aquests cants d'ocells

   Ces chants d'oiseaux   
qui nous accompagnent
a la carretera
en creux de nos attentes
sont le plain-appel
de notre élévation.

Arc-en-ciel de cette aspiration
à nous rassembler
pour retrouver nos origines
réapparues chèvres folles
en haut du rocher des offrandes.

Même en janvier
la fraîche matinée
courbe le besogneux
sous la fourche des simplicités.


400

Filtre d'amor

   Filtre d'amor   
amb boires simfòniques
pujar pujar pujar
els llavis de la costa.

fol·licle lleuger
portar una butxaca de mel
i lechon de tendresa
corba a la brisa.

Molts suçons
a l'espatlla
el núvol puja i baixa
les barreres del corral.

T'estic buscant
a través de bruc humit
l'ull d'Horus al front
petita mà palmejada.

El de la roba
col·locat a la barana
els ulls pasten l'invisible
la meva molla del púlpit.

Felix
nits de mannà
corre per les cornisas
nen amb sabates de fusta.

llaç negre
a les cascades rugents
baixada
fes que el teu somriure sigui iridescent.

Ets bonica
Et veig amb passió oblidada
el bust sota la seda
d'una fletxa de llum.

Els arbres són tan alts
tan fet de branques precioses
que assegut balancejant-se al meu bastó
Dono la benvinguda als fruits dels meus pensaments.

La verema es farà a la tardor
al matí fresc d'aquesta obligació
dolça pota felina
que bufi el vent.


399

El cos diu

 El cos diu   
 a la deriva del que vindrà   
 diversió i misteri   
 a les costes   
 daus llençats al menjar.  
    
 Venida gloriosa   
 el temps que passa   
 perquè visquin   
 l'impuls del riure clar   
 i la llet del teu pit.  
    
 Camí de pujada   
 fins a la gola ronca   
 el crit del ratolí dels estels   
 pose d'un reflet d'ambre   
 la fleur éternelle.   
   
 estimat meu   
 aux draps froissés   
 mes doigts ne peuvent   
 que tallar les portes del palau   
 où renaître en creux et en bosses.    
  
 Palinodie d'ofertes   
 el mercader de les quatre estacions   
 no passarà   
 al corrent gai   
 rodes de ferro a la vorera.  
    
 Deslligar els llaços de la festa   
 Tauró d'una pel·lícula   
 fanals xinesos   
 el bandoneó amaga   
 més d'una sal.    
  
 Permeteu llepar-vos la punta del nas   
 per les quimeres del castell   
 passejades de nit prop de les torres de guàrdia   
 blanc i brollant   
 la lluna vindrà a tu.   

   
398

casa d'una sola planta

   Els talls estan senyalitzats   
amb fulles seques de tardor
en feliç companyia
de peu amb les cares obertes.

La casa és d'un sol nivell
només doblegar-se
casar-se i de vida i mort
cor profund de les escales de temps.

Al voltant
el cel i l'horitzó
onades de verdor
espai de desplaçament.

La llei sagrada modela la roca
buida la copa
font clara que s'ofereix a l'iniciat
ulls per veure's.

Afirmar l'intercanvi de sortida
ulleres a les galtes
aquesta presència difractada
fora de la nostra substància comuna.

de camí per demà
sense que el camí alteri el so
dels nostres passos en ascens cap al lloc
on dipositar singles.


397

pedres de boira

  pedres de boira   
restes de passadissos embruixats
aixecar-se per sobre del sòl
el soldat errant
de les nostres ànimes disperses.

Aquí el ferro fa mal
mata i tartamudeja
la llei de l'immòbil
en la processó dels animals salvatges
els teixits s'arrugan.

Al buit de les valls
les ovelles pasturen
passar el genet negre
en el seu aparell de soroll
ulls vermells de sang.

Massacre carnívora
fins i tot els llops fugen
sobre la roca
amb una cavalcada suau
que el vent autan gira.

