plorant a casa

 Les llàgrimes a la casa
la tristesa gira la clau
la porta cruixent
les parets suporten la humitat
els seus bonics ulls clars parpellegen .

I encara
cap rastre de cendra
la vida encara està calenta
entre els núvols
que la lluna embolcalla .

Una pell cobreix la por
dels seus pits nus
alimentant la seva ànima
els tímids focs de la parla
convertir-se en vol de ratpenat .

acomiadar-se
contrari del dia
quan els nens dormen
quan s'alcen els sospirs freds
com la boira al fons de la vall .

Dur com una pedra
la flor piadosa no estimada
s'ha convertit en una espelma desfeta ,
full de paper esmicolat
sota el pas d'oca d'una pujada de bilis .

Al doble missatge del somni
els nostres braços abracen la tendresa
en temps d'incendi apagat
la caminada és precipitada
sota la chiffonada estrellada .

En excés de vigor
segueix la lentitud
fora de la cova dels esperits
el fosc presentiment
es converteix en una fulla morta .

ni forme ni visage
en aquesta sembra
la dona i l'home convertits
passar de porxo a porxo
signar la pàgina d'un esborrany .

Empènyer la porta
portar la gran xarxa de la impostura
sota el riure d'un somni lànguid
creuar el pont nord
por que la marea ens porti .

Nosaltres els savis excursionistes
pesos de fruita madura
sobre els llambordes
cinglent ens souvenirs
sense entendre , oportú .

Un resplendor quadrat
apagar l'espelma del dia final
flors i llàgrimes s'apoderen del moment
el mar es precipita
em mantinc .



294

Enfouissement perpétuel

 Les paraules de les quals riu la meva mare   
 dolces flors de camp   
 agafat amb un puny de ferro   
 sense por ni ortigues     
 a l'home     
 cobreix l'horitzó   
 relíquies        
 enterrat amb una paleta     
 dans le béton des souffles courts.   

 Els objectes es dissolen   
 aparells s'amunteguen a la platja   
 una bandera bateja el seu oprobi   
 la càpsula esclata   
 al vestíbul dels moribunds   
 el gos precedeix l'home    
 l'home precedeix l'ànima   
 el dia s'esvaeix   
 un visage jaillit   
 com una postal   
 la bossa del pastor   
 plena de ceba i dignitat   
 pour exposer en bord de rivière   
 créixens fresc amb una mica de música   
 sense presagi   
 mais tout en surplomb   
 le trou noir du passé.  


 
 293