El pont de les llums al final del final al límit al cim de la prunera que aparegui el gran home enguantat de negre cara gruixuda amb pòmuls alts una reflexió el gat que baixa per les escales de fusta a l'ascens dels vaixells errants fora dels canals latents hi havia lloc sota l'altell per al llop gris de tornada del bosc fràgil i tremolós d'una pluja fina persistent mentre damunt la taula rossa per tallar les verdures a quadrats petits sense que el ganivet toqui el tauler ens vam fer ombres a les parets de la cova llest per saltar al riu calma per recordar les flors escampades i flotant a la deriva els seus grans ulls verds el seu ronronament indicant les fórmules d'accés sota el dosser blau en justa afectació del ritu els cinc dits recolzats a la barana a contemplar el fris al costat del moll marxa d'agost peus descalços sobre fang acompanyant el caravanserrari llest per creuar les portes de la ciutat sense que aparegui el nen mentre el sol escombrava els núvols lluny a les muntanyes oportú roca amarga i fruita madura que el vigor dels cavalls els va fer aixecar-se davant dels gossos recordant altres sortides la ignorada rosa de sorra a la pista dels presagis per seguir el vol dels voltors per sobre del jardí sandàlies de tira ajustades als bassals de l'abeurador que la flama parpellejant dels fanals ballant cos a cos irisait sense que l'escarabat caigut d'esquena es mogués i només sons guturals espantar els ocells amb prou feines despert en la fredor d'aquesta alba on l'horitzó es tancava per una boira deixat imaginar les hordes salvatges venia de més enllà del desert i destruint tot al seu pas fins a bolcar les parades que els ulls alegres de les cares grassonetes havia imaginat sense l'home del davantal de cuir del centre de l'arena no llanceu els galls uns contra els altres inflat amb veus d'una rusticitat ferotge qui a l'arena plena de plomes i pols portava unes gotes de sang degotant aquí i allà sota el tambor que pujava amb força als límits de les cases inflar-se buscant sense pressa la nota correcta per unir-se a l'eclosió emocions del moment coberta desgastada per a un darrer son que arribaria el dia de reunir-se abans que s'encengui el foc registre rere registre i que el matrimoni va consentir al final del contracte amb formes despullades no ofereix el clam dels grans òrgans sota les voltes vibrants fins a les profunditats de l'univers flames orquestrades sense sudari aparent amb llàgrimes barrejades al cercle de guix del circ on es reunien per a l'ofrena convertir la sal en rosada història d'assecat el kit dels ancians un cop l'any a Saint Jean al prat comunal sense que falti la samarreta fent snorkel fora de l'abisme sota la risa dels lazzi melodia crit de les llagostes destil·lat pas a pas a la pujada del Pont des Graces arc rere arc quan els llums s'enamoren dels somnis patint pancartes de pregàries trencades i aletejant al vent de l'uníson per despertar la gent dels humans davant de l'alba. ( detall d'una escultura de Martine Cuenat ) 693
