matoll posat sobre la molsa l'ofrena d'or i joies adornades. Dels seus ulls abaixats cap al silenci de la veritat la verge amable de mans fines va fer un saló de dies feliços. Nas recte bouche fine amb la seva bufanda de lli blanc ella va ser per sempre. Ombra rodant d'arbres alts vora la riera herba dolça inclinada sota la cançó d'Icelle.
Sobre el balatum a l'articulació trencada, boca amb llavis sense sang, el pal de galena raspa alguns xiulets. La selva pixa a l'alba grisa, la pista ruixada de Savannakhet a Saigon dispersant el comboi tals singlots d'encaix. Els pensaments pesats es reflecteixen fent brillar els fantasmes en galoxes de ferro reunits davant del temple amb tigres eructes. Els vaixells plans a les fumaroles del riu formen sfumato darrere dels fanals balancejant-se suaument sota la capa xiulant dels mosquits. Amb un crit mig tancat el despertar és instantani sota el fullatge viu de sobte quan la fletxa vibra premeu el botó daurat.
El xoc és dur foc enviant des del fons quincalles i dolços acumulat al llarg de la vida al front dels errants. podem exposat a proves anomena el pont dels records arc gloriós unint el que era al fons del nostre ésser.
Anàvem a Alvèrnia recollir els nabius. Anàvem a Alvèrnia ajudant els avis a la granja.
On allait en Auvergne
retrouver les cousins. On allait en Auvergne
faire du vélo.la nostra victòria el tren passat Neussargues arribava en avió vent de ponent exposat. Estàvem ballant sorgint de les nits cruixents dels bedolls a taula anem a tremolar de frescor amb els ulls mig tancats. Passa la veu ventosa de les golfes a través del fenestron de lona gruixuda obstruïda passar els anys als ulls de Riquette. mals tirs ens van portar organistes d'ombra grunyint per tanta pluja contra el vidre. D'or a la panotxa roselles a les margarides cursa entre prats cap a la carretera principal de la Roussière. Aixeca't de la tardor un somriure als llavis toc toc a la porta del barou. llàgrimes pesades les gallines xiquegen davant el seient de pedra el clide està ben tancat. Guardem les caixes de Coco anem a la vora del somni nosaltres dels germans freixe i til·ler amants de l'oblit. 404
Una solució a la vida la picota del picot gran tacat llavors veuràs aquesta atenció lliurat a primera hora del matí. Pel criteri dels altres la meva ànima s'origina emanació de les boires al buit de la vall. El termini s'allunya errades mortals dins dels plecs el rumor augmenta. Brilla sota la pluja herbes forestals cançons de panqueques paraules de brasa silenciades. Es dol amb un halo ferides curades que el vent s'encén sota les parets de la ment. Aixecant amb els braços les entranyes de la terra ella va assentir el cabell arrissat. Clarament els colors va entrar tranquil·la la bellesa de la poesia entre el migdia i les dues. passar el rang notes posades suaus sobre l'adorn sòl dur. Fil a cable le sant crisma als llavis pas endavant en la solidaritat la flor de la humanitat.
Es sorprèn d'aparèixer en mitja lluna El cantor de les anades i vingudes L'estrany personatge vestit de negre Origen de les preguntes : Podem agafar el que ens donen? ? Hem de magnificar el que és naturalment bo ? No hi hauria a la part inferior de la part inferior el germen original? ? El son no és un vel sobre la consciència És el cavaller errant La manifestació dels delictes contra la Veritat. També Aixecar-se d'hora al matí Recolza't a la barana de la finestra Obre els ulls al que és Complir el dia que ve A prop a la nit Respira les sorres de la temptació Com estan enterrats A l'oceà d'anades i vingudes. Vaixell impulsat pel vent a la terra de la reconstrucció De mà en mà Abraçant l'olor de les males herbes arrencades Lliscant per la pendent cara de mitja lluna De l'origen a l'origen.
402 ( detall de pintura de Frédérique Lemarchand )
