Nuit passée    
Au calendaire des obsessions    
Ai vu le jeu des morts et des vivants    
Arguant de l'arc bandé    
Dans l'entre-deux des migrations.        

Fletxa vibrant sense marcar a la punta de l'àlber
Les fulles cruixents a voluntat
Al forn al to a dia
Les marques de guerra
A la boca del demiürg.        

mosques coloms !    
I apunta'm amb els seus ulls vermells
En el teatre indignat
Dirigir les coregies d'un cant senzill
Cap a l'horror i la devastació.        

Pomes dels teus ulls
Designant amb un cop de rimmel
Elevació dels pòmuls
En la confusió d'un arròs en pols
Tarda a París com per riure.        

Endollat ​​i després desconnectat
Va fluir dels ulls de Marylène
Les ombres de caramel d'un cel d'hivern
Solucionant el rebus dels cors
Destrossat per la metralla dels aficionats.        


1004

Amb quatre mans
Mostra'm que falta el polze
I això l'alfa i l'omega
No hi ha alleujament
Això en cas de compartir.       
 
barba plena
Boca petita sense llavis
Vaig tornar a veure aquella nit de febrer
Llebrers de la meva infantesa
Corrents a través dels camps.    
 
El meu cos tatuat
Onades magistrals de Gavrinis
Se'm van aparèixer ondulacions sàvies
A la badia de Morbihan
En pujada de la marea.        
 
Cap modelat
Aureolat per una bistuïa monetitzada
Crec en un Déu feliç
Ull per ull
Al pas fraternal dels jacents.        
 
I ve a mi
La pruïja provocada
Pel seient llarg
esperant al sol
batejant ales
Com braços petits
A l'ombra dels freixes
A la porta sud
de l'edifici
fill immaculat
Parpelles de terra
Mig ressuscitat
Al llarg de l'horitzó
Per aguantar el real
Gruixuda i forta
Sota l'envergadura dels dos mons
Un delicat i disposat
L'altre orgullós d'haver trobat la clau
Paraules l'ordre essencial    
Vestit amb un vestit de circumstància
De vegades tocat
Però portar neu
Sobre les cendres de l'oblit
Que la imaginació incinera
En temps de gran solitud
A l'est de cada cara
Recordant la roca
Capçat pel far    
A l'altra banda de la presència.    
 
 
1003

Souffrant de l'absence    
Ils se sont posés sur la ligne de crête    
Dans le champ des morts    
A la rencontre des étoiles.        
 
Què veiem des d'allà ?     
Où la langue épelle les derniers mots    
D'un mystère sans fond       
Encillant l'envie de vivre.        
 
Ne parle-t-on pas d'effacement    
Alors l'axe du monde approche 
Au centre de cette quotidienneté    
Devant laquelle s'incline le Boiteux.         
 
Il est un jour    
A vivre ou à perdre    
Où le langage porte en terre sacrée    
Le bouquet du printemps.         
 
Un visage    
Ça se voit    
Des racines    
Point    
Juste une épaule    
Effleurée de la main    
A l'orée de l'enceinte    
Alors que la voix    
Creuse l'air    
De nos égarements    
Quand semblables  
A un lac qui se vide    
Les eaux boueuses    
Grouillent de vie    
Hors d'atteinte    
De l'asymptote    
Aux alliages reconstituée    
Alors que cela se boit    
Monsieur    
Pour que charitablement     
Lever le verre    
Soit l'acmé de l'égarement     
Produit à petits cris    
Aux suçons de l'esprit    
Espadouillés      
Dans le face à face    
Avec les fosses profondes       
Retournées    
Sous l'ondée énigmatique     
De l'enfance des hommes.        
 
 
1002

En bout du chemin    
Le passage des hongres    
A serti les barbelés de crins fins.        
 
Point de repère    
Juste l'odeur de suint    
Imagerie obsidionale des oppositions.        
 
Naguère la roche métamorphique    
De creux et bosses compressée    
Fut soleil retourné.        
 
Navré de n'offrir que des mots    
Nous eûmes la délicatesse de monter à bord    
Par temps de mauvaise mer.        
 
Quand soudain    
Ombre furtive au ras des eaux hurlantes    
L'Homme apparut dans le fractal des origines.        
 
Tiró seqüencial
El mareig ens mana
Per conèixer el pare.        
 
Aquesta nit
Ella hi serà
Sense saber on anar.        
 
I ho abraçaré
En extrema gravetat
entre els mons eterns.        
 
Una pluja fina
Cobrirà la seva llengua.        
 
El passat al teu abast
Desplegarà els seus colors.        
 
El blau del cel
Es menjarà els núvols.        
 
Vaig a veure la merla
A la part posterior del jardí.        
 
Il épellera mon prénom    
Jusqu'à ce que le nom vienne.        
 
Les rialles rebotaran
Sobre el cristall dels llavis.         
 
Entre canyes
L'abella tremolarà les fulles seques.        
 
Sortirem del niu
Esperant la tetralogia de l'alba.        
 
Rigoureuse    
Faisant ciller les yeux    
Elle pénétrera le saint des saints    
En grand apparat.        
 
Moi l'enfant de mai issu d'une plaie    
Je retournerai la peau    
Pour inscrire quelques mots de Rimbaud    
 Sur le dos de la cuiller.      
 
1001


 

Atrapat en la utilitat
Ajuda't a tu mateix
Renunciar
sigues més fort.        
 
