
cara cara
al tacte dels nostres cors
a l'abast del freixe
sense gest ni paraula
mirada alta
sumes de reserva
A les fotos
seriós i trist
per saltar des de dalt de l'arbre
colibrí de foc
passacaglia de les boires
mostrant vetes amb una mà
per desxifrar al vespre a la llum de les espelmes
documents d'identitat groguencs
que el vent s'escampa
davant els nostres ulls insomnes.
O cara
cara única del temps que passa
infanta enlluernada
ser el receptacle de les nostres llàgrimes
le sal de la nostra reunió
del pal al card
de Job a gris
grunyir
davant de la femta
barrejat amb còdols de basalt
mescla brillant
Enfilador de Virgínia
i la paret vermella
oi cara
que la manca d'esperit esborra
pedra plana posada al matí
a la paret del jardí
respiracions mixtes
cara a cara per tota l'eternitat.
340