Al sorral de les orenetes
hi ha verges per tot arreu
a la perifèria i a les obertures
hi ha raigs de llum i nusos d'ombra
per als nens de la ronda
les seves mans remenant la pols dels àngels
amb olors àcids .
Al sorral de les orenetes
hi ha imatges d'Epinal
sobre els caps rossos
perquè l'ocell de vol ràpid
l'apodera
per unes quantes signatures ratlla encara més l'atzur
i deixar al frontó de les cases
la farandola que balla .
Al sorral de les orenetes
hi ha or sota la sorra
i les arrels de l'arbre en alegria
enfonsar-se a munt
milers de punts de colors
a les cares dels nens de la ciutat
mantingut despert
pel crit penetrant del migrant .
Al sorral de les orenetes
hi ha butaques de plàstic
danyat pel temps
que el bassal de pluja
col·locat a la taula blanca
es fan mirar
amb gràcia
de l'oreneta al bany
gotes i plomes barrejades
a prop d'un nen juganer .
175
L'home “coames”
L'home és un tot inseparable. Mitjançant la integració del cos, tenint en compte el psique associada a una dinàmica d'obertura de la consciència en una perspectiva espiritual, l'home és un. Aquesta visió tripartida de l'ésser humà constitueix per : el cos-CO-, fulla-AM-, la ment-ES- és imprescindible per formar part del nostre camí de creixement de l'ésser, per l'home “coames” .
Le corps n’est pas le tombeau de l’âme comme le pensait Platon, sinó l'instrument musical inspirat per l'Esperit. En el nostre plantejament, être spirituel ce n’est pas échapper au corps mais s’ouvrir dans son corps à l’action de l’Esprit. Le corps traduit, d’une manière palpable et physique ce qui est autre, què és metafísic, ce qui est impalpable et invisible . Le corps nous met en contact avec la réalité et nous permet un premier déchiffrage de l’univers qui nous entoure. Per ell, Podem veure, entendre, tocar, sentir, tastar. Par nos sens nous accueillons des informations tangibles, informations qui peuvent nous faire accéder à des plans subtils .
Els jueus tenen un enfocament unitari dels éssers humans. Ils le considèrent comme un tout : la cadira (predit) pénétrée par le souffle (nefesh) où la chair est moins la chair-viande que l’Homme tout entier dans sa dimension cosmique et la “nefesh” la vitalité de la chair, el que la posa en marxa. Per allà, la chair ne se saisit jamais séparée du souffle. La chair sans le souffle n’est plus chair mais cadavre .
La Biblia també introdueix el concepte de“Pluja” OMS qualifica l'Esperit de Déu, l'alè vigoritzant. Això “Pluja” incita la criatura inacabada que hem de formar part d'una dinàmica d'assoliment, del creixement de l'ésser. La “Pluja” permet establir la coherència de les dues parts constitutives de l'home, “predit” et“nefesh” . Ella els dinamitza .
Les Grecs ont perçu que la distinction entre l’esprit et l’âme s’avère essentielle. Platon pensait qu’en son intériorité l’âme prend conscience d’un quelque chose d’autre, elle est au-delà des considératins bassement matérielles, de la seva aspiració a la transcendència . Cette dimension de l’âme, la va cridar “nous”. Le “nous” est apparenté à un organe de vision. Ell és la possibilitat, au sein de la psyché de poser un regard sur les éléments de la psyché .
També anomenada part superior de l'ànima o punta fina de fulla, le“nous” s'identifica profund com a capacitat de silenci, de consciència i determinació. La capacitat de silenci interior o “Hesíquia” experiment en el meditació i pregària, caracteritza un estat estable de l'ésser. La capacitat de consciència, de l'expressió i la parla permet a l'home prendre consciència dels seus moviments interiors i poder anomenar-los com els estats d'ànim, ells emocions, sentiments, passions. capacitat de presa de decisions i determinació és aquesta llibertat que té l'home per registrar i romandre en un dinamisme interior sense deixar-se distreure pel sol·licituds del món o deixar-se desviar per pensaments paràsits .
