Dos cavalls pusil·lànims
Amb el cos anellat
De camí al Verdon
Per què no vaig posar l'escapular?
Reis, reines, prínceps i princeses
Per dur a terme la nostra missió.        
 
Dit aixecat cap al cel
L'únic, el bonic, el remolí
El vermell de l'estiu seixanta-vuit
Ple d'espígol als ulls
Per contemplar l'estrella oscil·lant
A la cadena Moustier.        
 
Ruïnes de la Santa Creu
A la pell suau de la meva estimada
El cigarell burleu de la merla blanca
Aixecant els seus trins de caramel
El teu vestit de setí
Escenificada des del foc de la vaga
Mentre els galeons xoquen
A la vora d'Oléron
La meva mà germana
Per agafar el guant
Sota el fris lleuger del teu somriure infantil.        
 
Fumaroles a l'horitzó
Vaig agafar el corcel del pare Grand
Per creuar l'escull de corall
Cingles calcàries adjacents
Amb les dues mans
Esgrimint el somni i la visió
Del cotxe de la meva mare
Tornant de la guerra
Tan lluny tan lluny
Per mantenir el jou del misteri
A la casa sense sostre
Lliurada als records
Venint a encallar
Lliurat als elements
De l'Esperit etern
A canvi de Solitud
Vaixell d'ostres travessant el Grau
La marea passada
Acariciant la vareta màgica
Mimoses de l'estany
Avaluació per vent del sud
Avançant cap a la suavitat de les pluges fràgils    
A la terra puntejada
Descalç
cabells desfes
La teva mà estesa
La meva mà estesa
Per veure la ronda dolça
La meravellosa closca humana
Sota el dosser de l'arbust
Dedicat al projecte definitiu
Del nostre progrés cap a l'Etern.             
 
 
985