
Cantant Espiral de Flames
la mandra rezuma i pica les dents
sota dubtes permesos.
Escampa la veu
en funeral baix
els caminants de l'oblit.
Per tornar a dir
que demà serà demà
i de dia una estrella fugaç.
361

Cantant Espiral de Flames
la mandra rezuma i pica les dents
sota dubtes permesos.
Escampa la veu
en funeral baix
els caminants de l'oblit.
Per tornar a dir
que demà serà demà
i de dia una estrella fugaç.
361

Les mots se méfient du réel entendu
en dégoût de soi-même
mor l'escriptura del després.
A la inauguració hi havia gent
dels transeünts
desapareixent en la nit freda.
Es va anar, els poetes,
els ulls tancats
tan bon punt hagi passat la tempesta.
362

S'acabaran les talaies
nos échos lointains entendus
durant el sí de l'oblit.
Delicat durant molt de temps
les ulleres fosques de l'estiu
passar els núvols a la closca de la noguera.
De la nit envoltant
Els sentits signen la presència
de la manca de narrativa.
363

Pes mosca pintat
en burla de la realitat
obre la porta.
Les mans s'uneixen
llista de llavis
Fora de vista.
El meu NOM en lletres grans
escapada desesperada
passos colpejant la pissarra de les escales.
364

Ne cherchez pas
no dormis
soyez la vigie éternelle.
D'un pincement au cœur
si la vie fuit
soyez le gisant de vos nuits.
Les créateurs sont durs
les solitaires sont vides.
Qu'il est bigarré de vivre.
365

Ces mains d'envie tenaces
poursuivent la question
sans que réponse vienne.
La fleur qui ose
clame son existence
à contresens du chemin proposé.
Purement fictive
la garde n'est pas relevée
sans l'appel du petit matin.
366

L'art s'escalfa amb esclats de veu
com a resultat de frases boniques
la nit promesa es xiuxiueja a l'orella.
A la nova alba
Nou començament
entre el dubte i la certesa.
A cavall del paral·lel
travessant el gual
passarà malgrat nosaltres.
367

Cette poupée contre le mur apparue d'un clin d'œil mâche la déraison à dents crûes. Reviens le banal en sourdine a la solapa de la jaqueta papilles sèches mains dans les poches. Marchons relevons les clôtures sur la neige soyons ivre du vin à venir. 368

Ma main sur le banc de bois
veines contre alvéoles
la pierre éclaire la feuille blanche.
Se déployer
faire quelques pas
séance tenante.
Les loups rentrent au bercail
point de traces fraîches
juste une lanterne au loin.
369

Malgré lui, tendu le poitrail offert son œuvre fût amande fraîche. Chuintements à la porte la vaisselle s'entrechoque les mouches bousillent sous la lampe. L'enlever fût fait de preste manière ivre de rires à l'encan. 370