Arxius de la categoria: desembre 2020

Entremaliat

Enfilat sobre un canyís
és un ocell preciós
a peu o amb cotxe
qui fa turelure
fins a la denúncia
amb vigilància i sense por
vigilar l'àguila negra
sense creure-ho
encara que només una vegada
al poble de Foix
on entre les estrelles
que decoren la tela
com a Ucraïna
entre les llavors
o en un altre lloc
a qualsevol hora
agafa el canó
per la raó
tot un art
el Cèsar
cridant "Llibertat"   
en aquests bonics dies d'estiu
a les nits llargues i llargues
en el renc dels castrats
per entrar al ball rodó
de l'estany de Bonde
sota els tamariscs
en el fregit del riure
prendre fe
i com les d'un Rei
obre els braços
amples com llençols
conservant un grapat d'estams
vermell de la sang de Carmine
en el moment de la veritat
tapat al núvol
quan l'horitzó és tard
d'un acord de guitarra
es plega com un paraigua
sense soroll
tu i jo
al fred
saltar
una boina feta a mà
en un estany de llum
com Artaban l'orgullós
el vell florentí
que de bon matí
colpejar la paella
dedicat al seu paper
entre les bruixes blaves
de Saint Ferjeux
i el romanç
al país de França
pel miracle de paper
posat diumenge
la passarel·la de la Ciutadella
una rodanxa de mortadel·la
branca d'olivera agitant
sense que li demanin
sense un xiuxiueig
sense esborrar
lluny del món.      
 
1134

Fildefériste

Cercador de filferro de calibre estret
la meva alegria roman
petita bola de plomes
al palmell de les teves mans
les escales de la vergonya
no ho acabaran
sota aquest cel de foc i cendres
balbucejar i queixar-se
fins després de Pasqua
el llarg any per construir
com una esquerda a la paret de fang
mostrarà un somriure al vent obert.      
 
Amb la seva panxa grassa
es va rebolcar
i jadejava de suor i grunyits barrejats
mentre que al paradís rellotges de pèndol
soldats de mala hora
van ser retornats a les famílies
aixafat per sempre pel dolor
en aquests taüts de fusta rossa
aquestes caixes de sabates
les fotos surten tremolants
repartint els records del temps anterior
fora del flagell de les escombraries de guerra.      
 
Per moure's en silenci
deplorar mentre plora   
la presència aixafada i perduda
quan el petit estava sortint les dents
que els antics colpejaven al ritme
les seves canyes sense punta de goma
sobre lloses de pissarra
sota el nas del petit
de dos en tres
creu de fusta creu de ferro
quan l'enemic passa
apagar els llums i la ràdio.      
 
 ( Dibuix de Jean-Claude Guerrero )


1042

Una casa a la praderia

De nuit comme de jour   
une énigme à deux sous
pour un cotylédon de Dieu
sortir les violons
sous la halle
à ranger dans les panières d'osier
les restes du festin.

Tout ça n'arrange pas les affaires
du marchand de grenouilles
alors que s'organisent sur la grand-place
maints ateliers démoniaques
des ateliers de démonstration
des ateliers de confession
n'empêchant point les démangeaisons.

De nuit comme de jour
à la merci d'un burn out
nous avons enfoui la tête
dans le sable des contingences
faisant jaillir une ribambelle d'enfants
vêtus de sacs de jute
auxquels manquaient les coutures de l'esprit.

Pleurez
et n'y revenez pas
les bruns et les noirs sortent des abattoirs
comme escargots après l'orage
à se faufiler au son de la flûte
bannières au vent
vers le grand raout des hamsters.

Terrez les âmes au fond des cimetières
et gardez-vous des brancardiers
à la sortie des urgences
montant la garde
aux portes de la cité
démarche vacillante sous la lumière des becs de gaz
que des papillons de nuit tentent de séduire.

Marchez droit
jusqu'au trou creusé la veille
pour à genoux une balle dans la nuque
évoquer cette dernière lune
où panser ses plaies
remuait avec tristesse
le souvenir des rires avant que la pluie cesse.

Rebellons-nous
soyons de poudre et d'estoc
les environnants de la cause
avant d'être renversé par un vent mauvais
nous les remueurs de fonte
que le feu des forges encanaille
avant la fermeture.

De nuit comme de jour
s'agissant de l'ennui
courons nous mettre à l'eau
pour barrière levée
de par le vaste monde
réinventer la petite maison dans la prairie
au coût énergétique énigmatique.


904

Sonnailles des drailles

Me suis épris de la clochette   
sonnailles sur les drailles de l'esprit
à contempler la fertilité
des rencontres
de ma vie d'écolier.

Revêtu du grand tablier noir
aux liserés rouges
j'ai foulé l'asphalte
aux marrons ronds
de la cour d'école.


Du Souffle incarné dans l'instant
d'une rive l'autre
j'ai frôlé l'aile charmante
des œuvres du printemps
à cueillir incidemment.

