Carta escrita a Ping
Entre les cames de la taula de ping-pong
Carta escrita amb tinta índia
Com una truita viva que surt d'aigua dolça.
Estranya carta
Desitjar el Tibet
Per tots els babas de la terra
Banderes de pregària a la part superior.
Lletres a escala vermella
Gotes de pluja
Gotes de sang
Ratllar les dents del mallah.
És difícil redimir el passat
Que el present tingui la seva presència intacta
Ajuntem allò que és bonic i bo
En aquests temps de llibertat mal construïda.
Del cofre dels pirates
La caravel·la de Christophe s'aixeca
El sèu es va escalfar a blancsol tropical
Ocultant els mil ulls del cosmos.
Aquí no hi ha nusos complicats de la marina
Només prou per olorar l'alè dels homes
Per terreny cobert
Trepitja la sorra d'un nou dia.
( Dibuix de Jean-Claude Guerrero )
994
Posar la seva vida en paraules
Les paraules van sortir del cel
paraules de plaer
paraules de patiment
paraules de rebel·lió
Paraules des de les profunditats
Paraules de treball
paraules de felicitat
paraules tendres
Conduint paraules per a un futur millor
paraules de brasa
Paraules de sang excessiva
paraules meteorològiques
paraules de la candelaria
La nit
A la taula d'amor
Per contemplar el que hi ha fora
La vida dels altres
El sol naixent
Passant la barrera dels núvols.
Jo paraula-paret-xiuxiueig
La crida d'ajuda
I la retirada
En navegació suau Al riu dels records
Això no hauria estat a l'altra riba
Ens desaprofitem la mobilitat
En venda pare i mare
Per un tros de pa Després retorna la seva jaqueta
Per defecte gràcil
En vituperació des del cel
Mentre passaven els voltors
Al pom d'un entorn esquivat
Sense promesa
Mans que es busquen
A la nit
Al llarg de les fortificacions
On empènyer la pilota
Des de la punta del peu
Baixant cap al fossat
A les llúdrigues missatgers
Les meves germanes en conveniència
Capaç de capbussar-se
En el conjunt d'instàncies
D'una vida que només ens ensenya si agafem
A mig camí D'agit-prop i demà.
993
El cap de l'alegria engalanat
Plena de rizomes i escriptura
Inventariat els hàbits i costums
En un camí de bondat
Que ella tenia en perspectiva.
Escales per tot arreu
Uns molt rectes, de raquítica, els retorçats
Estaven a l'abast
En postura visceral Contra les muralles de la ciutat.
Les trenes de cabell brillaven
En aquests temps d'indiferència
On la gravetat no era l'única força
Per tenir les claus de la casa
Dolça cabana al fons del prat.
L'alambic dolç i còmic
Augurat per una destil·lació de bona qualitat
Mentre que pas a pas Va fer circular la botifarra cuita
En el seu paper greixós i arrugat.
Calia deixar la terra
A les autoritats més nobles
En recerca fonamental
Aquests ponts entre la quàntica i la informàtica
Els llops udolants del demà.
( Dibuix de Jean-Claude Guerrero )
992
M'estic ofegant
I m'ofego en el sortint dels records
Infusió del que ve
Sobre aquesta disposició
Esperant a la vora del forat
Peix de mar profund
Qui troba la lucidesa de l'insomni
Participa en el desglossament del gest interior.
Marches I posa'mEl cor en camí
Per reclutar els brots joves de l'esperit
Per a cèrcol de joc masculí
Baixa la pendent
Cap al corrent d'expectatives
Prímules fracturant-se al clar
Els fets de la providència
Amb petits dolls de vapor En el sopor d'un matí de predicació.
No hi ha marge
Això el que nosaltres mateixos operem
A l'escenari
I hop ! Llançat de la costa
Les gavines cridant tornant a la costa
La gesticulació augusta
De la promesa al·legòrica
Amb l'ànima penjada sobre una espatlla.
991
Que torni ahir
Passant les pàgines d'avui
Que el temps torni enrere.
Aneu al fons del forat
Remou l'olor dels records
Treu la punta de la ment.
Que tornin els esborranys
Ocultacions i disbarats
Que surtin els abandonats
L'orgànic descompost
Amb ossos de pedres precioses
Sense que l'absència es mogui.
Descuidant les molles a la taula
Empeny el passat cap al futur.
Aquesta propensió a posar el dit
On fa mal
Construeix la cosa una mica més enllà
Una fita per al pelegrí
En el camí de la seva obra
Permetre-li ancorar el present De la foscor de l'absència
Per empassar el que ve En el solc furtiu
De la missió que vindrà.