És llavors quan l'Esperit, le “pneuma”, El terme grec que significa l'Alè que ve de Déu ve a donar energia a l'ésser. Il éclaire toute chose. Nous sommes alors des êtres en devenir d’être réellement des êtres vivants . Depèn de nosaltres no perdre l'objectiu, per no tancar-nos, reconfigurar-nos segons la nostra pròpia identitat personal, d’accéder à notre propre désir, à notre propre manière d’être car la parole de chacun d’entre nous est essentielle pour l’ensemble .
És a través d'aquest enfocament del'home “coames” que podem progressar cap a la reconciliació interior, fonament de tota vida relacional apaivagat .
174
nyctàlope i noctàbul en concert
Nyctalope i Noctambule caminaven junts de la mà mà sota un gra que passa .
Esquinçats i desordenats estaven confosos amb la salmorra que un tifó no desitjat havia llençat el dia abans a l'avinguda activitats ocultes .
Capaç de prendre partit quan el dia vindria, un per massa pals, l'altre per citació de gràcia Diví, van obligar els que els envoltaven a sortir de la seva reserva, a força de les explosions de boira, obre els llavis d'un sol moll .
Una gavina va plorar mentre va desnegar el pal principal del goleta . Els núvols en lent assumpció es movien en l'increat de la situació .
No molestar-se amb pensaments humanistes Nyctalope i Noctambule van empènyer la sense raó a ser només intèrprets obres discretes, ocupat amb trets làser per transformar el petites figuretes gestuals de la infància en ruixats de fragments de colors .
Sarabandes, sorolls de portes tancant, suau butllofes de gat, xerrant eructament fora de la gola a agonia ; tot estava preparat per abraçar-se més abans del fred de la nit .
Així parlaven Nyctalope i Noctambule al passeig marítim per enfogar el cervell, mentre es veu al vol de gavines, missatgers savis deixats enrere per uns demolidors, el oració retorçada dies sense fi .
173
Ciència, visió i unió
Science de l'écorché des choses et des formes
a part del que es diu i s'entén
en distinció simple
vida a trossos
de cançons i crits en dissonància
pells d'una sola peça
a la taula de demostració
l'ocupació de totes les escletxes
sota l'escorça del bedoll amb signes cuneïformes
sense l'unça d'un espai de llibertat
tot es cobreix sota el foc combinat
explicacions
fullejava llibres oberts al vent dels retaules fragmentats
per aquesta set de coneixement .
Vision de la ronde éternelle
cercle contra cercle
a la sorra fora del temps
que el mar esborrarà amb la seva escuma
els cavalls seran alliberats a la platja
el soroll de les ones i les corretges
pels seus costats crus
múltiples flames obertes
élevées en salve de lumières
cridant el sol
percepció esfèrica del que és
del que ha estat i serà
un pas només un pas
i després el remolí
intel·ligentment orquestrada per aquests segrestadors
capaç de distorsionar el so dels olifants
quan tan pocs són els adoradors
d'un soleil terminal .
Union des paradoxes
fora de les ciutats envoltades de poderoses muralles
l'home i la dona en la seva trobada
emprendre amb serenitat
amb les mans unides
la sortida del que amenaça i creix
la crida de l'últim resplendor
la pell disponible a l'alba blanca
a les difraccions del prisma de l'enteniment
no hi ha poder excepte el de la dissolució dels arpegis
al sant dels sants de l'esperit
lliure de tota paraula
cap a la parla silenciosa .
172
Sylvain dare d'art
Havia deixat la Nadia amb uns veïns que vivien al cim del subdivisió i jo havíem arribat a la clínica només per veure't néixer. Col · locat sobre el pit de la teva mare, respiraves amb força, panxa inflada per tumor maligne gran que s'aferra a la columna vertebral.
La teva vida començava.