En retard d'une saison
à la fermeture vacancière
me suis trouvé contre la pierre
à écouter le turlutu des alouettes
comme parole principielle.


Ai tendu le nez
vers un ciel qui se tait
au milieu du sanglot des narcisses
où se fondent à l'horizon

les violons de l'esprit.


884



Les teves mans tenyides de neu

 

 Les teves mans tenyides de neu   
 al closerie lila   
 va construir la xemeneia de les fargues   
 sense un crit sense atenció.      
  
 El somriure deixat per sobre de l'espatlla   
 sense fregar   
 L'ase de Cucugnan   
 i l'ànima dels pares.      
  
 Per arrossegar la ment   
 capes d'abans   
 és un àtom del present   
 atrapat en una camisa de força.      
       
 Se dandinent   
 sota el vellut de les pissarres   
 el prisma de les cordes vertebrals   
 elogis delicats.      
  
 Al matí de juny   
 intel·ligent amb petons dolços   
 amb tu sense por   
 sota la calluna   
 un escarabat daurat    
 brillant de les nits passades   
 va caure en la tendresa   
 al teu replà de fils verges.      
  
  
 816 

Bé, l'objectiu i el seient

 
 
 Xiular a l'aire    
 la volada de fletxes    
 a l'horitzó arquejat    
 del triangle dels nostres amors.        
  
 El pou de maçoneria hi és    
 traient aigua de les profunditats    
 en el negre dels tritons    
 amb records enterrats.        
  
 L'objectiu després de tot    
 dels seus colors de l'arc de Sant Martí    
 signa el marc amb una arronsa d'espatlles    
 l'ull posat en l'objectiu.        
  
 El seient de vímet teixit    
 espera el savi d'aquests llocs    
 davant l'implacable desenvolupament    
 sobre un cos en repòs.        
  
 Aigua als poms    
 fricció de l'erosió del coneixement    
 embarcar el pensador    
 més enllà dels denaris de canvi.        
  
 Al cor de l'objectiu    
 el tret de lluminositat anirà malament    
 cua vibrant    
 al ple ús de la serenitat.        
  
 Relliscarà per la vora de l'estany    
 els animals d'ahir    
 gos, gat salvatge i conills    
 independentment de les circumstàncies.        
  
 Donem la benvinguda a la superfície herbosa    
 d'una primavera amb el somriure de la Mona Lisa    
 la llavor de la llum triangular    
 de Wells, objectiu i seient.        
  
  
 747
   

El pont de les llums

 

 El pont de les llums 
 al final del final    
 al límit 
 al cim de la prunera  
 que aparegui el gran home    
 enguantat de negre    
 cara gruixuda amb pòmuls alts    
 una reflexió    
 el gat que baixa per les escales de fusta    
 a l'ascens dels vaixells errants    
 fora dels canals latents    
 hi havia lloc    
 sota l'altell per al llop gris    
 de tornada del bosc    
 fràgil i tremolós    
 d'una pluja fina persistent    
 mentre damunt la taula rossa    
 per tallar les verdures a quadrats petits    
 sense que el ganivet toqui el tauler    
 ens vam fer ombres    
 a les parets de la cova    
 llest
 per saltar al riu    
 calma    
 per recordar les flors escampades    
 i flotant a la deriva    
 els seus grans ulls verds    
 el seu ronronament    
 indicant les fórmules d'accés    
 sota el dosser blau    
 en justa afectació del ritu    
 els cinc dits recolzats a la barana    
 a contemplar    
 el fris al costat del moll    
 marxa d'agost    
 peus descalços sobre fang    
 acompanyant el caravanserrari    
 llest per creuar    
 les portes de la ciutat    
 sense que aparegui el nen    
 mentre el sol escombrava els núvols    
 lluny a les muntanyes    
 oportú    
 roca amarga i fruita madura    
 que el vigor dels cavalls    
 els va fer aixecar-se davant dels gossos     
 recordant altres sortides    
 la ignorada rosa de sorra    
 a la pista dels presagis    
 per seguir el vol dels voltors    
 per sobre del jardí    
 sandàlies de tira ajustades    
 als bassals de l'abeurador    
 que la flama parpellejant dels fanals    
 ballant cos a cos    
 irisait     
 sense que l'escarabat caigut d'esquena es mogués    
 i només sons guturals    
 espantar els ocells    
 amb prou feines despert en la fredor d'aquesta alba    
 on l'horitzó es tancava per una boira    
 deixat imaginar les hordes salvatges    
 venia de més enllà del desert    
 i destruint tot al seu pas    
 fins a bolcar les parades    
 que els ulls alegres de les cares grassonetes    
 havia imaginat   
 sense l'home del davantal de cuir    
 del centre de l'arena    
 no llanceu els galls uns contra els altres    
 inflat amb veus d'una rusticitat ferotge    
 qui a l'arena plena de plomes i pols    
 portava unes gotes de sang    
 degotant aquí i allà    
 sota el tambor    
 que pujava amb força    
 als límits de les cases    
 inflar-se    
 buscant sense pressa     
 la nota correcta    
 per unir-se a l'eclosió    
 emocions del moment    
 coberta desgastada    
 per a un darrer son    
 que arribaria el dia de reunir-se    
 abans que s'encengui el foc    
 registre rere registre    
 i que el matrimoni va consentir    
 al final del contracte    
 amb formes despullades    
 no ofereix el clam dels grans òrgans    
 sota les voltes vibrants    
  fins a les profunditats de l'univers    
 flames orquestrades    
 sense sudari aparent    
 amb llàgrimes barrejades    
 al cercle de guix del circ     
 on es reunien per a l'ofrena    
 convertir la sal en rosada    
 història d'assecat    
 el kit dels ancians     
 un cop l'any a Saint Jean    
 al prat comunal    
 sense que falti la samarreta    
 fent snorkel fora de l'abisme    
 sota la risa dels lazzi    
 melodia crit de les llagostes    
 destil·lat pas a pas      
 a la pujada del Pont des Graces    
 arc rere arc    
 quan els llums s'enamoren dels somnis    
 patint pancartes de pregàries trencades    
 i aletejant al vent de l'uníson     
 per despertar la gent dels humans    
 davant de l'alba.        
  
