D'opulents cumulus il·luminava la nit d'una fecunda tempesta tacat amb llamps urticants. Brillant al tub per retrocedir en el temps, al vestíbul dels indignats la natura és bella qui sap mirar per la finestra mitja temporada s'acostava la tardor a la sequera estival fent una catifa de fulles cruixents el somriure ple de compartir. El matí va ser car de vitalitat, les campanes de l'església pensaven que eren Pasqua, els galls es van armar, l'ase va començar a veure de la seva clau mestra rovellada rastre d'ombra, els coloms beneïts amb els seus coos un cel enamorat de núvols rosats, oh sol !
