Parada inesperada  
al llarg de la carretera    
amb plàtans erecs    
dir que t'estimo    
després torna a la vida.        
 
Encanteri de suro    
acompanyament silenciat    
Flauta de pa amb fullatge cruixent    
d'aquesta nit d'estiu    
amb una olor dolenta.        
 
Al pont de Sant Pere    
a l'alba vigoritzant    
cantaven a munt de pulmons    
atletes de veu    
amb arpegis dissonants.        
 
Va pujar pel Quai des Augustins    
mandarines triturades    
fent fluir el suc dels dies feliços    
així així    
a la llum dels fanals del carrer.        
 
A l'avinguda de París    
la barbeta aixecada somriure    
anaven a pares    
passant per l'entrada del metro    
sense elogis excessius.        
 
Ànimes lleugeres    
vibrant a la vora del Sena    
clavada amb una mirada suau    
la llum que passa    
d'un cel amb una màscara daurada.        
 
Al perdó de les vinyes masculines    
riure d'alegria    
farcit les anades i vingudes    
embadalit    
d'un encaix obsolet.        
 
Signe dels temps    
a la lluna convidada    
sobre els llambordes llambordes del carrer    
xerren les peülles de l'aire    
del joier celestial.        
 
 
678
 

Ho sabem mai    
Què fer    
perquè la porta s'obri.        
 
Els núvols passen    
en els seus carruatges de cotó    
tals petons de pau.          
 
Missió tancada    
que la cavalcade    
a les ruïnes del palau    
per servir-te    
posar-me en dificultats        
per agafar la tija d'aquileia    
sota la perilla del mestre    
sense servilisme    
al vestidor de rimes amargues    
i portar com a preàmbul    
la queixa de les ànimes errantes    
davant del cistell carmesí.     
 
Crack intermitent    
al mur dels encanteris    
vam poder tornar a la terra    
l'adquisició del pas al cel     
aquesta clepsidra oblidada    
amb adornament poètic   
per colpejar el ferro calent    
a la farga de Pierrefite    
mentre s'aixecava la boira    
prop del moll dels ocells   
deixant la visió dels nostres avantpassats         
narcisos i narcisos retallats.        
 
 
677

La tempesta va rugir   
pel seu naixement llamp    
en fons de corredor    
al so dels mirlitons infantils.        
 
La mare gemegava   
El pare va passejar aquí i allà    
i el paper esquinçat de la sala d'estar    
concedeix l'emoció al moment.        
 
Hi havia sang    
al saló Westminster    
per un raig de lluna    
la porta estava en flames.        
 
Les dones divines    
contenia més d'un tresor    
al plat de fruites vermelles    
consumit amb cura.        
 
Barril posat al mercat    
la nostra recerca eterna    
vesc penjant   
amb espelmes dels avis.        
 
va aixecar de les profunditats
adorns i pelusa
als forats de les valls
l'alè del vent suau.
 
Pomada de prop    
aquesta alegria d'aconseguir    
trànsit en detriment d'un mateix    
com la llei l'ordre.        
 
Ombres sota els ulls    
guants de la raó    
esclops de fusta portats de Saint-Flour    
va organitzar l'enrenou.        
 
Empastada, a terra    
Sabia que havia de marxar    
El camí correcte    
menjat per l'avorriment.        
 
Des del molí s'estenen les branques        
es va pujar el turó    
escampant la farina    
Grandchat que ens precedeix.    
 
Van passar ànimes boniques    
perseguint les seves reflexions    
homes i dones de la terra       
cap al passadís dels Escollits.        
 
Sol al vessant    
per mirar el cel       
cridaven les estrelles     
davant els avencs amargs.        
 
Posar i lliurar    
d'aquest esforç violent     
els violins van redoblar els seus piquets     
sota el sobtat xàfec.        
 
No mentim més    
pensem en els valors oceànics    
els dies que vénen    
i fem vals a la nit.        
 
no t'oblido    
només sense paraules    
de vegades gràcies a algun instint    
peguem els dits un veni vini vici.        
 
Accessoris saltats
van alinear les pedres precioses
a la cua
les tisores de les emocions al teu abast.
 
Xiuxiueig d'ales a l'octava    
anuncia la gelada    
calefacció sota tensió    
bell i noble coper.        
 
