Hi havia una vegada un respir
Per a les pomes rodar a terra.      
 
Seieu-hi bíblicament
Marta i Maria cara a cara.      
 
El peix i l'ocell
Estaven recorrent el curs de la seva trobada.      
 
So i aigua de la seva parla
Esquitxava la font amb una ombra furtiva.         
 
Per no posar més un gall
A l'olla, es deien entre ells.      
 
Els submarinistes de l'Entente Cordiale
Creia en ells com puces suaus en els dies.      
 
Dir dir dir maleir
Les paraules estaven fumant.      
 
De manera que la mà cau del cos
Fes un cor amb els seus dits prims.      
 
Escuma a les cantonades dels llavis
Vam haver de retirar-nos.      
 
Notre Sœur était là   
Et pûmes lui glisser par l'opercule   
Les papiers de la recommandation   
Que nous avions préparé    
Pour le mur des lamentations   
Mais que la grève des aiguilleurs   
Nous réorienta   
Vers cette tonnelle  
Où claquer des dents   
Est moindre mal   
Quand dans la saulaie   
Couinent les corbeaux   
Préparant une nuit de silence   
Ridulée par un vent frais   
Appelé par ici   
Le Briennon des enfants   
Façon d'accueillir le souvenir   
Des garçons et des filles   
Se retrouvant au lavoir   
En tête à tête avec les étoiles   
Cheminant en Galaxie   
Affectueusement   
Sans formalité   
Comme voyageurs de la Joie   
Desplegant les seves cistelles
Tintinejant pel xoc dels coberts
Davant de l'Últim Sopar a Vinci.      

( obra de Frederique Lemarchand )
 
1025

Per no deixar de lloar   
Aquestes flors de primavera   
Blancs purs de sobtada   
Ràpidament doblegat i marcit   
A la fina pluja d'abril.      
 
Ells provoquen aquestes flors
I content amb el menú
L'elevació del dia
Passat sota la tremuja de la nit
Aquest nadó preparat per al matrimoni.      
 
Em van dir els korrigans
Que les forces de gravetat són poderoses
Quan el matí fa un gran soroll
I els pollastres que fan xiquetes
En aquest any de l'ànima coronada.          
 
Diguem bones paraules
Les olors i els sons de l'alba
En l'embolic del camí
Per netejar l'herba mullada
A la font de la ment.      
 
El ratolí plora
Sota l'altell
Porta un gran grizzly
Per passar el morrió
Entre les taules del corral.      
 
No t'espantis
siguem l'home vigilant
Aquest déu caigut que recorda el cel
Corda estirada sobre el precipici
Amb el propòsit d'arrencar-se de la matèria.      
 
I després si no hi ha pressa
Raspallar amb calç
pomeres a l'hort
Garantia d'enlluernament permanent
Quan cessarà el culte a les ferides.      
 
Un signe una gràcia
És hora d'aixecar-se
Per construir l'home interior
Per un entorn canviant
Posa el pensament als botons.      
 
 
1024

En el silenci estret
Hi ha viatges
Aquest art de patir en el present
Amb un ardor intern i juvenil
La cohort que passa.      
 
I després arriba el joc   
Celui du regard oblique   
Frémissant d'horreur   
Devant la haine   
Ne parvenant pas à dompter l'événementiel.      
 
Així que el nen s'agenolla
El bell nen de la llum
Davant del líquen de pedra
Pregar espasa i fona
Brinquebalantes als costats de la carreta.      
 
tot és un
som la multitud
I el crack no pot però
Per guardar a la seva alcova
La dansa dels cossos nus.      
 
 
1023 

quadrat d'asos
del que van ser
A les Bergeres
La tia Marie i l'oncle Jean
Llogaters de l'amor
Aquesta dona afable
Aquest home amb accent eslau
A la recepció vertical
Tan bon punt va arribar el temps de les Liles
hi havia festa
Festival de Belote
Festival d'apostes a cavall
Festa d'un àpat greixós
Amb gran amanida de maduixes
I esclats de veu.      
 
El gos Black ho estava orquestrant tot
I el cirerer es va reservar la sorpresa
De la Verge rossa i carnosa dels ravals
Qui en un raig de sol
Clicant la seva llengua
Davant la temptació de la fruita fresca.      
 
