Les teves mans tenyides de neu   
 al closerie lila   
 va construir la xemeneia de les fargues   
 sense un crit sense atenció.      
  
 El somriure deixat per sobre de l'espatlla   
 sense fregar   
 L'ase de Cucugnan   
 i l'ànima dels pares.      
  
 Per arrossegar la ment   
 capes d'abans   
 és un àtom del present   
 atrapat en una camisa de força.      
       
 Se dandinent   
 sota el vellut de les pissarres   
 el prisma de les cordes vertebrals   
 elogis delicats.      
  
 Al matí de juny   
 intel·ligent amb petons dolços   
 amb tu sense por   
 sota la calluna   
 un escarabat daurat    
 brillant de les nits passades   
 va caure en la tendresa   
 al teu replà de fils verges.      
  
  
 816