Fol·licles estimats en una dotzena    
van ser grans anys    
tu i jo recarregant-nos per ser    
sota els cedres de Bonnieux.        
 
Res de nou    
sense la crida i els seus ecos    
amb finestres de colors    
d'aquestes hores de palla curta.        
 
D'un tros de massa     
amb llevat gris de ratolí    
el pa s'estirava    
i la taula parada.        
 
No tinguem por del retorn    
coses tèbies    
siguem el cervell pensaments febrils
acostumats a les casetes velles.    
        
Els taulers desarticulats    
ennegrit pel foc de llenya    
a la llar situada aquí    
les cadires de palla al davant.        
 
De tornada dels camps    
a cintar i cantar    
podem rebló tanca el casc dels soldats     
just a la trinxera.            
 
Ombres xineses amb escuradents prims    
a la caixa de paper crepé    
balla el charivari    
del desig d'aparèixer.        
 
Si no ser    
barana buscant carn    
comptant el temps     
acceptem la lletra i l'esperit.        
 
Confiat, mogut
un dit davant dels llavis
l'ombra es va aixecar    
en el vol del falcó.        
 
Es va treure la pols    
el valent cavaller    
manses i tinences fins on es pot veure    
recte com un mató.                
 
S'encastrèrent
la por i el seu dolor
als radis de la roda
mentre l'asfalt s'arruga.
 
Mare Oca    
desplegant l'última muda    
de la serp de lactància    
va venir la fletxa solar.        
 
Tallada i coberta de perles     
d'aigua i sol barrejats    
va escapar de l'adagio    
a través de les orelles de les nostres estranyes rimes.        
 
El millor està per arribar    
d'una onada a una altra    
tendre la cresta molsa    
cap a l'alba sense fronteres.        
 
 
676

L'ull ofert al que és    
sense esperar    
què hi ha i penetra al fotògraf    
es respira    
deixa lloc al que ve del sentit    
del qual no som el significat    
però tan llest entre el dit polze i índex    
deixa que passi    
en desconfiança de l'explicació    
feliç de ser-hi.        

Paraules posades    
paraules en negreta    
paraules mimosa    
que el petó enfada    
per no dubtar    
que són la carícia de l'ésser    
en la desfilada de les circumstàncies    
a la vora de l'ànima    
mentre brillava sobre l'aigua    
la llum fresca i tendra.   

( Foto de Chrystel Eugénie Colomb )     
 
 
675
 

Els meus fills de la llum     
à la santé fragile    
au fil des mots et des choses    
ouvrent les papilles    
métamorphose    
du jour qui vient.        
 
Nus et néanmoins phares    
par la morsure des origines    
dansent sous les feuillages    
à l'orée de l'espoir    
cette sente du sourire    
sans que cage n'engage.        
 
Si pâles    
vers l'avenir    
avançons sous la neige    
sans que sang nous retienne    
au ras de nos âmes émondées    
le cri de l'oiseau lyre.        
 
Muse sans muselière    
croque-mitaine en sabots    
à la plume noire    
sous le calicot des obligations    
la geste sorcière    
brassera ciel et terre.        
 
 
674
 

Girs d'impuls    
el que sigui    
les portes per passar.        
 
Lliris d'aigua a la vora    
arnes d'encaix    
al fanal disposat.    
 
Braços aixecats    
cames desplegades    
el dit de Déu en el jubileu dels arcàngels.       
 
Dolça arribada    
neu d'abans    
què el vaig cantar.        
 
Orgullós de braç    
sense pena    
amb els músculs trencats.        
 
Xarxa d'aterratge per escopinyes    
malla de kelp    
i ulls de lluna.        
 
Salt suau    
en queu de peu    
a la foscor de la nit.        
 
Viena l'orquestra rústica    
amb tubs de coure    
amb un fort gust d'all    
tocant la papil·la    
i sense importar els penediments    
passar les mossegades del llop    
el que acull l'ull    
el colze doblegat    
sota la gola dels desconcertats    
fricció i mossegada    
mans febrils    
raó de mesura    
al llançament de les papillotes    
que el Nadal està descomptat    
del jackpot providencial    
anys recompensats    
celles de belle parure    
les meves germanes es van inclinar sobre la prosa     
en equilibri del pensament     
corba digital digerida     
i morat pels seus apèndixs    
que el fred avalua    
bitllet compostat   
en passar el metro    
Estació de Bir-Hakeim.        
 