A la crida d'aquesta manera
El Bufó no va poder anar gaire lluny
Es donava la volta
i el seu progrés
Era el de l'ànima eterna
A la pista de les llums
Trama en extrema atracció
Cap al compromís
Per ser seriós
Davant la submissió a les forces del treball.      
 
Le corps et l'âme se rejoignaient   
Engageaient la bagarre en perdition   
Assouvissant leurs envies matérielles   
Si lestes   
Et s'enfonçant plus avant   
Avec le train fantôme  
De la fête à Neuneu 
Dans le tunnel aux squelettes
Répondre à l'appel du Très Haut   
Répondre avec détachement   
En suivant à la lettre
Le programme des festivités   
Repas gras   
Et fraises au dessert.      
 
 
1022

De dins a fora
Companys i companys es casen
Preparant la rosa
En el vertigen de la seva ascensió.      
 
petita ciència
Encreuament de camins
Té moltes proves
Convergent cap a la túnica de la pell.      
 
Obstruint el pas
D'elements estacionaris
Van convertir la terra en aigua
I foc a l'aire.      
 
Rosa clar i transparent
A les excavacions profundes
Vas tapar el llaç de la propietat
D'una cançó de renaixement.      
 
Superfície   
Figura de seda   
Amb agilitat fingida pel teu lent desplegament     
Ets real i la vida real torna a començar.      
 
Som els jardiners de la rosa
D'una comparsa fantasma sorollosa i inquieta
Bombolles i bombolles adjacents
Rebentar els escrofles de la cara.      
 
Els pètals destaquen
En mutilació programada
Per un magnífic titella de la festa major de l'escola
Feu els seus primers intents a l'escenari i als cors.      
 
No més paràlisi
Cims i avencs emmarcant el desig
Seran ulls d'ambre
Obert a la Llum.      
 
Enganxa el teu arc
Emocionat per la tensió muscular
Gireu-vos   
mussol petit
Per contemplar la derrota del vespre
En captura de terminal
Articulacions relaxades
Per recuperar la llibertat de moviment
Ser la reflexió inaugural
Autèntica parella
Caminant cap al seu casament
Cap als cels capritxosos
Del cercle dels amors.      
 
1021

Tu écris droit   
Avant que le penché vienne   
Te faire nique   
Alors que tu piges vite   
À te remettre à l'endroit   
Avec derrière toi   
Le souvenir du pas tout à fait   
Laissant aux nymphes boréales   
Le "pas neuf pas pris" des nuits d'insomnie.      
 
Tan gris com despreocupat
A la vora de la sortida
T'has allunyat de l'aparició aclaparadora
De canyelles, fèmurs i cranis
Adherint-se als estralls del temps
En llàstima
errants de l'alba
Propens a abandonar la base de casa
Peus i punys lligats pel Pla.      
 
Escrius molt recte
I es nota
Entre aigua i sorra
Els inhabilitats de la causa
Pronunciant mitges paraules
Des d'un altre lloc i avui
quan passa
Aixecant la pols de l'estiu
El trèvol i el sainfoin d'un graner per omplir.      
 
1020

Dona amb un tall per sobre   
La resposta va ser al carenat   
El llançament de l'abric   
Què afligit l'instint   
Bareback to dia   
Creure quimeres caigudes als parapets   
Més bonic que les gàrgoles en el misteri   
Beure algues humides   
A l'abast dels ocells marins  
Exposició al risc meteorològic   
Boires i korrigans   
Ballar preocupacions i passions   
Sota el vel d'una ala   
De la por i de la mort   
Alterat    
D'una manera sagnant   
Aquesta aposta    
Horitzontalment   
A la tarda   
Gota de sang dipositada com una joia suau   
A la galta   
D'aquesta dona   
Color amarg   
Aquesta dona amb un tall a dalt   
El pare desaparegut   
Als panys del cel.      
 
1019

Vaig pescar el passat
Sota l'arbre de Nadal
Al pantà dels nens ferits.      
 
Aplaudiment final
Per ordre del desig
La felicitat arriba a l'hora assenyalada.      
 
Parlo i actuo només de puntetes
Un flamenc tan rosa que espera l'encarnació
En la textura d'una tarda d'estiu.      
 
Quant costa
Equipar-se amb botes calentes
Per casar el fred i la humitat.      
 
Plomada
Instàncies de la vida
No hi ha guanyador sinó el que fuig.      
 
després de tot després de res
La taca de sang al teu collaret
Esborrarà les preocupacions al camp.      
 
escapar   
Degoteig d'una infusió   
El parlat i escrit.      
 
