Prevenir no és jugar
Jugar no és embrutar
Enfosquir és aterrar
L'aterratge és riure.      
 
No tinc els codis
No estic de moda
I quan la mort s'amaga
Em regenero.      
 
I després passa
Allà, a l'altra riba
Per reblar peces metàl·liques
Fins a convertir-la en la Torre Eiffel.      
 
Accedeix a la realitat
Sense veure el que veu l'altre
Com en bevem un de massa
Sense convertir-se en un camell.      
 
Sabia fins a passar el cap
A través de la finestra de guillotina
Les mans al vidre
Cara al vent.      
 
Percebo per tant sóc
Parlo amb els arbres
La informació em toca
Les emocions floreixen.      
 
Tinc respecte
Per callar-me
Amb mandíbules
A punt per bufar bombolles.      
 
jo agafo
En llevar-se d'hora
Les paraules de tot, paraules de no res
La signatura de la terra.      
 
em transformo
Sense que el llop em prengui
Sense que l'enigma m'arribés
Al Palau de la Reina.      
 
em canvio
Toca la clavícula
Fora de l'eufòria del bol
Les lesions es poden trobar amb menys danys.      
 
Em canvio el cervell
Sense confiar en les paraules
Però apretant molt fort
El mànec de la galleda d'aigua.      
 
Estic parlant en aquest cas
En el prêt-à-porter dels anys
Saber col·locar l'agulla
On la visió és en color.      
 
1383