Ouvert Fermé   
Le doigt de Dieu s'est glissé   
haute pierre d'ambre   
sur ses lèvres d'archange.      
 
Del seu cor des de la seva respiració
ple d'ambrosia
la pluja és intensa
doblegar les orelles.      
 
De les seves ales
lligat a la seva carn
va viatjar d'anada i tornada
silenciar la seva fe.      
 
Del blanc al blanc
colors i llums
han fet el seu cau
el buit de l'extasi.      
 
Figura de manera destacada
closca i fruita
dels meus germans de les meves germanes
en suport de la volta celeste.      
 
Haver recorregut l'ombra
la seva obra va obrir
al pati de les olors
benjuí i rosa.      
 
Des de cendres fins a petits pessics
va sorgir el pensament
fresc i persuasiu
sota la línia dels vencelosos.      
 
Au fond de ses yeux bleus de ciel profond   
le calme des attentions   
cherche accueil et sourires   
sans que vienne la nuit.      
 
Mantille sur la tête   
à l'entrée du vaisseau   
monte l'appel du très haut   
froissement de l'ébène contre sa joue.      
 
Hi posaven flors
al trencar les aigües
deixa veure l'ull madeleine
en companyia divina.      
 
paraules de brasa
va cridar des del fons del pit
augur encant de mans esteses
en el reflex d'un sospir.      
 
Per deixar d'enfonsar-se
en la desesperació de les coses repetides
és una delícia
el petó de la pau.      
 

1066