Panxes annexa
braços aixecats fins al guant d'acer
el cànem respira
cansat
la bellesa emet un sonall suau.

Ceruse espia els desitjos
el fresc està dipositat
sota el marc
waypoint secret
només un gra de pell.


396

flor de flama raku

   Carmesí brillant   
en obrir el maleter
mil flors de foc.

van a escollir
imps de ceràmica
segons les flames.

Porta a porta
articles oferts
l'estella i el crack canten.

màscara de riure
a l'ombra del graner
el colom de costum s'agita.

De passada en passada
a la porta
balla les boles lluminoses.

Raku proclama el seu destí
estar al límit
el bell lloc de l'ànima.


395

veu de l'altre món

   Veu de l'altre món   
reina tan bella com el mar
doblegat un moment.

A la lluna plena
t'has d'esbrinar
en tan poc temps ?

Seguiu el vostre camí
ordres i desordres
sobre turó i val.

I flexionem
genoll a terra
mirant cap a un altre costat.

En l'època fèrtil de la primavera
d'esdeveniments apuntant-li el nas
la bellesa dels records.

En presència dels déus
punt de distorsió
el silenci es construeix.

La música cava el cel
alegries i tristeses
a l'aigua més fresca.


394

Regards croisés d’écritures froissées

 futura dona  
amb estams de seda
un cop vist
empremta de bellesa
ens vam veure
el meu amic de la collita
avançant en les files
regards croisés
escriptura arrugada.

Saltant del llit
per matí de parpelles tancades
punt de romanç
havia d'agafar esclops
i colpeja el partit
encendre el foc preparat la nit anterior
amb paper, encès i troncs
sense despertar el nen.

Per Nadal
hi havia taronges
guants de punt
i la caixa plena de pastissos
descansant sobre un raig de sol,
meravella
transmetre el sentit del món
per les claus del coneixement
per l'alè de les cobertes.


393

realitat eterna

 El temps ha d'implosionar   
i servir la terra
de ses histoires fourchues.

En cas de ferida
per sempre fester
quan la vida es redueix.

Seguiu el vostre camí
home sense horitzó
que la por subjuga.

passar la mà
a través de l'escletxa del secret
que una altra mà agafarà.

No ajornis els teus somnis
en Quaresma per ser
connivència aleatòria.

Évoque l'arbre pliant dans l'orage
en ritme sota la ràfega
per fer seva l'ànima del vent.

Écarte les chemises du printemps
sota la dolçor de les flors de cirerer
comptant les abelles alimentadores.

Sigues l'espasa de foc
deambulant pel coto de caça
des phrases incises.

Sois l'épousée
de la realitat eterna
dans sa transcendance fleurie.

Sigues la sal i la mirra
sous l'eucalyptus frissonnant
qu'anime les eaux de Tibériade.


391

aquest matí he mort

 Ce matin je suis mort   
et ne puis concevoir ma vie
comme révolue.

Les souvenirs ne pèsent plus
le temps n'a pas d'horloge
la neige est étale
les oiseaux chantent le silence
je ne marche plus
je ne vole plus
et ne sais si la moindre chose se fait.

Puis-je alors dormir
sans vigilance
d'un sommeil permanent
dans l'indifférence
d'un état naturellement surnaturel.

Puis-je revenir aux lieux de ma naissance
sans effort
à mesure que pelote se défait
fil à fil
centimètre par centimètre
les ferrures de l'esprit sautent
pour un pas de plus
ne plus toucher le sol
pieds nus
les mains papillons inutiles
sans que le sourire opère
à même les coulures rouges groseilles
contre le mur de l'oubli.

Ce fût un instant
sans que paraisse la nuit
un instant de lèvres sèches
devant l'enveloppe à encoller
missive survenue.

Je pouvais alors porter en terre
la caresse d'être
et enfanter.


392

La présence à ce qui s'advient