Melusine el fractal
era que la lluna de veritat
el guionet amb els dies.      
 
Cruixent dels esperits
al fullatge de la sagristia
o sota la catifa de la vida.      
 
valents ratolins grisos
es van permetre una mica d'aigua
ofegar-se a la font.      
 
Fer una ganyota davant la flama
sostenim la vida pels dos extrems
fins que es trenqui la corda.      
 
Monges genuflexes
va fer malbé unes quantes cançons
fins que et perdis en un desmai.      
 
Per més d'un lloc al paradís
amb grans cops de ventall
va ser aquí per donar les gràcies.     
 
Resistir el cos als crits
ens permetem la poesia
sense fer cap foto.
 
Punt final
al cafè de l'Òpera
Vaig enganyar els meus orígens.
 
Esborrar-me de la imatge
està buscant algú a les fosques
i no m'importa si fos demà.
 
Si hi havia o no multitud o no
Allà vaig tocar el crit dels ocells
sobre els penya-segats de guix.
 
Fins i tot el boig havia posat un peu al plat
mirant pel trapillo
el degoteig de la sang de Déu.
 
 
1116