Tenies tres o quatre anys. Estava passant a la calçada que separa el nostre edifici residencial dels garatges de la rue Nicolas Nicole. Et moves com un pèndol amb els teus petits cavallets de fusta al final del teu braços. El teu cos estava rígid per un guix que et cobria de peus a peus tòrax. Estaves somrient, tu el gran Bédé com et deia jo, i m'has animat a fer-ho retrocedeix una mica més per mostrar-me el bé que caminaves. I et vaig agafar als braços i et va aixecar.
Ens has vingut a veure a Marcillat. Vam tenir us va recollir a l'aeroport de Clermont-Ferrand des de Marsella. Vostè em va regalar aquesta escultura d'argila esmaltada, una pilota pesada amb a excavació negra – incentiu per aprofundir en les coses no dir, i vores aspres per defensar-se dels possibles depredadors. Vaig agafar aquest objecte com a símbol del teu patiment que vas gestionar d'alguna manera i em va demanar compartir. Des de llavors aquesta pilota m'ha acompanyat com a nexe entre tu i jo. tenies vint anys.
Bosc de Tronçais a l'Allier. T'he deixat en una butaca en un carreró ample magnificat per arbres alts. Vam tenir va fer uns quants centenars de metres després vaig seguir endavant deixant-te sol com m'havies proposat. Tornant sobre els meus passos … ja no eres el ! Et vaig trucar durant llargs minuts. No vau contestar. Preocupat, Et vaig buscar per veure't per fi immòbil en un petit camí no gaire llunyà del. Hi va haver un llarg silenci. Al voltant ballaven olors d'humus nostre. El vent dialogava a través d'una manta de successives olors. Nosaltres estan subjectes per la mà a la cortina de les coses de feltre. Vaig saber aleshores que estàvem al mateix costat, germans, Un pare i el seu fill, escoltant i benvingut al que és.
D'aquests últims anys em torna el llarg converses telefòniques que hem tingut, tu el meu fill Sylvain i jo el pare Gaël com em vas cridar. Es tractava del que estaves passant en aquest moment i certs flaixos del passat que vas evocar amb goig. Què bé records. Encara sento la teva veu pesada i arrastradora d'aquelles llargues nits. Mai hi havia frases fetes. Estaves buscant d'expressió perquè parlar amb precisió i claredat digui l'essencial. I si de vegades certes paraules superaven el teu pensament per trobar-se en equilibri inestable entre la bellesa i el despropòsit en comparació amb el que va precedir, ho era per una bona causa, el de la innovació en comparació amb on eres, vostè l'esteta del que passa. I tu eres així, sovint per davant, tu qui físicament no funcionava. Recordo alguns temes que van sorgir en les nostres converses com les de la creació, de la postura de l'artista però també amistat i amor – amor als cossos, l'amor dels éssers. Vostè gent estimada. Poques vegades et queixaves i sempre era jo qui escurçava la conversa que podria haver durat hores i hores.
I si vas marxar aquesta nit de 18 au 19 octubre, és escapar de la teva condició física com a home que pateix la salut només empitjorava, però també és per continuar la teva feina més enllà d'aquí, tu, el cercador de l'absolut i de la veritat, encarregat per una força molt més fort que tu, una crida imperiosa que vas sentir. et vas fer gràcia, curiós, m'interessen els temes dels quals podria parlar, temes relacionats amb estètica, psicologia i espiritualitat. De vegades teníeu sentit de l'humor detallat, de vegades plaga, tu el dandi encantador que va conrear la bona paraula sàviament i mai fer mal. Tu l'amant de la vida desesperat d'aquest cos que tant et va fer patir, la teva mirada penetrant amb ulls d'ametlla i el teu somriure lleugerament irònic em va clavar a les portes del graner entreveu la vostra ànima treballant cap a la redempció d'aquells que són estranyament normals en la seva conformitat no vivien.
D'ànima en ànima estàs al meu costat. Quan has estat alliberat de la teva túnica de pell va ser unes hores després de la trucada que t'hem passat perquè t'associïs amb el funeral del teu avi.
