Ella planeja dels seus ulls oberts acariciava els turons i les valls. Ella es va rentar de les seves llàgrimes els continents per desbordar els oceans. Va caminar sobre els fragments del temps col·lapse sobtat de forat negre a forat negre. Va sacsejar els núvols i les marees als quatre punts cardinals de la santa aliança. Ella acaricia les estrelles en el vent solar d'un excés de llum sense que l'ombra hi penetri. És visitada pels cossos roques de gas i vent morir i renéixer. Ella es refresca amb una unça d'atzar els impulsos de la primera causa la mateixa essència de l'home. Ella és l'àncora sàvia de l'existent i del sobrenatural dansa i pas d'un silenci sensible. Ella és boles i girs eclipsant-se a si mateix camí cap al final misteriós. Cap orella no ho sent draperia amb calats lluminosos consagrat en la seva ofrena. Terra oh terra meva la mare terra és bonica terra oh terra meva. 390
Tan petites les mans de Maria que l'orgue emet el cant dels ocells xiulant entre les veles des de l'alba cap a l'alba. A l'ase músic Vaig mesurar amb la meva mirada la distància de mi a un mateix un toc d'eternitat. De calaveres a la sorra punt obsidiana en canvi lamentant les ordres deixades allà. Pell negra i escuma blanca al marc de la finestra puja el fum dolç i molest. Són boniques i boniques cançons de l'ésser pells obertes dels fills d'Emaús lliure de l'angoixa i el no-res. carícia d'ombra a la graella del sol d'una recerca balla amor d'acord amb. 389
Aquestes mans que no semblen res pas même à la plaie se refermant. Cette embrasure de porte franchiepour respiration se faire forte. Ce regard si lointainsans que lève le voilelà contre l'épaulecadrage des jours tristesà contempler les fusains de Sylvainrevenus à flotsnausée au court-bouillonles cafards de la mémoirecrachotant leurs déjectionsau rythme d'une cigarette. La fenêtre était ouverteles mouettes tournoyaientle vent suça la moelle des osuna última vegada puiser l'eau du puits de la Vieilleun bruit derrière la porteje savais qu'il ne viendrait pasmâchuré au vertige de l'oublidu vent dans les venellesà encorner le diableet s'y mirermousse douceau limon des jours fertilesune bougie sur le devantune lanterne à l'arrière. 388
Bâtir pour ne plus avoir à devenir. Ignorer les morsures quotidiennes pour plus de légèreté dans l'élévation. Savoir recueillir le reste des échecs en démarche de conscience.
Etre le loup en lisière et feindre d'ignorer le barbelé des grandes plaines. Écarquiller les yeux devant l'expansion du vent d'ouest.
A l'aube se séparer des preuves de lune pour marcher vers la lumière. Économiser la chandelle sans que brûle le bûcher des souvenirs.
Sacraliser la myopie intérieure au linge froissé des nuits de repli.
Savoir tourner la roue pour que s'épande le sable.
Se lever encore et encore malgré les plaies de l'enfance.
Devenir perle trouée avant que le sel ne te ronge.