  
  ( detall d'una escultura de Martine Cuenat )
 693 

Prunes mirabelles a l'índex

 

 Prunes mirabelles a l'índex    
 perles pendents    
 de qui es doblegarà    
 a l'ombra d'una visió    
 sense que aparegui la tinta    
 a la carta adjunta    
 al gruix del verb.        
  
 La vida    
 ple d'autoocupació    
 a la recepció    
 els meus llavis estàn segellats    
 amb un cor contemplatiu    
 ressò més il·lustre    
 peülles d'ovella    
 a la tartera de la muntanya.        
  
 En aquesta Trinitat    
 uneix-te    
 cares dels nens    
 icones de pintura nítides    
 plantilles universals    
 caminadors del vent    
 i l'espaulet de falguera    
 des de l'enginy de les converses.        
  


  ( escultura de Martine Cuenat )
                                                                            692 

Estranya flexibilitat de temps

 

Estranya flexibilitat de temps
neige advenue
a l'horta
que l'humide amollit.

Es guarden els violins
va caure i va agafar fulles
per un gat que ja no s'aventura
sur la froidure des dalles.

Cuidant els uns als altres
vam aplicar les nostres mans
sobre el tronc aspre de l'avet
fraternité interrègne oblige.

l'Aquari del vitrall
verse en ses deux rives
Vida i amor
les hôtes de ces lieux.

Ce rien qui fait la manche
sota el dosser dels arbres alts
vora en la humanitat
d'une montée ascensionnée.

anem a pensar
amb la carn del nostre món
a les il·luminació que vindran
dans notre pays de science.

Fem que plogui constantment
en el fons dels nostres cors
perquè regni l'amor
jusqu'à la fin des jours.

Ajuntant-nos en harmonia
siguem el pa i el vi
actes de la nostra vida
girat cap a "tenir cura".

Del regne mineral
extrayons la liberté et l'énergie
de manera que al foc per fricció
se mêle le solaire de l'âme humaine.

Siguem la intel·ligència immemorial
de totes les plantes
de manera que el regne vegetal
tourne l'œil du cœur vers le soleil.

Buscant claredat
entraînons chiens et chats
per guiar els cinc sentits
vers l'instinct et l'émotion .

Hommes et femmes de bien
en el temps de venir
siguem el nou ésser
dans un parfum de co-gérance des règnes.

( escultura de Martine Cuenat )

691

Corona de prats

 

Flexible i somrient
la bola d'escuma
esponjós
penetrava a les cases
cos i crit.

Pluma de ploma i encanteri
estava complint el seu desig
de les deu plagues d'Egipte
seguiment a través dels bronquíols
si el brou prengués.

Políglota en el seu vagabundeig
ella va dialogar
als quatre racons de l'Univers
oferint-se com de passada
Menjars i descansar amb prudència.

Fruit de la casualitat
telle un soldat dès l'aube
va passar pels passadissos
recomanar al millor postor
els dolors del no-res.

Punt d'enrenou
bon pes bon preu
era valenta
a la porta del més gran
com els infidels.

hi havia amor
en la seva propensió a l'intercanvi
girar suposat delinqüent
chauve souris en goguette
en sortie de taverne.

Fer més d'una migdiada
humans per posar-se el seu vestit
per tallar alguns esqueixos
a més intercanviables
d'aquesta hidra dels mals temps.

No t'acostis
no tires per la finestra
ramats medievals
dels nostres records inoblidables
soyez de marbre hivernal.

Per en veu alta
apagueu la banya dels vostres desitjos
au cri de guerre des Iroquois
un a dos
el mistigris serà agafat.

Pluma de ploma i encanteri
vam sortir més lleugers
d'aquest calvari de viduïtat
suplicar a qui li toqui
l'etern amant amb ales blanques.


( escultura de Martine Cuenat )

690