Au soleil vert de notre enfance

 Al sol verd 
de la nostra infantesa.

aigua corrent
del pou a l'estany.

dos tritons
un mascle una femella.

olor dolça
olors de primavera.

De dalt a baix
es mostra l'efígie.

La palmada final
mossegar la pols.

Enganxat a barreres
l'epíleg de l'arc de Sant Martí.

Seu a la gola
el lliscament d'una corda.

La vora del desig
la xarxa d'aterratge a la mà.

Qualsevol cosa val
tot reflecteix la presència.

Davant del mirall
cara alegre.

Passa del que és difícil
al que és tendre.

estar enamorat
amb un mateix.

Cap teoria
només una intensitat des de dins.

Gràcia
el rebem.

Maman
deixa de dir-me que no ho faci.

La transmissió
una cursa de relleus.

Cada ànima és rica
atenció als altres.

ple de papallones
aquests missatgers sense pes.

Entre ginesta i toxo
s'obren les parets.

Gira el vent
evitant els carrerons sense sortida.

Abans del silenci real
dolça revolcada.

Escolta
l'aire per respirar.


334

deixa una resposta

La teva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Descobriu com es processen les dades dels vostres comentaris.