Arxius de la categoria: Curs 2022

enredament 63

Les mots au garde-à-vous dans la guérite   
se sont bien gardés de faire le malin
roides de la jaquette.

Pusillanimes par l'œillade
à faire l'examen de passage
ils ont quantifié la relation.

Piètres moucherons de l'esprit
aux limites de la lumière
ils ont confirmer l'étreinte.

Aleshores
par deux fentes à la fois
passer la barrière d'Einstein.

Intriqués jusqu'à la mœlle
un fil invisible les a reliés
unique cocon à des kilomètres à la ronde.

Sans us sans coutumes
la levée des corps sera photonique
devant le prisme des dynamiques.

Dans l'allée des Alyscamps
finiront de passer les belles dames
au bras des cols et plastrons empesés.

Un soir
le simple frottement de l'air
hélera la cigale.

Aux portes de la ville
la barrière tombera
sous le ronflement du veilleur.

Pouces levés
les footeux offriront le ballon d'or
aux greniers d'Ukraine.

Une dernière fois
à reculons
le vide propitiatoire sera interrogé.

Et pour plus de malignité encore
auront les mêmes propriétés
d'un photon l'autre.


1125


El creixement de l'ésser

L'eco va eclosionar
de tu avall
allibera'm Senyor.      
 
Entregar-se a tot
als forats de les roques
flueix la primavera.      
 
El cor s'obre
en aquesta calor de l'aigua
el cap té una sola cara.      
 
La ment gira
a través de les arrels vermelles
l'objectiu de demà.      
 
Pau a la meva ànima
Jo ho vull puc
Senyor concedeix-me.      
 
Només un moment
fugaç i dolça
el cos ens és donat.   
 
El nostre ésser en un impuls
barreges
al que no som nosaltres.      
 
Aquesta sagacitat
estar en fe
fins als mateixos confins.      
 
Preneu el risc
abandonar el seu promontori
i conquerir el moment.      
 
Il·lumina una mica
la foscor de la nostra vida
concerneix la Terra.      
 
No tenir
desviar-se de la perfecció
del creixement de l'ésser.      
 
A la vora
madura
la veu del bard.      
 
El treball és l'obediència
el programa de superació personal
del que creiem que estem fent.      
 
Als camins de la llum
delicat i fresc a la porta
Laurence dels mil sols.      
 
Sumptuós violeta
ocell del cel invisible
per una ploma daurada recollida.      
 
Paraules de l'alba
aigües avall del regne
ordenat transmetre.      
 
Canals d'aigües braves
descriu just a la font
la madeleine dels enfant terribles.      
 
Creueu la misteriosa barrera   
- segona mort -   
requereix enfrontar-se a l'invisible.      
 
Coneixement induït
comprensió de l'ànima
precedeix l'enviament.      
 
 
1124

No vull i després vull

Je veux pas   
et puis je veux   
m'en mettre plein la panse   
à me faire des poches sous les yeux   
pour aborder le lendemain.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
convaincre sans vaincre   
jusqu'au moindre moucheron   
que la vie est belle et bonne.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
aller cueillir les herbes aromatiques   
pour tisane à la fraîche   
contempler l'écureuil sauter de l'amandier au cerisier.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
à la fois fier et embarrassé   
me lever dès potron-minet   
ouvrir la fenêtre aux drapeaux de prière.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
aller quérir la romance   
sans devoir de réserve   
au royaume du regard dans le ciel.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
tendre mes mains   
pour tenir la pierre blanche   
loin des bavardages.      
 
Je veux pas   
et puis je veux   
fermer la porte de bois   
du cabinet aux estampes   
où travailler assure protection.     
 
Je veux pas   
et puis je veux   
grimper à la Saint Michel   
voir les dentelles des femmes   
voler pas dessus le tabernacle.      
 
1123

Escena de guerra

Pistil de la flor desitjada
estafa de préstec
al pandemoni d'encanteris.      
 
Em va culpar?
per lliscar-se
a través de l'esbarzer.      
 
M'hauria preferit a mi
sucós com pot ser
aixafat sobre la llosa de granit.      
 
Sense rastres
només la curvatura d'un esbós
amb una punta afilada.      
 
Esbós de l'alba
a la incerta parúsia
éssers esquitxats.      
 
Crec que el problema rau
i al fons de les bosses de jute
els gorgs conversen.      
 
El rugit dels helicòpters no pot evitar
el tronc xucla
respira el guerrer.      
 
 
1122

paraules de torba

paraules de torba
paraules que esclaten com bombolles
a la superfície de l'aigua
aquesta altra cara de paraules arrugues
que vénen del fons de les edats
paraules tomàtiques
precís i fi
herbes congelades
boira cruixent pujant
paraules que toquen a la paella
quan es pensa que és un carruatge
deambulant pel camp
al molí de Pont Maure.      
 
Ces mots qui touchent   
font des bruits de sonnailles   
sur la draille   
des paroles préoccupées   
à se méprendre sur leur sens   
en s'éloignant du bord du quai   
offrant au clapotis de l'eau   
ce qu'exigent à l'aube    
les doigts agiles des dentelières
passés sur la toile rouge   
le temps du sifflement d'un shrapnel   
pour fourguer fourrure de mousse blanche   
sur la parure des hommes-chiens.      
 
