Ser, perdut   
 En la reticència dels avenços tecnològics   
 Rats contra el mur dels malentesos   
 Lligar i deslligar   
 Les bones raons   
 En la rotonda del consumisme feliç.  
 
 Copejant amb la ratlladura de la peülla   
 El condomini de les afliccions   
 L'home de l'oficina   
 En les seves veritats antiquades   
 Es converteix en Don Quixot   
 Darrere el mirall de les lamentacions.   

 Sortida de les fosses d'orquestra   
 El recurs dels infractors habituals,   
 Revestit en ramats espectrals,   
 Cossos destripats,   
 Rigor afegit,   
 Aprofitat per l'obsolescència planificada. 
  
 Cel·lulosa sense fixar   
 Trencant en un ordre dispers   
 El temps crida temps   
 Dins d'un niu de cucut   
 Per a vaixells de residus   
 Tancant els buits de l'oblit   
 Pregunteu sobre una escala útil.  

 Vine de qui sap on   
 En un raig de llum   
 Les mans treballadores   
 Amb els dits marcats   
 Ronda embriagadora      
 Mirant abaix   
 Recollint les miríades d'ànimes errants   
 Al voltant d'una cançó cantada   
 Que el teixit exposa.   


385

Ser, perdut

dans la frilosité des avancées tecnològic
enfadar-se
Contra la paret malentesos

lligar-los i deslligar-los
bones raons
en el sentit de la rotonda a
consumisme feliç

impactant amb un toc de Entendre

el condomini de afliccions
l’homme de bure en ses vérités surannées

devient Don Quichotte
darrere del mirall lamentacions.

Aixeca't de les fosses orquestra
la crida de les recuperacions de justícia,
vestit amb roba espectral,
corps éventrées,

rigueur ajoutée,

aprofitat amb l'obsolescència programat.

Cel·lulosa sense fixar
trencar una ordre dispersos
trucades de temps temps
al buit d'un niu Hola
la vase refluante tapant els buits oblit
preguntar per una escala útil.

Veniu de ningú sap d'on
en un paquet de llum
mans treballadores amb els dits picats de mossegades
ronda embriagadora le mirar cap avall

reunint milers d'ànimes errants

al voltant d'una cançó salmodié

que el teixit exposa.

384

 Tot tan sensible   
 fulla d'auró de tardor   
 vermell a primera vista   
 caure a terra   
 fleurant bon la cigogne   
 qu'un air de fête accompagnât   
 en vol.   

 Apareix una ànima   
 en un ram d'esforços sedosos    
 au soleil naissant de tendres accolades.  

 Haut les cœurs    
 acariciar per ser   
 marcat per una pluja d'estrelles   
 va rodar per la vessant   
 la roda de la vida   
 avall fins al rierol   
 records dispersos   
 llavis aixecats rosats   
 cap a la nau dels nostres ulls   
 de tant d'étoiles éclose.

   
 383

 Navega en aigües blanques   
 polveritzar amb la raó   
 erm. 
  
 pedra a pedra   
 escalar les parets   
 de la Casa.  
 
 Seguiu l'herba de reg   
 contra l'horta   
 aquest refugi paginat.   

 Excava el fons del camp   
 i puja per la terra   
 per a més humus.   

 Denerveu els camins salvatges   
 de pas lliure   
 se mouvoir entre taillis et buissons.   

 Recorrent al balbuceig dels nens   
 torna   
 al país de les meravelles. 
  
 Seieu més a prop del terra   
 infla els pulmons amb una bona olor   
 i mira cap a un cel trolling.  
 
 Allà pel camí   
 l'avi torna d'un passeig   
 mans creuades a l'esquena.  
 
 L'alouette  lulu 
 fixera un matin de fête   
 les lampées de brume.   

 Es gira de passada   
 la forma blanca   
 d'un amic íntim.   

 es pot comptar amb els dits   
 els dies posteriors a la sentència   
 de salissures énuméres.   

 Sembrat de somnis   
 l'homme de poésie   
 signa la seva presència amb un silenci.   
 
Toca la galta d'un nadó de lluna   
 en repòs els ulls ben oberts   
 xuclar els llavis. 
  
 branca d'hivern   
 pels seus brots brillants   
provoque le printemps.  
 
 I si la mandra obliga   
 la rosada estúpida   
 reflecteix l'espectador.   

 vine   
 le grand-frère est arrivé   
 on posar el cap.   


