Terra nua al voltant del lloc
quadratura d'orientació
Des de l'horitzó amb prudència
Mà a la visera mirant al sol.         
 
Baixada a l'herba glaçada
Cruixent com pot ser
Fades iridescents de la nit
Buscant dormir quan arriba el dia.        
 
Trobada amb les ovelles
Enredats belics
Excrements sota la sola
Hola hola Belles !      
 
Després el Silenci
Entre les parets i els matolls
El xai mort
Un corb passa.        
 
Troba el camí
El sol i la vida
Gel als buits
A les fitxes de ball.        
 
Aparcament i tot això
Les portes estan tancant
Seieu en un banc
Escoltant.        
 
 
976

Saber parlar amb els arbres
Va revisar la seva còpia
Després recolzat al gran til·ler
Parlem de compres dels nens
Al parc de l'ajuntament.        
 
Entrem en una mirada-esperit
Disponible per tots els costats
Preparat per captar la mirada adequada, l'esperit correcte
A la punta de l'espasa
La feina feta.       
 
Un. No contenirem les llàgrimes
Siguem germà i germana floreta
Mentre passa el carro de fenc
A la carretera polsegada
Per fer feliç a la mare.        
 
Bagre al banc de sorra
Vaig veure el seu ghoul barbut
Davant de la faluca descendent
Amb el corrent remolinat
Amb grans bombolles de plata.        
 
Entre les algues
Això forma aquesta dona
Ophélie als cabells
Anant recte cap a l'horitzó
On ballen les fumaroles de la Centrale.        
 
Als marges s'amagaven els coips
A l'aixopluc de plàtans teixint corones
Cap a un cel que espera
Buit d'un blau capritxós
Fent espai per a la brillantor.        
 
 
975

Construire une maison    
De ses mains piler la paille    
Monter les murs       
Augure d'une levée du sol  
De ses membres élus    
A composer avec l'eau la lumière et la terre    
Avant que nuit ne signe l'arrêt de la journée.             
 
Ils furent    
Près de la fontaine    
Le mulet prêt à fouler le frais cresson    
Deux lutins malins    
Barbotant à même leurs souvenirs    
Le pourquoi du comment    
D'élever la bâtisse en ce lieu.        
 
Ah ! Ça ! Je les ai survolé    
Leurs arbres d'ombrage plantés    
Quand le soleil dru    
Faisait se rassembler trois générations    
Devant la toile de Pierrot en sieste douce    
Tricot, papotages et lecture du journal   
Rassemblant les plus vaillants.            
 
S'effacent les brumes matinales    
Relevant droites comme Baptiste les herbes de la nuit    
Pour pastourelle au réveil    
Entonner chants et rires    
Sur le devant de la maison    
Qu'ils ont construit nos anciens   
Pour bien plus que leur temps de vie.        
 
 
974

Vaig treure les mans de les butxaques
Per sentir si la pluja estava caient
Damunt dels dits.        
 
I era massa
et vaig veure
Brillant en les teves galas principesques.        
 
El racó de l'ull
Sabíem que no ho sabíem
Purificar-nos a l'ombra de l'altre.        
 
Recordar
La temporada de les cireres
Reflecteix una aurora immòbil.        
 
Amb plomes
Escapar pel passadís
L'olor d'una barbacoa.        
 
Precaució i pippins
Nit i dia
Calia molt de coratge per marxar sense ambigüitats.            
 
Superar la campanya
Entre blauet i roselles
Arruguem el blat de tija fina.      
 
Quan el vent omple els àlbers
A la caixa de fusta
La rosa sola.        
 
El meu petit d'horitzons blaus
Ensenya'm
Aquesta alba eterna.        
 
Convulsions de caramel
Les parts del tronc
Per cremar a l'altar.        
 
Aquest estiu a associats
Crueltat de pas ràpid
Flors seques al paviment.        
 
Camineu pel carreró d'Alyscamps
Abans que s'emportin tot
Forma de saviesa al camp.        
 
A les dues
Quan desfilen les alegries i les tristeses
Els records queden als penjadors penjats.        
 
Flocs de riure
Carrer Dot Nicolle
L'habitació dels nens.        
 
Finament enamorat de tu
Amb la flor de ginebre
Tenim la pilota rodant.        
 
Tendrament
De genolls
Ens vam posar els palmells de les mans.       
 
Pel que fa a la kompucha
N'hi ha més 
I així és. Amor meu.          
 
Si tu volies
Amb un senyal des de dalt des de baix
Ensenya'm el camí. jo agafo.        
 
 
973

De la terra on creixen els narcisos
A l'abril amb tonalitats marines
Es va alliberar una nau espacial per menys d'un cèntim
Ho admeto
En aquestes errades d'amor
La meva dona de Lorena
A les profunditats de la terra vermella
Per rascar amb les ungles
Les últimes fúries de la ruptura
Mentre passaven les oques salvatges
A les basses
De la nostra reunió.         
 
Un ou posat a la taula del bistrot
Trot i canalla un cafè al zinc
A la sortida de Questembert
Quan passen els romans
Recollida de ferralla rovellada
Que vendran a Luxemburg
Per a malla de
Des d'un bressol a Cantebona    
Encisat amb perles
Els cavalls vermells de la nostra cavalcada
En nom de les llibertats d'una gràcia vénen
El bec de la bogeria punxant-nos la cara.          
 