Une nuit en tendressed'élans pulvériséeles feuilles d'automneorchestrent la retombée sur terre. Du bruit dans la lessiveuseune clé par inadvertancelaissée dans la pocheun oubli pour trop peu dire. A niveause mettre céansi després res un rayon de soleil par le volet à claire-voie. Partir tout doucementpapillonnant au gré du ventsans ressentimentjuste un œillet entre les dents. Seient la teva arribada sur la pierre dure de l'entréesous les barreaux de la fenêtreÔ Mère Grand ! 387
Ser, perdut En la reticència dels avenços tecnològics Rats contra el mur dels malentesos Lligar i deslligar Les bones raons En la rotonda del consumisme feliç. Copejant amb la ratlladura de la peülla El condomini de les afliccions L'home de l'oficina En les seves veritats antiquades Es converteix en Don Quixot Darrere el mirall de les lamentacions. Sortida de les fosses d'orquestra El recurs dels infractors habituals, Revestit en ramats espectrals, Cossos destripats, Rigor afegit, Aprofitat per l'obsolescència planificada. Cel·lulosa sense fixar Trencant en un ordre dispers El temps crida temps Dins d'un niu de cucut Per a vaixells de residus Tancant els buits de l'oblit Pregunteu sobre una escala útil. Vine de qui sap on En un raig de llum Les mans treballadores Amb els dits marcats Ronda embriagadora Mirant abaix Recollint les miríades d'ànimes errants Al voltant d'una cançó cantada Que el teixit exposa. 385
dans la frilosité des avancéestecnològic enfadar-se Contra la paretmalentesos
lligar-los i deslligar-los bones raons en el sentit de la rotonda a consumisme feliç
impactant amb un toc deEntendre
el condomini deafliccions l’homme de bureen ses vérités surannées
devient Don Quichotte darrere del mirall lamentacions.
Aixeca't de les fossesorquestra la crida de les recuperacions dejustícia, vestit amb robaespectral, corps éventrées,
rigueur ajoutée,
aprofitat amb l'obsolescència programat.
Cel·lulosa sense fixar trencar una ordredispersos trucades de tempstemps al buit d'un niuHola la vase refluantetapant els buitsoblit preguntar per una escalaútil.
Veniu de ningú sap d'on en un paquet dellum mans treballadores amb els dits picats demossegades ronda embriagadorale mirar cap avall
Tot tan sensible fulla d'auró de tardor vermell a primera vista caure a terra fleurant bon la cigognequ'un air de fête accompagnâten vol. Apareix una ànima en un ram d'esforços sedosos au soleil naissant de tendres accolades.
Haut les cœursacariciar per ser marcat per una pluja d'estrelles va rodar per la vessant la roda de la vida avall fins al rierol records dispersos llavis aixecats rosats cap a la nau dels nostres ulls de tant d'étoiles éclose.383
Navega en aigües blanques polveritzar amb la raó erm. pedra a pedra escalar les parets de la Casa. Seguiu l'herba de reg contra l'horta aquest refugi paginat. Excava el fons del camp i puja per la terra per a més humus. Denerveu els camins salvatges de pas lliure se mouvoir entre taillis et buissons. Recorrent al balbuceig dels nens torna al país de les meravelles. Seieu més a prop del terra infla els pulmons amb una bona olor i mira cap a un cel trolling. Allà pel camí l'avi torna d'un passeig mans creuades a l'esquena. L'alouette lulufixera un matin de fêteles lampées de brume. Es gira de passada la forma blanca d'un amic íntim. es pot comptar amb els dits els dies posteriors a la sentència de salissures énuméres. Sembrat de somnis l'homme de poésiesigna la seva presència amb un silenci. Toca la galta d'un nadó de lluna en repòs els ulls ben oberts xuclar els llavis. branca d'hivern pels seus brots brillants provoque le printemps. I si la mandra obliga la rosada estúpida reflecteix l'espectador. vine le grand-frère est arrivéon posar el cap. 382
Sóc el guerrer de l'ombra i l'onada amarga no em farà trencar el jurament. Quant " Il " va venir i em va colpejar per darrere la voie lactée s'enroula d'une écharpe dernière.
jo desperto lesió recurrent de la gola la crida sobre el dosser al vent de les nits plujoses a la gatzoneta contra l'arbre mestre. Porto a la boca aigua fresca d'escorça l'orella colada terra de fulles mortes cruixent records esvaïts. Exhalar les olors del pantà la lluna vermella juga de ses pupilles aiguiséesla dansa d'un buit de cel clar entre les draperies de la ramurei els núvols de sutge. Porto la insígnia del poder a l'escut dels obligats perdre'm en paraules fissiles a l'orbe congelat des songes rouges sangs. 381