Tipperary no estava lluny
a l'abast del braç
quan el vent va doblegar el blat
recordant els éssers de la plana
l'arbre de la vida
sota un cel que porta llàgrimes i gemecs
d'aquesta gent
pares i fills associats
va a matar
per aquesta Europa cultivada
de ferro i foc ardent
per una digestió mortal
aquells assedegats d'obediència servil.      
 
Il y avait tintamarre   
sur les pavés de galets   
déversant les biens pensants   
dans les rues adjacentes   
pour fleurs jetées    
à pleines brassées   
au passage des corbeaux   
vaste emprise de misère   
dispersant os et chairs   
aux quatre coins de la déraison   
qu'un pas de plus précipitera   
dans les souvenirs d'enfance   
à point nommé des énergies gaspillées.      
 
 
1120

Agrupant sàviament

Agrupant sàviament
al ritme de les estacions
el camí puja
cap al no-res absolut.      

Un blau de pastor
anima el país
a l'infern amb roques i núvols
per un nou impuls.      

L'arbre queda
mort i present
creixement enfonsat
d'una vida d'estams.      

Després de llargues migdiades
es tracta de formes rèptils
xiuxiuejant a l'orella del part
un renaixement etern.      

Herba coberta
fa bons temps
que va passar l'últim carro
quedar cec
per veure millor a les fosques
implicar el nostre masculí
per penetrar en el seu femení
i emergir a l'infinit
Oh mare arraulida
gola oberta
observeu la fràgil complementarietat
llargues orenetes absorbides
oh reina
la terra i el cel entren en contacte
quan planeja en el cosmos
la unió perfecta
brolla dels dos costats del mantell nupcial.      

( pintura de Sylvain GERARD )

1119

Venus i la Lluna

En harmonia
amb una mà segura
va perseguir els corbs
a la corbeateria
desfent camisa i brusa
segons els cànons de l'instint.      
 
Mascle femella
conscient i inconscient
ombra i llum
al embolic del vestidor
hi havia menjar
la diàstole de l'ànima.      
 
Lluna i Venus
eren els ulls misteriosos
purificant la carn
i aixafar fines gotes de sang
l'anell de noces
emmagatzemat en un cel fosc.      
 
Superar obstacles
imposar la possessió 
eines de la passió
perquè passi
el tercer temps unificat
d'una font de joventut.      
 
1118

La muntanya sagrada

A l'aigua freda de la piscina
Vaig veure tres aranyes d'aigua
prendre de les mans.      
 
Cames sense camisa i tremoloses
Vaig afegir una mica de sal
als ullals del capricorn.      
 
A la llum dels meus cabells
He restat alguns aspectes destacats
per oferir-los al freixe.      
 
Acumulant l'impuls de les coses dites
em va semblar propici
blanquejar els ossos del cementiri.      
 
Amb un braç llarg
la bèstia espumosa del fons
omple la casa des del pis fins al sostre.      
 
Corrent pels marges
nens amb estels
va il·luminar els passos dels vius.      
 
dolçor
dèbilment emesa
va provar un últim jurament.      
 
El pastor de la constel·lació
va reunir el ramat celestial
amb bones paraules.      
 
Per a més llum
era necessari
somriure més.      
 
rascant les closques
l'onada amb faldilles blanques
sorgirà de records absents.      
 
llàgrimes cristal·lines
entre mirades buides
trucarà a la porta de l'oblit.      
 
De tot això
s'inscriurà en el registre d'entrades i sortides
el desbordament de les efusions del moment.       
 
Per demà
decantant la simfonia de dies millors
estira els braços.    
 
Descalçat pels desitjos
No obstant això, el deixaré volar
el colom de la pau.      
 
Abans un petó boig
el llançament del blanc es tancarà
la desfilada de l'esplendor.        
 
Aparentment feliç
Dempeus a les grades
Agitaré la bandera a quadres.      
 
Pel que està passant
al campament Cloth of Gold
tenir intercanvis elegants.      
 
Davant del palau en fila única
es mantindrà
el caçador l'amant i l'endeví.      
 
Mentre que a la part inferior de la pàgina 
la muntanya de la piràmide s'estendrà
les paraules dels guardians de la llengua.        
 
Hi haurà pa i vi
en aquestes costes ardents
a l'abast musical de la fam.      
 
Després s'obrirà la temporada
sota la mirada casta i orgullosa
de la Mare de Déu de les mossegades.            
 
1117
 

Melusine el fractal

Melusine el fractal
era que la lluna de veritat
el guionet amb els dies.      
 
Cruixent dels esperits
al fullatge de la sagristia
o sota la catifa de la vida.      
 
valents ratolins grisos
es van permetre una mica d'aigua
ofegar-se a la font.      
 
Fer una ganyota davant la flama
sostenim la vida pels dos extrems
fins que es trenqui la corda.      
 
Monges genuflexes
va fer malbé unes quantes cançons
fins que et perdis en un desmai.      
 
Per més d'un lloc al paradís
amb grans cops de ventall
va ser aquí per donar les gràcies.     
 
Resistir el cos als crits
ens permetem la poesia
sense fer cap foto.
 
Punt final
al cafè de l'Òpera
Vaig enganyar els meus orígens.
 
Esborrar-me de la imatge
està buscant algú a les fosques
i no m'importa si fos demà.
 
Si hi havia o no multitud o no
Allà vaig tocar el crit dels ocells
sobre els penya-segats de guix.
 
Fins i tot el boig havia posat un peu al plat
mirant pel trapillo
el degoteig de la sang de Déu.
 
 
1116