Una última paraula : “perdó”. Sapigueu que jo demano perdó per no haver estat present més sovint.
Adéu Gran Bédé, el meu fill, Sylvain .
171
El meu pare va morir
El meu pare va morir
i no puc contenir la meva pena.
El rosari dels records junts
s'esfondra en l'insomni .
El nen petit a l'àtic
va guardar les seves càpsules i els seus corredors del Tour de França.
La " gàrgota " bugaderia infantil
no és més que una conca rovellada
" frugeres - els meus amors " s'enfonsa entre les boires
amb un aspecte de tardor .
Un nou dia sortirà
la teranyina adornada amb perles de rosada.
Passos que fan cruixir el terra
són l'últim passatge de la teva presència .
Nous ne retournerons plus les crêpes
acompanyat dels crits de joia dels més petits .
El vol de les oques salvatges
ja no s'esperarà com la primera vegada.
La " quatre cavalls " Renault
ja no portarem les nostres bicicletes .
La trompeta callarà
darrere de la porta del dormitori .
Es passa una pàgina
ara hi ha vida .
Escalfeu la verdura i el mineral al forn
perquè pugin les espelmes de l'essencial .
Travessar el gual val la pena
perquè es produeixi la vulnerabilitat .
Agafem la soca de la memòria
i sense pressa es tanca el calaix .
Convertim-nos en esperit lleuger i brillant
de manera que les mans unides és .
Savi i obert al que ve
siguem contrabandistes de bellesa .
S'ofereix quadradament al que és siguem gola
i el llenguatge dels nous aliments .
Cantem al vent fresc de la primavera
l'andante d'una respiració lliure .
Donem la benvinguda amb el cor preparat
les energies d'un món de misteri eclosionat .
Cronometrador i ocell de la veritat
Estic parlant amb tu .
Els que segueixen, els meus fills ,
Desenrollem la nostra bola de vida i caminem .
Sense por, el cor cenyit de l'alegria dels justos
siguem la palla i el gra de la collita que ve .
170
quan sorgeix el pensament
L'habitació era càlid. Una catifa de color rovell estava estirada a terra. Vam tenir ens vam treure les sabates. El meu germà i jo vam dissenyar aquesta construcció de fusta i espai. Hi havia diversos compartiments.
Personatges van trobar ràpidament els seus llocs. Alguns s'han agrupat en fratries i altres en parelles. Em vaig trobar sol, no sé per què. A un vent lleuger travessa l'habitació. Va ser aleshores quan vaig sobrevolar ciutats i campanyes. Assegut a una alçada vaig contemplar la nostra feina. Hi era tot. I Vaig trigar aquesta distància per adonar-me que la meva vida estava inscrita com per avançat, allà davant meu. Vaig pensar llavors què podia em passa. També per a mi per poder penetrar i concebre tot això era necessari Conec la causa. I estava buscant, i estava buscant, … Fins a escolteu-me dir aquestes paraules que em van semblar que em van bufar un esperit misteriós. … Ell m'estava causant. … S'expressava de manera senzilla i així òbviament que vaig prendre el temps d'escriure aquestes poques frases.
Cuidem els nostres pares
tenir compassió
recolzar-se mútuament
per gaudir de la vida
per ser feliç, agradable, feliç
ser espontani i natural en l'amor
per ser deslligat, el més possible, relacions i béns
ser generós
tenir una conducta ètica
prendre l'acció correcta
cuidar els uns dels altres
gestiona les teves emocions
percebre constantment els estats de la nostra ment
i quan el pensament s'aixeca
enviar aquest missatge als nostres fills .
169
filosofar tot educant
Educació d'adults .
Viu a la aquí .
Domestic el mort .
Mira des de alt .
Ser el creador de cultures .
Viure a consciència el procés de coneixement : percepció – sensació – pensat (imatge, idea) – adjunt – reproducció ; resultant en plaer o frustració per tant al sofriment, d'aquí la necessitat de treballar al patiment .
