Al caravanserrari dels nostres amors  
 onada remolinada a la Quaresma per ser  
 crua  
 al costat  
 rebot  
 olora bé  
 l'espècia secreta  
 llavis oferts  
 primer al vent  
 d'un monocrom llunyà  
 llavor elaborada  
 al ginebre dels nostres dits units  
 que un ball amb mil flors  
 dedicar-se al sotabosc  
 en els passos de les ànimes perdudes.  

318

  " Sandàlies de vent "    
 que es deia    
 aquest ésser d'ombres habitat    
 quin crit    
 fora de les trobades habituals    
 aquesta soledat    
 amb un rastre esmolat    
 origen de les passions    
 inclinat sobre el paviment de les circumstàncies    
 aquesta reticència    
 haver de fer    
 aquesta fuita sembrada    
 pols d'or    
 aquests sols    
 dies recollits    
 en una closca d'ou    
 la desvinculació dels acords majors    
 música underground    
 vent alat    
 després de la colada contínua    
 la meva ànima    
 la meva capacitat d'abraçar    
 l'entremig    
 de visible a invisible    
 el Res del nostre acord recíproc .   


 
316

 El vent ardent  
 el vent que bufa  
 el vent rient  
 el vent que sembra  
 el vent corregut  
 invertit  
 i cavar el riu  
 d'un vòrtex ombrívol  
 la meva ànima és una pedra enrotllada  
 sota el reix de l'arada  
 pedra tornada  
 revelant la mel de la terra  
 pedra de fregament  
 al qual frega la pell  
 panxa famolenc  
 del nen que vindrà  
 sota el crit llançat  
 al final del cicle  
 en fi de roses 
 mossegat per les gelades  
 amb adorns de pigments  
 fileres de bacanals  
 a la taula d'enlairament del meu cau  
 del meu entre nosaltres  
 obre la porta  
 que amb un dit obro de bat a bat  
 al vent que ve   
 al vent que bufa .  


315

 recordes
 plàtans al llarg del canal
 corbs al capvespre
 amb festons de llum
 escrit pel so de l'aigua
 enganxat a les copes dels arbres
 majestuosos núvols desplegats
 llavis oberts
 balanceig dels braços
 a les columnes del temple
 auscultació metronòmica
 forats que inunda la llum
 acabant la nit d'estiu
 als rebels suats
 que el vent abraça
 frisson ardent
 resposta senzilla
 que els passos s'enrotllen
 sota la rosada agradable
 galtes rosades
 espectacle d'espelmes
 a la sorprenent ombra
 teixit lleuger a l'espatlla
 ondulacions a la teva veu
 sagnat d'un record
 passar el mur del temps que passa .


313

 La teva mà lleugera  
 pica les cordes  
 barret aixecat  
 vestida amb roba negra
 el meu excés marí
 els meus dits llargs  
 a la llança terminal  
 sense instint .

 Esports aquàtics  
 en lleugera pendent  
 papillotes i caramels  
 del seu cristall despullat  
 per a les dents davanteres  
 abraça el fluix  
 nits vintage .

 Decocció del teu somriure  
 sota el càlid edredó  
 poden fer girar les galàxies  
 pentagrames musicals  
 en alè de vol fingida  
 banc de muntanyes  
 que un núvol esborra  
 tan d'hora tan tard  
 el floc de cabell sobre l'ull  
 molestar l'infinit .


314

 Mind Sever
 el corrent ja no circula
 com molts altres
 la fugida .

 Del mateix al mateix
 escoltar desesperació
 la gola s'infla
 i calla .

 De Vincent a Tolosa
 el mirall abolit
 cop de dit
 sobre zinc ocupat .

 Cru per assecar
 sota la sang de les terres calentes
 un carbó entre les dents
 la recerca cruda .


309

 Tan bon punt vaig sentir la paraula "amor" .   

 Veu viva i cor enamorat d'una brasa ardent,   
 deslligar les fibres de l'avorriment    
 bussejaven a les seves aigües natives   
 l'acord essencial de notes baixes i doloroses  
 la meva flor   
 la meva vida   
 ma vibració   
 la meva adoració jadeante   
 boca en alè d'alè   
 la meva gràcia sobre herba tendra   
 esquinçat a les quatre extremitats del teu cos tan suau .   
 "T'estimo, has d'aprendre a dir jo." (Christian Bobin)    

 
310
 ( En homenatge a Sant Joan de la Creu)