L'ull ofert al que és    
sense esperar    
què hi ha i penetra al fotògraf    
es respira    
deixa lloc al que ve del sentit    
del qual no som el significat    
però tan llest entre el dit polze i índex    
deixa que passi    
en desconfiança de l'explicació    
feliç de ser-hi.        

Paraules posades    
paraules en negreta    
paraules mimosa    
que el petó enfada    
per no dubtar    
que són la carícia de l'ésser    
en la desfilada de les circumstàncies    
a la vora de l'ànima    
mentre brillava sobre l'aigua    
la llum fresca i tendra.   

( Foto de Chrystel Eugénie Colomb )     
 
 
675