La tempesta va rugir pel seu naixement llamp en fons de corredor al so dels mirlitons infantils. La mare gemegava El pare va passejar aquí i allà i el paper esquinçat de la sala d'estar concedeix l'emoció al moment. Hi havia sang al saló Westminster per un raig de lluna la porta estava en flames. Les dones divines contenia més d'un tresor al plat de fruites vermelles consumit amb cura. Barril posat al mercat la nostra recerca eterna vesc penjant amb espelmes dels avis. va aixecar de les profunditatsadorns i pelusaals forats de les vallsl'alè del vent suau.Pomada de prop aquesta alegria d'aconseguir trànsit en detriment d'un mateix com la llei l'ordre. Ombres sota els ulls guants de la raó esclops de fusta portats de Saint-Flour va organitzar l'enrenou. Empastada, a terra Sabia que havia de marxar El camí correcte menjat per l'avorriment. Des del molí s'estenen les branques es va pujar el turó escampant la farina Grandchat que ens precedeix. Van passar ànimes boniques perseguint les seves reflexions homes i dones de la terra cap al passadís dels Escollits. Sol al vessant per mirar el cel cridaven les estrelles davant els avencs amargs. Posar i lliurar d'aquest esforç violent els violins van redoblar els seus piquets sota el sobtat xàfec. No mentim més pensem en els valors oceànics els dies que vénen i fem vals a la nit. no t'oblido només sense paraules de vegades gràcies a algun instint peguem els dits un veni vini vici. Accessoris saltatsvan alinear les pedres preciosesa la cuales tisores de les emocions al teu abast.Xiuxiueig d'ales a l'octava anuncia la gelada calefacció sota tensió bell i noble coper. Fol·licles estimats en una dotzena van ser grans anys tu i jo recarregant-nos per ser sota els cedres de Bonnieux. Res de nou sense la crida i els seus ecos amb finestres de colors d'aquestes hores de palla curta. D'un tros de massa amb llevat gris de ratolí el pa s'estirava i la taula parada. No tinguem por del retorn coses tèbies siguem el cervell pensaments febrilsacostumats a les casetes velles. Els taulers desarticulats ennegrit pel foc de llenya a la llar situada aquí les cadires de palla al davant. De tornada dels camps a cintar i cantar podemrebló tanca el casc dels soldats just a la trinxera. Ombres xineses amb escuradents prims a la caixa de paper crepé balla el charivari del desig d'aparèixer. Si no ser barana buscant carn comptant el temps acceptem la lletra i l'esperit. Confiat, mogutun dit davant dels llavisl'ombra es va aixecar en el vol del falcó. Es va treure la pols el valent cavaller manses i tinences fins on es pot veure recte com un mató. S'encastrèrentla por i el seu dolorals radis de la rodamentre l'asfalt s'arruga.Mare Oca desplegant l'última muda de la serp de lactància va venir la fletxa solar. Tallada i coberta de perles d'aigua i sol barrejats va escapar de l'adagio a través de les orelles de les nostres estranyes rimes. El millor està per arribar d'una onada a una altra tendre la cresta molsa cap a l'alba sense fronteres. 676
