Agrupant sàviament
al ritme de les estacions
el camí puja
cap al no-res absolut.      

Un blau de pastor
anima el país
a l'infern amb roques i núvols
per un nou impuls.      

L'arbre queda
mort i present
creixement enfonsat
d'una vida d'estams.      

Després de llargues migdiades
es tracta de formes rèptils
xiuxiuejant a l'orella del part
un renaixement etern.      

Herba coberta
fa bons temps
que va passar l'últim carro
quedar cec
per veure millor a les fosques
implicar el nostre masculí
per penetrar en el seu femení
i emergir a l'infinit
Oh mare arraulida
gola oberta
observeu la fràgil complementarietat
llargues orenetes absorbides
oh reina
la terra i el cel entren en contacte
quan planeja en el cosmos
la unió perfecta
brolla dels dos costats del mantell nupcial.      

( pintura de Sylvain GERARD )

1119