Devine qui farfouille   
dans l'auguste bassine   
des désirs endormis   
à même de frémir.      
 
Sous le ciel la montagne   
ceinture que berce   
le flot des pensées confidentes   
d'un assentiment céans.  
 
S'élever   
paraître pyramide éternelle   
puis se lover   
dans l’anneau des noces.      
 
Ami des souples évidences   
au chuchotis de la rose ardente   
sur la crête à contre-jour   
j'ai vu battre ton cœur.           
 
Engoulevent au vol effrayé   
de ta parure extraire   
le trait de plume   
radieuse écriture fine.      
 
 
1143

A petits pas de nuit   
hors de l'alcôve sauvage   
permettre un dernier mot   
à ce qui sera beau.      
 
Le goût amer de l'aurore   
offrira ses larmes de lune   
en dernier compromis   
pour se taire à nouveau.      
 
Nuages enveloppant   
de caresses brèves   
l'échange de nos souffles   
héritage de l'ange.      
 
Battent rappel   
les doigts dans tes cheveux   
derrière la maison   
présence de l'autan.      
 
L'arbre au sourire noueux   
dénudera la flamme   
fuite guerrière   
d'un mot du bout des lèvres.      
 
1142

Més de mil anys
separa l'oferta que em van fer
néixer
del que m'he convertit
empasador del que percebo
renovador de façanes.      
 
Desmais
davant del bressol florit
a la finestra
sota el tendal de les disciplines
marejat
quan desfilaven els soldats amb pantalons vermells.      
 
Poc armat
consternat
caure cap enrere
al pati del darrere de la farmàcia
davant dels llums intermitents
somriures fanals dels camins de la ciutat alta.      
 
Punt de calma
en la fosca nit de l'oblit
sorgeixen dels suburbis
alè de fàbrica
l'olor dels ous podrits
els rugits del laminador.      
 
Aspecte de bon caràcter
l'home amb el crani mutilat
va fer clic amb la llengua
al palau dels ultratges
història d'enganxar-se els dits
a la porta del replà.      
 
Llum i ombra
cantar amb una veu
en la cova
que fins i tot el bé comú
agenollat ​​davant de la guillotina
creu que és el Rei.      
 
Raigs de sol
venia a cremar el blat
per recollir el blat de moro i la margarida
expulsat de la infantesa
enrogir de plaer
ajupit sota la carícia del vent.      
 
M'encanta la Bellesa i l'Art
cuidar el detall
tenir esperit d'equip
sense ser el líder
com un devot servidor del món
havent creat el seu propi mestre.      
 
Bola de suet
Arcàngel Sant Miquel
Marennes amb marisc a tots els nivells
el que es fa a la Terra disminueix 
cistella plena de fruits secs 
el nostre darrer viàtic.      
 
Firefly en el seu cas
resposta seca a la terra de Cocagne
en l'etapa en què ens trobem
sandàlies de pell ajustades
trepitjar les cendres
de l'Infinit el nostre repte.      
 
 
1141

Canviar de tren
deixant l'equipatge al moll
acceptar
el qual és.      
 
Signe rere signe
la vida sagna els seus temps
ajornar fins demà
la flauta del sofriment.      
 
Avançar amb els ulls embenats
en segon matrimoni
després en terços
dibuixa el teu destí.      
 
El poble aprova
aventura tallada
boires i pensaments esborrats
a l'est de tot.      
 
La gent rugeix
dir i ser dit
veu que parla lenta
esclat de riure davant l'inesperat.      
 
Una mirada, una emoció
marees i boires
permetent l'entrada
accés a l'escriptura.      
 
Un dia però
en aquesta andana de l'estació
un monjo somrient
va posar la seva roba davant de l'ocell.      
 
Solitària per boscos i turons
seguim caminant
amb un entusiasme viu i ingenu
entre les paraules que ens enganyen i ens diverteixen.    
   
En forts vents
hem rentat la sang i les llàgrimes
al calabós de la llengua
intuïció de missió entremaliada.      
 
Buscant-te , Vostè
després d'aquest vagar
erms i brucs coberts
korrigan infantil.      
 
Si es produeix la mort
comencem de zero
manejar el diàleg i la metàfora
crea el bon gra.        
 
El proper dia
amb la gota de pluja
al bec del colibrí
obriu el llibre d'imatges.      
 
I vagar
Carrer principal obert
buscant foc
a la cruïlla dels sentits
 
De vermell i negre embarassada
franja groga de genciana
convidar a l'horitzó quimèric
tocant l'orgàn a la brisa.      
 
El dia es posarà els seus guants de seda
per a xiular els ocells
colar el bol vell
a l'alba.      
 