Exercita el “visió penetrant”, percepció instantània del que és .
Estar en l'alegria d'estar al món, en el ” dialogal ” entre coneixements plurals i autoconeixement vivencial, un diàleg sense fi, sense preveure l'objectiu i els perills .
Contrarestar la retirada sobre un mateix .
estar en a relació justa amb el cosmos .
Ser ciutadà de món .
Sigues astut, regular la pròpia manera de pensar, ser de servei als altres, per formar-ne part món .
Mira el món com si el veiés per primera vegada .
estar en a actitud de no saber .
Sapigueu que el la filosofia deixa pas a l'activitat de filosofar .
fes un cop d'ull lúcid sobre la naturalesa del pensament .
fer sortir en altres la ” pensa per tu mateix ” .
estar a la diàleg i l'adaptació creativa a l'altre .
ser el repositori de tota la reflexió que s'ha fet en el passat .
Ser conscients, coherent i racional .
ser humil abans del que es diu o escriu .
Davant de llenguatge preguntant-se què vol dir, què ha de dir i què pot dir .
ser tolerant i defensar la llibertat de pensament .
Penetra en el sentiment oceànic comportant-te com René Char per a qui : ” A cada col·lapse de les proves el poeta respon amb una salva de futur ” .
168
I què realment ?
No sé qui em va donar a llum ni què és aquest món o qui sóc . Veig aquests anys llum que m'envolten i troba'm coit en un punt d'aquesta immensitat sense saber per què sóc aquí i no en un altre lloc . No sé per què em va donar aquest petit temps per viure es troba aquí als meus peus consagrat des de tota l'eternitat en el que em va precedir i en el que em seguirà . Només veig infinits de tots els costats com la pols remolinada al raig de sol com una forma esborrada per la forma que segueix . El que sé és que he de morir però el que no sé és aquesta mateixa mort que no puc evitar i que em convoca a la vida com el fill pròdig als braços del pare en aquest món de misteri on l'escletxa de les promeses ens convoca a ser el que sempre hem estat a la cambra nupcial dels inicis l'ombra de la teva ombra el meu destí . 167
el teixit d'allò psicològic i espiritual
L'ésser humà és ternari. Ell és el cos, psique i esperit.
El cos, això és el que veiem de nosaltres, És feble i perible.
El psíquic és el nivell intermedi. Ell és el moviment, emocional i mental. És fluctuant. No podem construir sobre ell. El psicològic aclareix les coses. Elimina obstacles i pot posar a disposició dels elements de l'autoconeixement però no del nostre despertar, a aquest estat de benestar i unificació amb el que és, a l'última realització en el misteri insondable d'allò que ens mou en el fons del nostre ésser, aquest impuls, això “viridesa” treball, com ara el dissenya Hildegarda de Bingen.
L'esperit o l'avantguarda de l'ànima, o el cor, és allò que és proper i comunica amb els mons superiors. La ment reconeix que és indestructible. Ell és enorme, brillant i alegre.
L'ésser humà és com un llum d'oli inclòs el cos del llum, l'oli i la metxa serien els seus tres pisos. el el cos seria l'objecte de terracota del llum, el fràgil recipient i necessària sense la qual no s'iniciaria el procés d'autocreixement. El psíquic o psicològic seria l'oli, metàfora del moviment, des de emocions, riquesa i bellesa de l'ésser, del que nodreix. la metxa seria l'esperit, el mateix lloc que pot encendre amb foc diví.
Tots aquests components formen l'ésser humà buscar l'harmonia amb, però, una jerarquia entre ells, la metxa ser espiritual el cim de la nostra recerca.
La ment és aquest lloc estès fins a l'infinit, aquesta llum, aquella alegria que domina les inclemències del temps de l'existència i tot els dolors de ser per dirigir-lo cap a la seva realització.
166
( Text inspirat lliurement en Jacqueline Kelen )