En proclamar la llibertat   
Els amants de Sant Joan   
Han consumit tota la realitat.      
 
No hi ha ventilació
Que la bondat
A la tempesta de tempesta.      
 
I mentre el mar retrocedeixi
La closca brillant
Encantereu les llàgrimes de l'ombra.      
 
 
1018

Escriu per no entendre res
viure per prendre
I escoltar-se riure
A la flor d'ametller.      
 
El sentit de l'existència va en contra de les nostres accions
Nosaltres els paralls del dolç amor
Els encantadors de les profunditats de les coves
A udolar amb els llops.       
 
Respirar és millor que estar quiet
Braços penjants
Per rebre una bala al front
Sortida del celler.      
 
Ajuntar a fins de mes
Sense fumar les seves paraules
Reserveu tard
Paraula de l'evangeli barata.      
 
Passa per la finestra
Llenguatge i desparasitació
Ocasió de passada
Charivari i jocs de paraules.      
 
Caler a la cadira dels avantpassats
Digues les paraules de la nit
Pareix vell sense ser jove
Val la pena llençar les escombraries a la cara.      
 
Per saltar sobre les molles del sofà
El sostre s'acosta
Sense vergonya i sense màscara
Durant una pandèmia.      
 
Vaig llençar el millor
va fer-ne amiga   
Frisottis et tutti quanti
Una arma a la mà.      
 
Només és al final del recreu
Que la creació travessi el gual de la tradició
En emoció de la possible necessitat
Haver estat una vàlvula ritual.      
 
I si obro el meu cor
És la raó conduïda
Ser el nen del moment
En el coratge del compromís.     
 
 
1017

La cercavila baixava turó
Fife al capdavant
Després tambors i trompetes
Per acabar amb les cornetes i l'helicon.      
 
El vent negre de l'hivern
Es va torçar el turmell
Sobre els terrossos d'herba   
Disposat allà durant segles.      
 
Au loin le canon incessant   
Faisait vibrer les frênes   
Caquetant de leurs branches    
Telles baguettes devant le bol de riz.      
 
Formes alineades
Al peu dels edificis
En paquets de cinc
mida les fosses.      
 
Sense articles inútils
En la platja
Només el cos emasculat
Del poeta vibrant.      
 
No podia dir-li que l'estimava
La dona de la riba del Sena
De la mà a les Tournelles
A prop de la gàbia de tortura.      
 
El segle va fer dos anys
Exactament seixanta-dos
I vam estar ballant al Slow Club
Tard a la nit.      
 
Els míssils van xiular fora dels cellers
I el braç de foc va mossegar el cel
D'una ampolla vermella i groga
Sense que aparegui el blau de l'ànima.      
 
Ce soir je caresserai Grand Chat   
Jusqu'à l'épuisement   
A même le sable noir de la plage   
Griffée par les vaguelettes de la mer.      
 
Tout est rassemblé   
Pour ceux qui subissent l'outrage   
De demeurer le visage impavide    
A la lueur des torches de Carnaval.      
 
Jo havia cregut aquella llibertat
Sortiria a l'entrada del teatre   
Et bien m'en a pris de prendre mon envol   
Vers la pleine lune du cycle des contemplations.   
 
La pols de la fragmentació va caure mortalment
En rebentar els timpans de les àvies
Mentre els nens buscaven protecció
Entre les cames de les dones.      
 
Deixeu de pensar que la terra és rodona
Tampoc que el sol torni
A les ruïnes fumejants
Només el pas dels gossos de carrer.      
 
Il suffirait d'une pression de l'index   
Pour que la tête éclate   
Contre le mur de briques   
Du monastère honni.     
 
Les il·lusions es barallarien
La veritat quedaria atrapada per l'horror
Hi hauria sang als graons
Baixant al Potemkin.      
 
I després res
Sí ! Una mica de llum entre els dits
Amb una mà augurant la conflagració
D'un somni per als demà que canten.      
 
El cel somriu
sense dents, i vaig fugir
Sense família
Amb tota tristesa, de l'escola de rue Rouelle.      
 
Hi havia en Pere, Nad   
Et puis Hug et Julie   
Et j'ai pris mon chapeau   
Pour me carapater dès l'aube.      
 
Un empènyera el subjecte al món interior
Introversió   
L'altre al món exterior
Extraversió.      
 
I estaria bé així.       
 
 
1016