au profond du lac

   Au profond du lac   
le noir
l'intime
l'appel du mystère.

Habituée des berges
la roseraie
clapote d'aise
résistant d'aller plus avant
au large des sources
que le vent suscite
étrangement libre
devant la bête
aux lampées déraisonnables
creusant
mandibules sèches
la cupule où broyer nos émotions.


510

Gadewch Ateb

Ni fydd eich cyfeiriad e-bost yn cael ei gyhoeddi. Mae'r meysydd gofynnol wedi'u marcio *

Mae'r wefan hon yn defnyddio Akismet i leihau sbam. Dysgwch sut mae'ch data sylwadau yn cael ei brosesu.