Arxius de la categoria: febrer 2018

la recerca de l'Esperit

   Al buit de l'ànima   
a l'ombra del vertigen
la paradoxa s'enfila,
l'ocell arquejant-se abans de la crida.

Creuem els nostres límits,
recollir el blat,
llavors emergents,
ofrenes d'Apol·lo.

A través de l'espai
les estrelles s'ajunten i xoquen
tan vivament que els pensaments
allargar els nostres somnis.

Al taulell al firmament
passar els núvols,
alternança sincopada al fons de l'univers,
trencar el tenor de la cançó.

A l'acroteri del temple
àngels acrobàtics
orienta el seu mirall
a la Font original.

Conjunt, adequat
els monstres de les nostres entranyes
trencant els fils de la societat
comprensió.

Caminada lenta,
al capdavant dels nostres enfocaments
demeure l'ametlla invariant
eliminant l'aire viciat dels accessoris.

Enrotlla't al serrallo de la nostra imaginació
Ordres del comandant,
Estic d'acord amb l'esforç
per deslligar els llaços de la discòrdia.

Llum irrompible de febrer,
la bossa plena de ranuncles
vessa els seus records des de més enllà
sense explicació sentida.


409

el proveïdor de somnis

   Un ull darrere de l'arbre   
amb els ullals tremolants i el musell,
el llop floreix
país obert.

Valoració de l'espai
divideix el prat
cap al terraplè frontal pla,
el proveïdor de somnis.

Mitja Quaresma
saciat que dorm,
fricassea de peix
en memòria dels dies passats.

Baix a l'horitzó
finestres obertes
el sol brilla,
passos de bona gent.

La ruïna contigua
a la seva caixa de gerds
trena l'aventura
adreça de petites mans volants.

Temps de gir
retrocedint pel cercle de les estacions
el plor és rar
quan arriba l'absència.

Tot s'assembla a ell
en aquesta gran sala
honrat per l'armari cruixent
amb roba vella olorosa.

Passem i tornem
al poble de les sabates de ferro
plaça de l'església
el pastís de pa ardent.

Viatger de camí
estat vingut
mossega les baies dels arbustos
en memòria d'aquesta vida.


408




Tartines de rêve

 La miríada de mosquits es van dispersar   
 les flors cauen la darrera rosada   
 tot està en silenci.  
    
 Filtre al matí   
 pensaments de somni   
 escates els seus flocs frescos.      

 Secret i persistent   
 rodegen i treballen   
 les delícies de la nit.   
   
 Elaborat amb tradició   
 aboquen sense vergonya   
 gra i palla.     
 
 Ganga   
 anirem a prendre un suc   
 a la llesca de pa torrat.     
 
 girant ràpid   
 més capaç de raonar   
 estarà lluny de la coberta.  
    
 Petites esquitxades d'aquarel·la   
 rebrà una gran atenció   
 a la sortida del sol.    
  
 Tots vindran   
 trencant el gel de la propietat   
 permetre informació impermanent. 
     
 Posseït de misteris   
 tobogan de neu eterna   
 es posaran a la prestatgeria.  
    
 Pala a la porta de la gàrgota   
 la burla de la multitud   
 els portarà de nou a la cuina.  
    
 Després pujarà a la vora de la sal   
 els cercles de la infància   
 el somriure de la innocència.    

  
 407

trepitjant l'ombra dels arbres alts

   noia esperit   
sobre les rosa mosqueta
la vall es desperta
del monestir neix la gràcia.

passant per
Vaig creuar el pont de taulons
amb grumolls de créixens ben cuidats
xiuxiuegen les ànimes.

A pocs colzades del lloc
sota l'àlber tremolós
la xerrada dels ocells
va tornar en el temps.

Les fulles inquietes
al sol abrasador
es va aixecar molt bé
al cristall de l'alba.

Les abelles cruixent
el pendent darrere de la casa
era una muralla
sense caure la tarda.

Finament cisellat
a l'ombra d'un matoll
posat sobre la molsa
l'ofrena d'or i joies adornades.

Dels seus ulls abaixats
cap al silenci de la veritat
la verge amable de mans fines
va fer un saló de dies feliços.

Nas recte
bouche fine
amb la seva bufanda de lli blanc
ella va ser per sempre.

Ombra rodant d'arbres alts
vora la riera
herba dolça inclinada
sota la cançó d'Icelle.


