Pas a pas,
de viatge en viatge,
en l'arène d'un cirque
où la roue tourne
la rumeur soulève les rideaux de velours.
entrada de colors,
barnum sorollós,
pols aixecada
de la processó dels animals
les passions de l'âme
elevat als pinacles dels temples
démantèlent
la lente construction de la raison.
De sang i colors,
les cris furieux des Erinyes
han destruït els paisatges de la infància ;
els llavis d'argila de les fonts
han fet camí
amb broquets de ciment,
s'ha arrencat la pedra de les proteccions,
les bardisses han estat talades,
sèquies plenes,
la guineu platejada
ne trouvera plus le centre des offices,
un mal vent bufa els terrossos de la terra
cap a les terrasses de pedra seca,
un vell freixe xiuxiueja les seves darreres disposicions.
La nit arruïna,
coloms d'ànima
sobresortint
violacions de la condició humana ;
mentides populistes
substituir el cant dels poetes,
les pistes de les màquines de guerra
segueix les sabates de ferro dels peluts,
el cel s'enfosqueix,
fins i tot els arbres esculpits pel vent de ponent
estirar-se a la tempesta.
L'aire és brut,
contre le mur des lamentations
les papiers de l'envie
arrugat i forçat
a les articulacions de les pedres
cobert de líquens
convertir-se en carn jadeant
d'un tzimtzum aleatori.
mans demaciades,
de les butxaques per combinar
rascar l'oblit ;
ulls en blanc
retallar els valors de l'esperit,
crème sulfureuse
maquillée d'un sourire de clown,
nos errances dernières sont à portée des crocs.
La fúria s'apodera
per la nit,
en silenci,
enlaidie par les passions de l'âme
baralles i odis ;
tapat per l'aixecament
noves collites,
annonciatrices des renaissances à venir.
Hi ha herbes officinals
que els de la primavera,
herbes col·legials
del petó dels amants
dispersos
a la recerca del gran trasbals,
un tros de pa
al fons de la bossa,
l'eau dans le creux de la main.
Nous entendrons le son des ricochets,
còdols llençats al riu,
accessible per als sol·licitants d'asil,
en sortie d'exil.
513