Dos cavalls pusil·lànims
Amb el cos anellat
De camí al Verdon
Per què no vaig posar l'escapular?
Reis, reines, prínceps i princeses
Per dur a terme la nostra missió.
Dit aixecat cap al cel
L'únic, el bonic, el remolí
El vermell de l'estiu seixanta-vuit
Ple d'espígol als ulls
Per contemplar l'estrella oscil·lant
A la cadena Moustier.
Ruïnes de la Santa Creu
A la pell suau de la meva estimada
El cigarell burleu de la merla blanca
Aixecant els seus trins de caramel
El teu vestit de setí
Escenificada des del foc de la vaga
Mentre els galeons xoquen
A la vora d'Oléron
La meva mà germana
Per agafar el guant
Sota el fris lleuger del teu somriure infantil.
Fumaroles a l'horitzó
Vaig agafar el corcel del pare Grand
Per creuar l'escull de corall
Cingles calcàries adjacents
Amb les dues mans
Esgrimint el somni i la visió
Del cotxe de la meva mare
Tornant de la guerra
Tan lluny tan lluny
Per mantenir el jou del misteri
A la casa sense sostre
Lliurada als records
Venint a encallar
Lliurat als elements
De l'Esperit etern
A canvi de Solitud
Vaixell d'ostres travessant el Grau
La marea passada
Acariciant la vareta màgica
Mimoses de l'estany
Avaluació per vent del sud
Avançant cap a la suavitat de les pluges fràgils A la terra puntejada
Descalç
cabells desfes
La teva mà estesa
La meva mà estesa
Per veure la ronda dolça
La meravellosa closca humana
Sota el dosser de l'arbust
Dedicat al projecte definitiu
Del nostre progrés cap a l'Etern. 985
Una abraçada massiva
La forma hi és
A prop de la roca que tot crida
I pregunto sense raó
Per trobar rastres A casa.
Fins a l'infinit
El cel i la terra es casen
Com un adhesiu
Tocs d'herba
Sortint del pantà sec
I crido.
Crido el teu nom
Quan cauen les fulles
En gir graciós
En aquest silenci inefable
Esperant la fina capa de gelada
Matí amb butllofes sota els ulls.
Barreja flors i pedres
És una cosa fàcil
Als que coneixen l'alosa
Al vent i al sol amic meu
Imprescindible treballadora dels cabells desfets
Al planeta de les llums.
A la foscor l'absència
I després el res d'una història
Acompanyant el poema antic
Des del cor de l'espera
Tornar a començar eternament
A la caiguda d'una ploma d'àguila.
Caminar
I que vingui l'onada de dies
Acumula tantes gotes de rosada
Deixa fugir l'esquirol i la merla
Fora de la porta cochera
Amb el martell colpejant fort.
Barreja de ball i vi blanc
A l'ombra tancada d'un horitzó pla
Limitació en la seva immensitat
Per repetir el nom que et vaig posar
Vostè, el meu jo quotidià
Pa de l'abundànciaamb massa mare de granja.
Cap blanc en el reflex de les circumstàncies
La mà passa metxes aixecant i coneixement
Per boira al sotabosc
Embolicar amb una estola blanca
Els nostres cossos sedosos
Per viure la pau i el somriure dels dies feliços. Fer l'ullet
I fes-me preguntes
El fanfarró amb el carruatge sorollós
Veient la col·lecció de paraules
Enganxat dislocat dispers
Al marc de la porta de l'habitació groga.
984
Un cos nou en una caixa de cartró.
Presenta't així davant de la Grande Porte
Joc Auguri de la divisió
Que el nostre estat d'home de peu
Havia de creuar
Per acompanyar la cercavila de flors.
A la recerca dels bons moments
A la recerca de sentit
Hem aprofitat el moment
Per lligar el menú
Equipatge per portar.
I allà
Sense quincalles, sense privilegis
Només els documents per arxivar
A la cistella de vímet
A l'entrada del temple.
Avaluar i jutjar
Els nostres treballs en aquests moments
Van pujar a la muntanya
Per demanar consell
Al coordinador de tots els vinguts.
Ablucions fetes a les fonts Espereu respostes
En solitud
Estigueu atents als ferments de l'esperança
En els laberints de la relació.
Hi ha un lloc
És un estat
On estan estacionats els operadors de pontons?
Evitar donar via lliure al No-fer
Pels sofriments amb nom
Compromesos amb el camí de qui ens busca.
Gran aventura
Que el de la direcció
Per accedir al següent
Il·luminat pels fanals del futur
Refugi de seguretat encoberta.
Estàs espantat ... i encara ...
La teva altra meitat està a prop
Que ens permeti estar units
Per ser un amb tu
Ets el teu propi mestre interior
EL " Com la Llum ".
( dibuix de Jean-Claude Guerrero )
984
Estava plovent tan fort
Al carrer principal
Que els canalons estaven degossant.
Pateant a les escombraries
Havia deixat el Slow Club
Bosses sota els ulls.
Pestanyes falses eliminades
Va espantar un gat negre
Sense preocupar-se pel demà.
Fader de la nit
Els cotxes passen
Els canalons regats.
Es trontolla i cau
Per aixecar-se xop
L'ànima restaurada.
Desesperada
crida un taxi
En va.
El món es renova
Al camí de les llums
Mans degotant amb comptes de plata.
A l'esquena del camell
A les dunes ondulades
Un punt a l'horitzó, ser !
Darrere de Notre-Dame al maquillatge del matí
El Sena mandrosa sota la carícia dels fanals
Ja a la plaça Saint-Michel !
Un home de perfil
Porta una màscara
Podria ser jo ?
Estic sol tot sol per estar sol
Silenci i després no facis res
Ser el vol d'un colom.
