tan poc allargada    
els projectes de la nit    
en aquesta continuïtat de coses dites    
que el mar    
retirat    
deixar llàgrimes de sal.        
 
A l'alba    
hi haurà caos    
entre els defensors de la causa nupcial    
sota un cosmos    
netejant l'ariet    
pastures infinites.        
 
No ens casem amb ells    
al timó del carro diví    
estiguem en comú    
amb el caminador   
que s'enfronta al vent    
pujar a la Sainte Victoire.        
 
Posem la motxilla del ruc    
sota oliveres fosques    
rascar el fons del cel    
crida als nens del poble    
rascar l'ungla negra del pintor    
les gales de les pits del voltant.       
 
Tot a temps    
El missatge és clar    
sota l'aparença de la crisi    
hi ha la freqüència d'ona    
en contacte directe    
amb la turbulència de l'Esperit.        
   
 
 
586
 

El confinament estava desert
d'aquest teixit d'hàbits
el bosc cruixia amb facilitat
amb el cant dels ocells
l'aire era pur
i gent infeliç.
 
Segur que no hi és
mai és això
el compte no hi és
On estem anant ?
només n'hi ha
hem de
no ho saben
però aquesta caminada en si
ens va constituir i ens va alliberar.
 
pensat en l'èxode
respiració nòmada
calent i fred pendent
set de transhumància
set dels grans espais de l'Alè .
 

 
 
585
 

ploma de l'equilibri    
en el cercle d'iguals    
com vas    
d'un cos esperit contingut    
la veu escopeix paraules    
pendent d'un rebot    
aquest pensament és benvingut.        
 
Erecció d'un esquelet d'amor    
sota els panells de la nit    
construir    
deconstruir    
la cabana original    
del peu    
el costum perdut     
entre la carícia i l'alegria.        
 
 
584

Havia deixat que els meus pares fessin el camí
Vaig baixar del cotxe
estirar les cames.
 
Les muntanyes eren properes i molt altes
al fons de la vall em vaig aixafar.
 
Van marxar
i no els vaig tornar a veure mai més.
 
Neus de finals de primavera
va lluitar pel vessant
amb grans reforços d'aigües torrencials
que el recinte del lloc feia sorollós.
 
Pedres i pedres puntejaven la mirada
com tants ganxos
llegint els llocs.
 
Em vaig acostar al pont
que abastava un torrent furiós.
 
A la pila del pont
hi havia un forat
d'on ha sortit una corda.
 
Vaig estirar.
 
Van venir còdols,
petits fragments
que només demanaven sortir.

Vaig deixar la corda
que tornava a fluir cap a dins.
 
Vaig estirar la corda
i van sortir còdols nous.
 
Després de diverses anades i vingudes
d'aquest treball de neteja
veus camperoles ronques
es van fer sentir.
 
Vaig aturar la meva acció 
per continuar en la imaginació.
 
Hi va haver una passada
un tresor
un casset
una bossa de cuir
pepita d'or.
 
El temps ha passat.
 
Em vaig trobar al poble prop del pont
cases baixes de pedra seca al voltant
casat amb fills
i la meva tasca com a ramader
va prendre tot el meu temps.
 
Les muntanyes sempre altes
familiaritzar-se
emmarcava les estacions
la pista pedregosa havia cedit
fins a un camí asfaltat estret.
 
El forat encara hi era
una vida no va ser suficient per aclarir el misteri
era jo qui tenia la veu ronca
els cabells blancs
la marxa tremolada.
 
 
583
 

 
 
 
 cara arrugada
 cortines de la nit
 amorce d'un silence.
  
 Vierge caudine
 amb petits braços blancs
 sous la veste d'épeautre.
  
 guitarra somriure
 amb els llavis morats
 i veu de mel.
  
 Bafarada d'anís
 notes amb ulls ardents
 sota l'aureola blava
  
 gola franca
 amb tendons prims
 ella és única.

 unitat d'un mateix 
 unitat del món 
 unitat de l'invisible. 
  
  
  
 582 

 
 
 Amb una línia marcada    
 d'Abissínia    
 al teu front arrugat per la suor     
 caminant    
 al que t'espera    
 sensació iridescent    
 sobre les brases    
 els llums apagats    
 d'una torxa    
 en bellesa    
 digues-me    
 tota la teva música    
 bell àngel de l'amor    
 passió convertida    
 d'esperit en el seu alè    
 carrera coronal    
 ambre marí    
 sense perdre's    
 perles    
 resplendor d'òpal    
 en el reflex del dia    
 sense acabar    
 la nit    
 en l'entrellaçat dels nostres braços.              
  
  
 581 

 
 
 Un rotllo de còdols     
 sota el torrent de paraules    
 entre els llavis i el somriure    
 tal corn de boira    
 escull evitat    
 a risc de despertar la carícia permesa    
 el fruit cau a l'herba    
 petó d'una trobada furtiva    
 en sintonia amb el pas dels núvols    
 d'un ordre complex    
 no es penedeix de la flor fina    
 posat amb una llàgrima    
 posat arxivat    
 a la fusta de la forca    
 introducció aproximada    
 amb una suau carícia    
 fet de mel    
 només temps de conversa    
 que es va acordar continuar    
 en aquesta estació d'espera    
 dret    
 al centre vintage    
 d'un laberint sense contrapartida    
 manera de concebre la fugida    
 pel bosc    
 veles esquinçades    
 pels dits de la tia Jeanne.        
  
  
 580
   

 
 
 D'alta gràcia    
 el cos ple    
 el lliscament de notes clares    
 fora del silenci    
 a l'entrada del silenci    
 saber agafar el vent    
 l'ala rellisca    
 al llarg dels marges    
 una emoció de sons    
 en l'impuls de les nostres dents    
 cruixent l'adorn    
 d'ales serafiques    
 entre el dit polze i el dit mitjà    
 al tall de la font.        
  
  
 579
   

 
 
 De la capsa de fer   
 llavors envasades    
 la mallerenga blava    
 ondula l'aire    
 de la seva ala en ventall.        
  
 L'horitzó vibra    
 entre el blanc i el negre    
 dia i nit    
 l'oferta entre el cel i la terra    
 combina separació i unitat.        
  
 La paret talla    
 i proposa de dreta a esquerra    
 l'aventura el·líptica    
 en escriptura hebrea    
 propiciatori com sobtat.        
  
  
 ( foto de Caroline Nivelon )
 578
    
 
 
 
 

 
 
 Per la nit    
 a la plaça    
 notes grises a l'alba    
 floreix la rosa    
 dits de l'ànima    
 esperit de ministre    
 al cant d'un pardal    
 sense que la grava cruixi    
 en cris et rodomontades    
 caçar braçats    
 des de dalt des campanils       
 elevat a segles de misèria    
 dels nostres avantpassats coberts    
 d'un aflorament de terra    
 cistelles de vímet    
 amunt la font    
 cistelles plenes de llençols    
 assecat al gran filferro de Pradou    
 el pal del qual al mig    
 suportava el so de les peülles    
 metrònom de les meves paraules    
 tan bon punt va passar el cirerer    
 a l'agenda d'avui    
 d'un amor    
 osset de peluix plorós.        
  

  ( foto de Caroline Nivelon )
 577