El pare tenia les mans tremolades   
 unides a l'edredó en tons pastel   
 sense que s'escapin els ratolins grisos de l'avorriment.      
  
 No va necessitar poques paraules   
 pas de nobles diatribes   
 per valorar la tendresa del moment.      
  
 Hi havia gotes d'esperit   
 a les imatges adjuntes a la paret del dormitori   
 com mosques sobre el tapís d'una vida.   
  
 De crack a crack   
 caminarem   
 sense que els passos cruixin els còdols   
 al peu dels penya-segats   
 que la mer découpa à son aise   
 en temps de tempestes   
 el somriure de les boires emergents   
 laissant passer sous la pâleur d'un soleil bas   
 l'equilibri que estableix la quietud   
 prop del port d'arribada   
 pour la dernière barque   
 sembrat de flors silvestres   
 al capvespre dels nostres records.      
  
  
 793