673

Vam caure de davant  
de bruit et de fureur consentis    
l'orage frappa la rive    
et les impacts de balles    
criblèrent la nuée    
du sang des oubliés.        
 
Grand'mère se tenait droite    
devant Laroussière    
ses yeux cernés savaient la question    
et ses mains si tremblantes     
caressaient les chaînes passées    
il faisait bon d'être dehors.        
 
Mes enfants    
ma femme    
mes rosaces de papier mâché    
forment guirlande sur la Lande    
sans cette pluie d'automne    
demain il faudra rentrer.        
 
Et n'y peuvent que s'agenouiller    
devant l'homme blessé    
ses armes à terre    
le cerf en ses bois de seigneur    
à contempler la lutte     
où filtrer l'ombre et la lumière ne mène à rien.        
 
N'y pensez plus    
soyez les atomes errants du proventiel    
soyez le matin des commencements    
soyez le couronnement visible    
soyez la mèche et la poudre    
de l'arquebuse du retournement.        
 
Et s'il parvient    
en bas de page    
à lever les chevaux de la plaine    
organisez-vous en cohortes    
vous les moineaux épistolaires de l'inhabitude    
en quête du silence éternel.        
 
 
672
 

L'aurore ce matin    
tel estran en mantille    
attend le baiser du soleil    
conque marine    
d'humeur sourde sollicitée    
aux lèvres    
entre pouce et index    
que le Grand Chat grignote.        
 
Envol lent du linceul    
aux miettes de la nuit    
succèdent le desiderata de l'oubli    
sans que grogne le loup    
attendu tôt    
en marge d'une équipée    
qui l'amena sans coups férir    
aux marches du palais.       
 
A n'en point douter    
syllabaire médiéval des tendres heures     
les feuilles terminales de l'amandier    
graphent le ciel    
d'une offrande insigne    
masque aux oreilles attelé    
d'un saut du cœur    
en catalepsie douce.        
 
De frais nuages enjambent le portail    
de couiner davantage    
entre les dents de sang et d'ombre    
au casse-noisettes d'un lever de couleurs    
griffe griffe la peau du tambour    
cerne les yeux de la déesse    
et me plie en quatre    
aux quatre saisons de la raison.        
 
Calme retour    
des nuées    
aux joues assagies    
la truelle étire sa matière grise    
balustrade déployée    
de la droite vers la gauche    
faisant pastel 
d'un sourire de paille broyé.        
 
Rebonds vergetures    
le dragon se réveille    
et offre ses talents    
d'un discours claironnant   
de bleu et rouge affamé    
dans le sillage de l'oiseau noir
ferment le ban du ventre retourné    
sans que s'offusque l'addiction.        
 
Lever vénéré    
élégant dépliement    
vers un jour lumineux    
un vol d'étourneaux quitte la ville    
aux arpèges d'un lampée de cuivre blanc    
le lait abreuve les yeux qui s'ouvrent    
le jour respire    
et c'est bien ainsi.        
 
 
672

proxeneta a la xarxa    
nespres secs    
Acuso el cop i la cúpula    
entrades    
sortir de l'entrada    
sense el rumor pubescent    
no ocupat amb les seves ofertes carnívores    
la part davantera del somni.        
 
Oca meva mare    
ô mes amarratges    
criar-los tots    
i serà demà    
que parlarem de la llei de la fe    
sense rima sense por    
sota el pernil     
d'una tarda d'estiu suau.        
 
Per haver estat    
i que la paraula no persegueix    
la camarilla bruta i enfadada    
groupies divertides    
d'aquests admiradors admirables    
que a qualsevol hora ens porta    
El fil de l'Ariadna    
un nutrient de la mantis religiosa.           
 
No hi ha futur que quedi    
trasplantament de comentaris parlants     
a la conca de les vicissituds coixejants    
el casc venjador    
per dir el rosari dels dolors    
porta en un amarg record    
a les illes de marbre de la nostra santa mare    
refugi misteriós.        
 
671