405

Le poste à galène

 Sobre el balatum   
a l'articulació trencada,
boca amb llavis sense sang,
el pal de galena
raspa alguns xiulets.

La selva pixa a l'alba grisa,
la pista ruixada
de Savannakhet a Saigon
dispersant el comboi
tals singlots d'encaix.

Els pensaments pesats es reflecteixen
fent brillar els fantasmes
en galoxes de ferro
reunits davant del temple
amb tigres eructes.

Els vaixells plans
a les fumaroles del riu
formen sfumato darrere dels fanals
balancejant-se suaument
sota la capa xiulant dels mosquits.

Amb un crit mig tancat
el despertar és instantani
sota el fullatge viu de sobte
quan la fletxa vibra
premeu el botó daurat.

El xoc és dur
foc enviant des del fons
quincalles i dolços
acumulat al llarg de la vida
al front dels errants.

podem
exposat a proves
anomena el pont dels records
arc gloriós unint el que era
al fons del nostre ésser.


406

Les amants de l’oubli

Anàvem a Alvèrnia   
recollir els nabius.    

Anàvem a Alvèrnia   
ajudant els avis a la granja.      

On allait en Auvergne
retrouver les cousins.      

On allait en Auvergne
faire du vélo.      
  
 la nostra victòria   
 el tren passat Neussargues   
 arribava en avió   
 vent de ponent exposat.    
  
 Estàvem ballant   
 sorgint de les nits cruixents dels bedolls   
 a taula anem a tremolar   
 de frescor amb els ulls mig tancats.     
 
 Passa la veu ventosa de les golfes   
 a través del fenestron de lona gruixuda obstruïda   
 passar els anys   
 als ulls de Riquette.   
   
 mals tirs   
 ens van portar   
 organistes d'ombra   
 grunyint per tanta pluja contra el vidre.   
   
 D'or a la panotxa   
 roselles a les margarides   
 cursa entre prats   
 cap a la carretera principal de la Roussière.    
  
 Aixeca't de la tardor   
 un somriure als llavis   
 toc toc   
 a la porta del barou.  
    
 llàgrimes pesades   
 les gallines xiquegen   
 davant el seient de pedra   
 el clide està ben tancat.    
  
 Guardem les caixes de Coco   
 anem a la vora del somni   
 nosaltres dels germans freixe i til·ler  
 amants de l'oblit.   

   
404

la flor de la humanitat

   Una solució a la vida   
la picota del picot gran tacat
llavors veuràs aquesta atenció
lliurat a primera hora del matí.

Pel criteri dels altres
la meva ànima s'origina
emanació de les boires
al buit de la vall.

El termini s'allunya
errades mortals
dins dels plecs
el rumor augmenta.

Brilla sota la pluja
herbes forestals
cançons de panqueques
paraules de brasa silenciades.

Es dol amb un halo
ferides curades
que el vent s'encén
sota les parets de la ment.

Aixecant amb els braços
les entranyes de la terra
ella va assentir
el cabell arrissat.

Clarament els colors
va entrar tranquil·la
la bellesa de la poesia
entre el migdia i les dues.

passar el rang
notes posades suaus
sobre l'adorn
sòl dur.

Fil a cable
le sant crisma als llavis
pas endavant en la solidaritat
la flor de la humanitat.


403

el cantor de les anades i vingudes

   Es sorprèn d'aparèixer en mitja lluna   
El cantor de les anades i vingudes
L'estrany personatge vestit de negre
Origen de les preguntes :

Podem agafar el que ens donen? ?
Hem de magnificar el que és naturalment bo ?
No hi hauria a la part inferior de la part inferior el germen original? ?
El son no és un vel sobre la consciència
És el cavaller errant
La manifestació dels delictes contra la Veritat.
També
Aixecar-se d'hora al matí
Recolza't a la barana de la finestra
Obre els ulls al que és
Complir el dia que ve
A prop a la nit
Respira les sorres de la temptació
Com estan enterrats
A l'oceà d'anades i vingudes.

Vaixell impulsat pel vent
a la terra de la reconstrucció
De mà en mà
Abraçant l'olor de les males herbes arrencades
Lliscant per la pendent
cara de mitja lluna
De l'origen a l'origen.


402
( detall de pintura de Frédérique Lemarchand )