Va arribar el dia
després nit després dia després nit
pou sense esperit d'amor i vertigen
els cons i varetes de la visió
en la benvinguda melodiosa
del que ens rega
Ciclopede i companyia
al pas de la vida.      
 
Per una paraula per a un tot
la mort estava permesa
com a moneda comuna
fins i tot es va unir a la lluna
sota el plomall de fum
que va escopir a sacsejades
els alborotadors de la indústria siderúrgica
amb aire és clar.      
 
Les cloques et claques   
des sabots de bois bouchonnés de paille   
arguaient de la neige à déblayer   
aux portes de l'étable   
pour que passage des bovins   
puisse se faire au cas où   
le tombereau sortirait   
chargé d'effluves nocturnes.      
 
Hi havia d'aparèixer en l'Ésser
i brou de cort a la llar
quan a terra amb llistons desarticulats
el pare parat
el cigarret a la comissada dels llavis
va provocar el pas dels àngels
silenci propici
al repicar dels cops del rellotge.      
 
Victor s'appelait Jean-Baptiste   
du côté de Verdun   
il s'était couché dans la boue   
le visage maculé les yeux grands ouverts   
sous le ciel bas et lourd   
ponctué par la mitraille   
œuvrant à qui mieux mieux   
dans les boyaux de la tranchée.      
 
El dia quinze del quinze
hi ha flors
que un De Profundis per cert
no podria dir el mateix
el vent que bufa sota la porta de les golfes
tal ocell de façana que piulava boig
en aquests temps de misèria
en aquests temps de retorn a la guerra.      
 
 
1053