Conèixer
encara no
fulles i arrels
s'han d'unir.     
 
El cel i la terra es mouen
autoincubació
súccus de la bastringa
com a porter.      
 
Les estrelles cauen a la mà
per fer una història
amb crits de ratolins
recepció de l'ofrena.      
 
Point d'exorcisme   
juste la pointe de l'épée   
découpe ardente
des feuillages figés.
   
Tâtonnant de la philosophie   
la flèche vibre
percussion de l'outil
sur cymbale de cuivre.
 
Vague fidèle
à nous lécher les pieds      
autre monde apparu  
celui d'un vélo sur le fil.            
 
Fidélité à ce qui vient   
penser est exprimer l'irrévocable
feuille morte dansant un dernier menuet
révérence muette.  
 
Puîné d'une lignée   
engendrer le bruit de la pluie   
sur les tuiles fragiles   
regard levé vers le ciel.      
 
1140

S'écouter danser   
se voir dormir   
brau
per trencar-te la veu
Orella tendra
amb vertigen inigualable
d'una aurora boreal
què hauria posat l'ideal
en pots i ampolles
meravella meravella
per dir-nos que som aquí
a la vora del llac
comptant els cercles
profundament profunda
una mica d'aigua
aigua més enllà
cantem menta a l'aigua
o plorar vora el mar
per rentar-se els cabells
prenent l'esperit
al migdia al migdia
contra el pes de les cabres
poca comoditat
fins i tot els llavis
amb una melodia de pistatxo
paraules posades a la feina
sense rebaves sense esborrar
perquè les paraules xiuxiuin
massa paraules
motocicletes
ciclomotors
les burles
paraules d'amor
amor sense gelosia
d'amor amb petits plors
en la innocència d'un naixement
infantesa a un preu reduït
per a la poesia de la màgia 
enfance à prix réduit  
pour poésie de la magie.


1139

Il se balance     
le Grand Louis   
sous la poutre de la grange   
à regarder par la trémie   
les hirondelles à tire d'ailes   
aller vers l'outre-tombe   
des cris en queue d'aronde.       
 
Faudra passer faucheuse   
sur les prés énamourés   
de mousserons bien ronds   
enrubannés par la rosée   
des coryphées de circonstances   
semant par la fenêtre   
les mots de l'oubli.      
 
Figure sur l'aplat gris souris   
d'une romance épatante   
un sac de noix   
cognant cascade sèche   
les croque-dents de l'enfance   
pour écarter du pouce et de l'index   
la lèvre des amours.      
 
En la dolçor de l'estiu indi
les vaques rumien
estirat a l'herba alta
d'onada de calor i tempestes la fruita
abraçar amb una mirada seriosa
la lleugeresa de les libèl·lules
corrent de llum sota l'arbre.      
 
Són sagnats de sang seca
el verb del qual del desconsolar
refugi dels contes d'aire
alimenta els estels que giren
a la barba dels savis
oferint notes excel·lents
a la guitarra dels somnis.      
 
Missió de ple treball autònom
baixant de la muntanya
vas poder desembocar
entre les roques negres de la cheire
unes quantes desenes de rosaris
furtivament
en memòria dels vagons segellats.      
 
 
1138

Núvols grisos
una música
amb notes rodones
per la nit
la presència d'una mare
fràgil i amable
com el pom de la barana
cap al celler que condueix
al piano dels records
mel de les nostres mans unides
contra les persianes trencades
per l'explosió del míssil.       
 
Soldats de l'any II
tenen el seu interior a la vora
per abandonar les sèquies de Vendée
obrir la porta
amb una mirada suau
branca de grèvol col·locada sobre el mantell de la xemeneia
en l'esborrat de formes de pensament
contra el fons silenciós de la paret de calç
on avaluar el lliure desenvolupament
forces palmejades
insectes negres
movent-se per sobre de la ferro de l'instint
i passat el marc de la porta
a refugiar-se
al buit dels ronyons blancs
llençols estirats al desig
d'una ànima
a la Facultat
per acollir la paraula viva
al sacerdoci d'una bossa d'ossos
deixant-ho aparèixer
la burla de tornar a casa.      
 
El passat
a prop teu
en fraternitat de ser
la memòria recorda la història
intercanviant
fotos antigues amb orelles de gos
la polpa dels fruits madurs
emocionat per la brillantor rosa caramel
des de les galtes del nen ros fins a les aigües tranquil·les
presa d'una lamprea
sacsejant-se amb uns quants cops de cua
el marge del quadern de l'escola
per enlairar-se
en connexió directa
l'abandonament del temps arribat.

 ( detall d'una obra de Jean-Claude Guerrero )  
 
1137