El petit Pierre va sortir del fang cap de rèptil fora del fang dels dies es va posar el seu calicó de plata butxaques plenes de pedres de lluna. Esvelt en el seu pas a un nivell amb tot donant la benvinguda a l'altre va apartar els seus excessos sota un feix d'herba seca.Pere ja no hi és i la seva memòria forestal de nou a la gola aquests grups de pintura acrílica. Hi ha una tempesta a l'aire els bonics passejos a la plaça de la catedral d'acord amb l'oferta aquell petó fresc al coll abans de l'enlairament net. La meva ànima el que era bo és fluix sobre el paviment ceràmic de la nau arrossegant-se de panxa a panxa al centre del laberint. Esclat de vida en la seva energia ardent per eixamplar l'envergadura onens van assignar a l'avantguarda de l'impuls. Pedra Petita el meu fill de la terra cavar amb les meves velles mans en construcció anar i venir d'agraïment segellat com claus de ferro forjat dansfusta d'olivera. PierreEt dec el brot dels inicis. 523
