L'home és un tot inseparable. Mitjançant la integració del cos, tenint en compte el psique associada a una dinàmica d'obertura de la consciència en una perspectiva espiritual, l'home és un. Aquesta visió tripartida de l'ésser humà constitueix per : el cos-CO-, fulla-AM-, la ment-ES- és imprescindible per formar part del nostre camí de creixement de l'ésser, per l'home “coames” .

Le corps n’est pas le tombeau de l’âme comme le pensait Platon, sinó l'instrument musical inspirat per l'Esperit. En el nostre plantejament, être spirituel ce n’est pas échapper au corps mais s’ouvrir dans son corps à l’action de l’Esprit. Le corps traduit, d’une manière palpable et physique ce qui est autre, què és metafísic, ce qui est impalpable et invisible . Le corps nous met en contact avec la réalité et nous permet un premier déchiffrage de l’univers qui nous entoure. Per ell, Podem veure, entendre, tocar, sentir, tastar. Par nos sens nous accueillons des informations tangibles, informations qui peuvent nous faire accéder à des plans subtils .

Els jueus tenen un enfocament unitari dels éssers humans. Ils le considèrent comme un tout : la cadira (predit) pénétrée par le souffle (nefesh) où la chair est moins la chair-viande que l’Homme tout entier dans sa dimension cosmique et la “nefesh” la vitalité de la chair, el que la posa en marxa. Per allà, la chair ne se saisit jamais séparée du souffle. La chair sans le souffle n’est plus chair mais cadavre .

La Biblia també introdueix el concepte de“Pluja” OMS qualifica l'Esperit de Déu, l'alè vigoritzant. Això “Pluja” incita la criatura inacabada que hem de formar part d'una dinàmica d'assoliment, del creixement de l'ésser. La “Pluja” permet establir la coherència de les dues parts constitutives de l'home, “predit” et“nefesh” . Ella els dinamitza .

Les Grecs ont perçu que la distinction entre l’esprit et l’âme s’avère essentielle. Platon pensait qu’en son intériorité l’âme prend conscience d’un quelque chose d’autre, elle est au-delà des considératins bassement matérielles, de la seva aspiració a la transcendència . Cette dimension de l’âme, la va cridar “nous”. Le “nous” est apparenté à un organe de vision. Ell és la possibilitat, au sein de la psyché de poser un regard sur les éléments de la psyché .

També anomenada part superior de l'ànima o punta fina de fulla, le“nous” s'identifica profund com a capacitat de silenci, de consciència i determinació. La capacitat de silenci interior o “Hesíquia” experiment en el meditació i pregària, caracteritza un estat estable de l'ésser. La capacitat de consciència, de l'expressió i la parla permet a l'home prendre consciència dels seus moviments interiors i poder anomenar-los com els estats d'ànim, ells emocions, sentiments, passions. capacitat de presa de decisions i determinació és aquesta llibertat que té l'home per registrar i romandre en un dinamisme interior sense deixar-se distreure pel sol·licituds del món o deixar-se desviar per pensaments paràsits .

És llavors quan l'Esperit, le “pneuma”, El terme grec que significa l'Alè que ve de Déu ve a donar energia a l'ésser. Il éclaire toute chose. Nous sommes alors des êtres en devenir d’être réellement des êtres vivants . Depèn de nosaltres no perdre l'objectiu, per no tancar-nos, reconfigurar-nos segons la nostra pròpia identitat personal, d’accéder à notre propre désir, à notre propre manière d’être car la parole de chacun d’entre nous est essentielle pour l’ensemble .

És a través d'aquest enfocament del'home “coames” que podem progressar cap a la reconciliació interior, fonament de tota vida relacional apaivagat .

174