Camí llarg
Sota els abrics de Maginot
Estàvem casats
Temps de pomes madures
Per recollir flors tallades
Molls a la part inferior de l'HLM
Per cantar Brel i Ferré
Sense la tornada 4 L blau
Somiant amb vesc a tots els pisos
La trilladora sobre el rostoll de Fillières
Trencat en petits trossos de runa
Després del pas del tren de la mina.
 
 
972

Passe poussière    
Au porte-à-porte    
Des actes de Foi    
La flamme vacille    
Au gré des éclats de voix.        
 
A même la plaine    
Où combattent les ombres    
S'enroulent dans les taillis    
Les serpents de l'alarme    
Sous le rire du chêne-maître.         
 
Les mains arc-en-ciel    
Du jour de Pâques    
Jouent roucoulent farigoulent    
En ordre dispersé    
A la cort dels instints.        
 
atac massiu    
Des rappeurs de la peur    
A écorcher le mouton d'or    
Sur le billot du temps    
Visage de la mort.        
 
Sac de noix     
Jeté à la volée    
Sur le plancher de bois    
Fait déraison    
Une fois passé saison.        
 
Craque la branche sèche    
Sur le sarcophage de l'attente    
Les petits hommes de pierre    
Sur les lèvres du trou    
Jetèrent la rose dernière.        
 
 
971

El gat és aquí
I això és bo així.        
 
Mastegar el bri d'herba
I mira el cel.        
 
Les fulles tremolen
Sota un vent alegre.        
 
Travessar el prat
Ocells de colors.        
 
Corrent pel meu cap
La història de la petita Fadette.        
 
M'aixeco per fer unes passes
Canvi de punt de vista.        
 
La llum parpelleja al fullatge
Perles de sol als ulls.        
 
Què hi ha davant meu
Mira'm.        
 
Aixafo una herba entre els dits
Per olorar-lo i llepar-lo.        
 
Un gos borda i després calla
Un cotxe passa a la distància.        
 
Els núvols no s'han mogut
Reserva la immobilitat.        
 
La Terra gira i jo amb ella
Tot i així no sento res.        
 
Agafo la tassa de xicoira
I pren un glop.
 
L'ordinador zumba
Plena de compassió.
 
El meu tinnitus s'està escapant 
" Ets viu."
 
Una última mirada al text
I deixo el teclat.
 
 
970

Sempre que sorgeixi la mirada
Com un metrònom
A la platja de la nostra solitud
I que pronuncies una mica de peroració
Com un vaixell borratxo a la recerca de la direcció correcta
Sobreviu l'home al dit de Déu
Arengant el piano sota les papallones de colors
D'una partitura escrita al mèrit de la sang.        
 
Per tant, seria dur i generós
La resposta a la pregunta
Que cap membre de la família pot desxifrar :    
" Jo i els altres som els guies
A la vora del Coneixement
I ningú hauria d'aparèixer en aquest estat
Sense la roba dels núvols els arbres del bosc
Amb olors de vainilla. "        
 
Després, un matí normal de dia laborable
Mentre cantava el gall
Esborrant les queixes de la nit
La Gran Forma es va aixecar de manera oposada
Aviat va seguir un crit
El crit dels cels maleïts
Que els gesticulants en alba blanca
Va intentar delimitar la línia de costa.        
 
 
969

Aquest matí la finestra estava oberta
Perquè creia que podria tornar
Per parlar amb ell
En la seva veu feble i dolça
Com fa habitualment.        
 
Va preferir estar sol
Pensar
Per meditar
Per arribar a la font
I qüestionar el passat.        
 
Molt obert sobre els seus projectes
Allà darrere de la cadira
Un dels seus fills estava desaparegut
El que va acceptar
Per trencar les seves cadenes.            
 
Tornant de les compres
Guardaria les seves coses
El llit estarà fet
Com a últim recurs
Per complir el seu destí.        
 
Què passaria si el seu germà trucés
Seria com abans
Ell aniria a trobar-la
Seguint la tradició
Per ser útil.        
 
 
968

Assegut sàviament a la pedra
Eugeni va pensar en Onegin
L'home de la terra noble
Al brot tret del seu arbre.        
 
La mà passava d'esquerra a dreta
Per netejar la boira de la finestra
Sense parar atenció als degoteigs
Recollida d'aigua al barranc.        
 
A favor d'aquest nou any
Forces missives enviades
A les llars conegudes
Vam estrènyer els nostres vincles.        
 
Haver tret la caixa
Porta una mica d'aire
Per a olors vermelloses
entonar "Jingle tot el camí".        
 
El portador de la clavícula
Aquest geni de l'escriptura
Quan va creuar el carrer
Va ser enderrocat i va morir a l'acte.         
 
Vam seguir caminant
I ens fan mal els peus
Vam seguir treballant
I ens fan mal les mans.        
 
No sabíem estimar
Excepte a l'entrada dels cementiris
Trobar els nostres germans i germanes
Cap abaixat i flors unides.        
 
Això era un somni
O més aviat una oportunitat
Per confirmar el nostre destí
Plora i somriu en sortir de l'escenari.        
 
Preparem-nos
Tots junts
Viure del pou i de la terra
Per respondre a la Crida.        
 
Sense veure-ho massa clar
En trucar a la porta
Es podria obrir
I entrar dins seria Joy.        
 
Les cares precioses de la gent bonica
ens donaria la benvinguda
Nosaltres els destinataris
Sobre la comunicació amb l'invisible.        
 
 
967