990
" Et dic que l'he agafat ".
" No, no t'has pres el teu xapka de l'Esperit Sant i llavors et serà molt dolent ".
De trist record, Smith va treure una targeta de crèdit de la seva jaqueta
per afirmar la normalitat
a aquesta dona que el mirava de sobte.
" em sap greu haver-te fet esperant.
Vaig trucar a la meva mare moribunda
i no veia passar el temps; "
A través de la porta oberta
Víctor havia seguit la conversa
i es va riure del que deia la Coralie.
Uns minuts després
Es van trobar a la cuina de l'estació
davant d'un te d'herbesarrossegar " jo també t'estimo "mentre fora un nou client tocava el claxon.
" Tot això no és normal "
va repetir Smith per a si mateix
al volant del seu Bugatti dels anys 20.
Lluny a Arizona
la seva dona Bella l'estava esperant
braços carregats de flors
a la porta del garatge.
La lluna blava il·luminava el pati del darrere.Un nen va sortir per la porta del darrere
anar a acariciar un cavall.
No tenia cara
i la lluna reflectia un perfil inacabat.
El cavall va murmurar.
El Bugatti es va aturar sorollós.
La Bella es va llançar als braços d'en Smith.
Tot es va dir.ja no quedava
que recollir les flors
que estaven escampats per terra.
( Collage de Pierre-Sylvain Gérard )
989
Torna al punt de partida
Després de tirar els daus
Amb la germana gran i el germà petit
Ens podrem unir a ells
Endevins
Les panxes, els secs
El virtuós, el pròsper
Perdut
Envoltat fins a la medul·la
En aquesta nit sense fons
Ja no sap llegir les normes
Com ens deien
Sense resposta
Cap a aquest espai que ens separa
D'aquesta foscor
Per superar el risc
Per un bitllet d'anada
Cap a aquestes trobades estranyes
On fer-ne un bon ús
Pròrroga del contracte.
Al llac
Tranquil i profund
Una multitud d'ocells
Sembrat de cançons
El tapís de la vida.
988
Construire le récit De ce que l'on a vécu À pied et en vélo Fait imploser le cœur Au plus hardi des démarcheurs.
Etre audacieux En plein jour Augure de cette quête A explorer l'anfractuosité Du rivage où nous avons échoué A peine entrevu l'objet de notre élan Que la plume se tait Que les histoires se millefeuillent Et qu'enflent les prétentions de la transformation Dans le silence ourlé des vagues de l'instinct.
Courbons l'échine Avant les grandes marées Soyons le devant de brume Remontons le courant par lequel nous sommes venus Nous qui chevauchons les destriers de l'écume A grand renfort d'éructations Les petits, els sense rang Les marcheurs Les marchands, les besogneux Les changeurs, les charcheurs A négocier le pacte d'écriture Jusqu'à notre extinction Bien au delà des coups de lune.
Dos cavalls pusil·lànims
Amb el cos anellat
De camí al Verdon
Per què no vaig posar l'escapular?
Reis, reines, prínceps i princeses
Per dur a terme la nostra missió.
Dit aixecat cap al cel
L'únic, el bonic, el remolí
El vermell de l'estiu seixanta-vuit
Ple d'espígol als ulls
Per contemplar l'estrella oscil·lant
A la cadena Moustier.
Ruïnes de la Santa Creu
A la pell suau de la meva estimada
El cigarell burleu de la merla blanca
Aixecant els seus trins de caramel
El teu vestit de setí
Escenificada des del foc de la vaga
Mentre els galeons xoquen
A la vora d'Oléron
La meva mà germana
Per agafar el guant
Sota el fris lleuger del teu somriure infantil.
Fumaroles a l'horitzó
Vaig agafar el corcel del pare Grand
Per creuar l'escull de corall
Cingles calcàries adjacents
Amb les dues mans
Esgrimint el somni i la visió
Del cotxe de la meva mare
Tornant de la guerra
Tan lluny tan lluny
Per mantenir el jou del misteri
A la casa sense sostre
Lliurada als records
Venint a encallar
Lliurat als elements
De l'Esperit etern
A canvi de Solitud
Vaixell d'ostres travessant el Grau
La marea passada
Acariciant la vareta màgica
Mimoses de l'estany
Avaluació per vent del sud
Avançant cap a la suavitat de les pluges fràgils A la terra puntejada
Descalç
cabells desfes
La teva mà estesa
La meva mà estesa
Per veure la ronda dolça
La meravellosa closca humana
Sota el dosser de l'arbust
Dedicat al projecte definitiu
Del nostre progrés cap a l'Etern. 985