( tinta de Pascale Gérard )
983
Una història fora de la carretera
Una història de vida
Per colpejar el cap contra les bigues
Quan a les golfes
El vent xiula.
Sortir
Casar-se amb la neu profunda
Que cobreix les Landes
L'aparell en un pal
Feu un tret en blanc.
Tornar
Introduïu un tronc a l'estufa
Raspa les brases amb el pòquer
Fent taronjar el sorteig
De manera que les cendres ratllen el tub de la xemeneia.
L'argila de la tardor
Substituït la palla d'estiu
La gent s'amuntega contra la taula
Els seients els ocupen els ancians
El cigarret gris-Job passa de mà en mà
Una dolça olor de l'estable flota en el muntatge
Les veus es troben
Es treu el calaix del pa
El pastís fora
Es talla a rodanxes gruixudes
El formatge es va treure de la pissarra
El pernil desenganxat
Pintes de vi molt fosc
Veniu del barril al barril
Les copes de trilla xoquen
Bevem, mengem, parlem
Esclaten rialles
El terra acull els dolls de saliva
Els ulls brillen
Davant del llum d'oli
En un racó fosc
Un nen silenciós
Dempeus.
No es mou
Els seus esclops de diumenge envernissats
Reflecteix una flama que balla
El seu barret deixa que brillin els cabells rossos
El petit està seriós
La seva mare tornarà quan acabi l'hivern
Aleshores serà prou gran com per pasturar les vaques.
981
C'est au travers des doigts Que j'ai saisis le soleil Aquest matí Comme dans le train Où la cornemuse stroboscopique Indique le prochain arrêt.
Aveugle Je vous dis que j'étais aveugle Comme un lombric des neiges Que je n'avais plus de pieds Comme les poissons de l'atoll Cherchant le passage du lagon.
Nous avons tiré le rideau Pour que la plaque minéralogique apparaisse Sans numéro Mais en filiation holographique Telle une plume d'ange Sous le nez de Nougaro.
Ralentissez votre course Traduisez le livre de la jungle Visitez l'aquarium de La Rochelle Plus de sous-entendus Rien que de l'entendu Comme dispersé par le phénix des origines.
Ô Dieu des bateleurs Qu'importe l'histoire A la guerre comme à la guerre Le jour venant verra l'audacieux Capter en bout de zinc Le godet filant comme l'étoile.
Vivre à toutes les époques en même temps Impose de savoir retenir ses larmes Car littérature et luxure sont les deux faces Du doublezon de Boris Pendu devant la ratière Des chambres funéraires.
De manière ostentatoire L'âge requis La tête posée sur sa poitrine Se gorger de sérénité Fait au creux des entrailles Se lever la Lumière.
Mon père ma mère Le théâtre va fermer Viennent les aurores boréales Pour engranger le ferment de soi Dans l'antre du bien-être La chaussette arc-en-ciel.
Vaig veure la bellesa
A l'espiral de la cançó
Empaquetant sense raó
I arribar per menys que res.
Paraules al camí enfonsat
Anar i venir per marxar i tornar
Com en una pel·lícula de Robbe Grillet
Sentir
Què podria passar Aquesta vida prestada
Una tarda d'estiu
I que algun dia caldrà restaurar.
Anar a buscar
Del que vindrà pel seu compte
Aquest fill de l'ombra
Acompanyeu-me a les muralles.
Submergir-se a la gola vermella De les entranyes a les llums tremolants.
toboga gegant
Donant la benvinguda al ferro dels Chouans.
Dona que porta una reina
Que el llop fingís descuidar
Per una noble causa
Mou la galeria amb una unció de circumstància.
Tenia el nas punxegutL'elf intel·ligent
Proporcionat per la lluna plena
Al marcador de la milla
Ombres esvaïdes
Fora de temps i fora d'ús
Difondre unes paraules de bellesa
Cors alts al camí enfonsat.
979
Jo et vaig portar allà
Nena amb dits de fades.
Els àngels ens van seguir
En processó una rosa a la mà.
El cant de la merla
El vaig ficar dins el sobre.
Els núvols tornaven a somriure
Com els primers dies.
Em vaig girar
Per veure la casa per última vegada.
Des de tota l'eternitat
Mai la llima i la cendra havien estat tan belles.
Les nostres rialles van rebotar
A la fulla del rellotge.
A part d'aquesta expectativa
Es permeten frases curtes No cal cap foto
Les flors pensen
Els pensaments floreixen
Cremant a l'asfalt
Els gargots de l'enteniment
La mort i la vida formen teixits
Un rastre de sang porpra al vent.
978
Has recorregut el camí
Ser un de nosaltres
Sense que la ciència us cridi
Tan immers en els teus escrits
Evitaràs fer massa passos ?
Sense febre al gueto
No vas relegar la teva energia
Cap a la guerra
On l'abominació de ser famós
Organitza la desintegració dels somnis.
Quina pèrdua de vida
Abans d'adonar-se
Que els últims metres per creuar
Són els de la burla
Quan la tanca s'ensorra.
L'home vell
Ja no cal demanar nous cels
Beu, menja i tartamudeja
Paraules de densitat greu
En comunicació amb l'invisible.
Així que la vida desperta els fantasmes
I surten al revés
De la caixa de cartró
Anys tendres
On l'home era l'alegria de l'home.
Deixem aquí la declaració del dubte
Siguem amos de les nostres errades
Sense privilegis
Sense la negativa del comte
Per tal d'aparcar el motiu en doble arxiu.
Gràcies per venir a llegir-me
Gràcies per confiar en la teva cara
Els trets de la superació
Et mereixes un tros de pastís
Abans de ser un company de viatge.
977
