
Coll blanc fins avui lleuger al seu pas m'has promès i vaig ser jo qui vaig aparèixer troncs grumolls verticalment davant les boires homònimes en aquesta avinguda de faigs massa fluïda de blat sarraí capaç d'aixecar el dit índex en aquesta nau silenciosa. Permès dir amb cortesia que el nen amb el monyo a la porta de l'armadura beneït amb ungüent de Damasc què és enterrar l'escriptura d'un vol amb grans arabescs eterns amants va aparèixer al sotabosc besant braçats el tronc i les branques. Més baix era el somni tendresa en tots els raigs al buit de la conca de pedra al moll d'entrada el pas de les ombres respiració dedicada en mossegar una mica de tu mateix eclosionar de la llàgrima els papers arrugats de la burla entre mandíbules i urpes. Al llarg d'un clar clar va florir una estrella inclòs el cos umbel·lífer estava balancejant estirant els seus pistils al ritme de perles de seda per rodar la cançó de Simorgh en la protuberància persistent de la ment prompte en aquests temps de sequera per deixar fluir unes gotes de sang. 1136