eren autosuficients les calembredaines sense misteri operatiu.
Brot al camp, el minuet primerenc va eludir la denúncia.
Navegant per la vista coses dites i repetides va començar la tornada. Portant el rotllo orgullós vam poder embarcar sense que es produeixi una palinodie.
no hi ha nens que el doble de paraules, idèntic al punt precís.
Amb dos dits en voltereta es va dir la missa sense trobar culpa.
Conserveu les vostres estranyes maneres podria ser que la sabata pessiga, enrere tot !
arç blanc apareix a la finestra, perillós inclinar-se.
Mastegar cru la closca dels somnis sense que el guàrdia ens cridi.
forats plens de forats sota el drap, perforar el ventre.
Pare i mare en la genealogia ascendent va venir a aquesta habitació.
Salicornes a costa dels remugles, salar els camps !
Sense cames sota la màquina l'home està atrapat a les seves arrels.
Cetona magra en posada mínima, mirar enrere en el temps.
àvia, i odalis pensant, visita de la Paraula.
Machu Picchu, òrgans trasplantats clau ordinària per a una ajuda clara.
ou a ou es va trobar el motiu, sense perdre la lleialtat.
Esgarrapades d'abril no pares la primavera, Em mato per dir-ho.
Netejar el turó condueix al paradís colibrís grisos.
Venda a totes les plantes el préssec fanfarrós sense curar les ferides.
Sorprèn-me i vine a mi el botó rosa de l'ojal. Buit de les mil perles mirliton de tontines a ras de la font.
guardat garatges d'espera, coronavirus les meves preocupacions.
oïda còsmica en sinistre, estrelles les meves germanes.
El cavallet de mar en les seves pistes capta la curvatura del temps.
camí accidentat en els primers transports, renéixer per escrit.
bulb arrancat de terra, l'ull del mare noiaa.
Llàgrimes a l'horitzó el camí és de doble sentit els apresos i els no apresos.
Pensaments amb urpes el ventre esclata d'estrelles concedides.
D'un fet esvelt, en el seu revestiment, l'escriptura cenyida.
les ovelles dromedari de les meves nits, Oh sitges de la ment !
