Manet diàfana col·locat al guipur del cosset envoltat d'ombra ferida al turmell remolí de records en equilibri ressona sense retorn d'esperança inquieta. Al pavelló Flora les muselines s'evaporen les fosses nasals s'obren a l'olor de l'ambre minuet tallat amb una gavota spin-off burlesc d'un foc ardent a la llar de foc mecànica celeste portant el seu plomall alt. Les campanes volant envolta el camp per davant dels llops Flors de maduixa isabelina l'antic esperit de la font coma d'un halo de llàgrimes els homes llençats a la fossa les branques fregant les seves extremitats al vent astut. Manet diàfana que la pluja escampa la pols del camí desenrotlla l'onada romanç al contrari d'una nit contusa condemnant el nen que et mira allà contra el terraplè per disposar de la seva fingida mare. 401
Ces chants d'oiseaux qui nous accompagnent a la carretera en creux de nos attentes sont le plain-appel de notre élévation. Arc-en-ciel de cette aspiration à nous rassembler pour retrouver nos origines réapparues chèvres folles en haut du rocher des offrandes. Même en janvier la fraîche matinée courbe le besogneux sous la fourche des simplicités.