No jutgis
El Rival Amic
Digues-li
Per posar-se al teu costat.        
 
Per aïllar
Melodia sedosa i sense paraules
La muda ha tingut lloc
Aixecant el vel.        
 
petit senyal
Ni idea
Sobre paper
Una taca de cafè.        
 
Una pregunta vital
Aleshores el nostre origen pren forma
Al cor del cor
La llum entrarà.        
 
Amb una veu acariciant
Estar condemnat a la solitud
Sense ofendre
Al gran anunciant.        
 
Dona abans de morir
El teu cap a les víctimes
I riure't de la teva angoixa
enterrat per sempre.
 
roman a prop meu
Figuretes de Nadal
Habitants dels carrers feliços
De Luceram la bella.        
 
Le Retournement    
Élèvera le corps    
Sur le pavois    
A la vue des assaillants.        
 
renunciar
Educat i viu per sempre
Retorna tota alienació
Inaudible amb vents forts.          
 
Fes un pas enrere
A la rayuela dels ulls
dones i nens
Arreglat amb fred.       
 
Absent
Però llançant un somriure
El buit ja no serà per sondejar
El buit de l'últim fotograma.        
 
Les pedres parlen
El concert
El moviment obre camí
Què passa amb l'endemà ?        
 
Aleshores, de sobte
Tot tornaria a començar   
Cantant
La cançó dels seguidors.        
 
no es quedarà
Que l'absència d'haver estat
algun temps encara
Entre vius i morts.        
 
Per deixar la història
Alguns arriben a la llegenda
Narrar el cel i la terra
A la llum del retorn.        
 
Savis i rebels
Golpeareu la llosa de granit
signes de comprensió
A l'altura del judici.        
 
continuem
Però no diguis ni una paraula
D'aquesta immoralitat
Ser immortal.        
 
 
1000
 


 

Balanç
Anvers
Al seient rodant de l'àvia
Per conduir a la porta de la neu
Sota l'arbre de plata
De l'Òpera Regent
La crida a l'amor
Aquesta implicació
A l'Aplec de Bruixes
Les meves germanes
Des de darrere del turó de la primavera
Narcisos i narcisos
Perfumant l'aire
D'un corrent de diners.        
 
Clopin coixeja
A la punta del Pont des Arts
Vaig reconèixer la marxa de les estrelles
Per assenyalar amb el dit
L'abraçada furtiva
Pel matí
Amb permís d'esperit
Amb Posidó
De la conca a les barques
boca de marshmallow
Riures
Davant de les cadires metàl·liques
ballant carmagnole
Amb els titelles
Des del castell d'Alícia.        
 
Nous nous sommes mis d'accord    
Pour grimper au faîte des maisons    
En conclusion sage    
Des cœurs cherchant cœurs    
Appliques de bronze posées    
Sur cette double vie    
A bâtir en liberté     
Les choses si particulières    
Que sont le chant de pierres    
Au passage du "beneït sigui"    
metàfora d'agost
Ràpida en el seu impuls
Per figurar l'eternitat
En els accessoris de les flors.        
 
( obra de Manon Vichy )
999

Etre capable    
De souffler    
Entre les omoplates    
Le son d'une guitare    
Aux ailes étendues.        
 
Ser capaç
obrir
La segona part de la vida
A les fronteres
Del que ens altera.         
 
besar el seu fill
Mentre que abans
Per ser ofegada en els seus sanglots
hauria arrasat
La parella i els seus descendents.      
 
Se raccrocher    
Aux branches    
De cet arbre mal foutu    
Alors que de fixer le regard sur la poignée    
Jamais la porte ne s'ouvrira.        
 
Silence    
Quand ébranlé par la douleur    
Il faudra rentrer chez soi
Lettre lue     
Pour la métamorphose du papillon.        
 
998

Ce matin    
La retenue d'eau s'est offerte  
De nature    
Au cœur de terre    
A faire se lever le printemps    
Dans le glissement de l'air    
Hors de la faille.        
 
Després torna
Preciós com el dia
somni de lluna
Sota les estrelles de Têt'Cho
A l'Almirall
Recte com un jo
Poma de praderia cruixent.       
  
Fléchissant le genou    
Devant la Croix des amours profonds    
Ils ont tenus    
Offrandes à hauteur de poitrine    
Les récipiendaires de la nouvelle portée    
Emboîtés telles pièces d'une poupée gigogne    
Dans l'enceinte du grand Chêne.        
 
Coule    
Eau de mars    
Hors des vasques principielles    
Allant de degré en degré    
La conscience claire    
Vers cette prodigieuse descente    
De l'autre monde jusqu'à nous.        
 
 
997

Papallones dels dies en alegria
D'una herba alta a una altra
Des de groselles fins a flors de morera
Les mans van pujar
Processó de les ànimes de llum
A la immensa plana
Que bufa el vent de la Planèze
Favorable per posar-se a treballar
Per apedaçar camises i bosses de jute
Per la propera arribada de Pierre
El nadó del baptista
Qui d'una manera mordaç
Treurà la brutícia de la carretera    
D'un derrapament controlat
A la seva bicicleta de plata
el "Carretera"    
Directament fora del Manu
Va pagar amb el seu primer saldo
Per anar al poble
Busqueu el pastís de pa blanc
Missió de la setmana per a nens
Sense oblidar el "Gris" i la "Treball" de l'avi.        
 
995