 382

 Sóc el guerrer de l'ombra   
 i l'onada amarga no em farà trencar el jurament.    

 Quant " Il " va venir i em va colpejar per darrere   
 la voie lactée s'enroula d'une écharpe dernière.

 jo desperto   
 lesió recurrent de la gola   
 la crida sobre el dosser   
 al vent de les nits plujoses   
 a la gatzoneta   
 contra l'arbre mestre.   

 Porto a la boca   
 aigua fresca d'escorça   
 l'orella colada   
 terra de fulles mortes   
 cruixent records esvaïts.   

 Exhalar les olors del pantà   
 la lluna vermella juga   
 de ses pupilles aiguisées    
 la dansa d'un buit de cel clar   
 entre les draperies de la ramure   
 i els núvols de sutge. 
  
 Porto la insígnia del poder   
 a l'escut dels obligats   
 perdre'm en paraules fissiles   
 a l'orbe congelat   
 des songes rouges sangs. 

  
381 

 Va fugir del niu   
 l'alba dels despertars,   
 la lluna en la seva agitació.  
 
 Capa estrella   
 a la plataforma de fusta   
 va mostrar el camí.   

 No ploris   
 no hi vagis   
 una mirada és suficient.   

 Comença el dia    
 i els seus llavis   
 incendiar el cel.   

 Les mains se tendent   
 le harnais blesse le dos   
 les pieds s'enfoncent dans la glaise.   

 Par la porte étroite   
 accédez aux blessures   
 puis remontez la pente.  
 
 Au sortir   
 plus de bruit  
 rien que la caresse de l'herbe.

 Pointe une flamme   
 entre les copeaux   
 du feu de Dieu.   

 S'échappent   
 de la caverne    
 paroles et romances.   

 Se penchent   
 a la vora del penya-segat   
 les êtres du couchant.   

 Une à une   
 incisez la planche   
 au passage des sacs.  
 
 Ne montez plus au grenier   
 passez par la coursive,   
 le blé est arrivé.  
 
 Les orifices sont empoisonnés,   
 à croupetons   
 maraudons la raison. 
  
 Fini,   
 nous n'irons plus au bois   
 couper le genévrier.   

 Les pignons de paille s'envoleront   
 passé le temps des éraflures   
 sous le vent de planèze.   

 Déposez   
 le linge   
 dans la panière d'osier.  
 
 Un bouquet de marguerites, de bleuets et de  coquelicots   
 sur la margelle,   
 el temps és tempestuós.  

 
380

 Cola   
 el nas contra el vidre   
 passejant d'una cama a l'altra   
 el nen observa la boira   
 dont les fines gouttelettes     
 captent la lumière   
 globus vius   
 devenant coulures vibrantes   
 per accelerat  
 llançar. 
  
 l'hivern està plorant   
 dehors un froid sec   
 saisissant les jambes   
 malgrat els mitjons de llana   
 i les calces de pana.  
 
 Passarà un últim cavall   
 al carrer desert   
 ahanant   
 naseaux fumants   
 colpejant el paviment humit   
 de les seves peülles sabates. 
  
 Hi ha coratge a l'aire   
 la part superior dels edificis acaricia la boira   
 d'au dessus la rue principale   
 où ronfle quelques moteurs toussoteux. 
  
 Aparició de records   
 escrit sota la pell   
 el nen semàfor   
 veure les llums   
 au travers des boursouflures de la mer. 
  
 Il y a du sable    
 dans les jointures   
 du passage à niveau   
 obligeant au ralentissement   
 la bête humaine au loin    
 lâchant ses panaches de fumée.   

 J'entendrai le lourd convoi   
 cadencer sur les courtes rails   
 un rythme glacé 
 grimant  le tireté des nuages   
 à la queue leu-leu 
 parsemée des souriantes branches de lilas.    
  
 Maman, il pleut   
 la neige tombe   
 il grêle.  
 
 Qu'on est bien près de la cuisinière.  
 
 Les souris grignotent le plancher   
 sous la plaque de tôle de la Shell  
 des gouttes d'eau perlent    
 au plafond sur le tuyau   
 c'est la condensation   
 Maman passera l'éponge   
 clouée sur le manche à balai.   

 Le Christ connaîtra   
 la couronne d'épines et le vinaigre   
 de ses yeux d'Aubrac   
 à faire tourner la bille bruyante 
 dans le couvercle de fer retourné.   


 379