Les tres germanes de la Torre
Han començat a riure
Davant l'impuls inevitable.      
 
Amb com a caixa de ressonància
La naturalesa d'un record
Qui diu i espera.      
 
Aspecte
Coloració d'una facilitat excel·lent
La bondat infinita.      
 
Des del canal del riure
A l'horitzó dels sentits
El baix continua.      
 
Molt simple
Els records creuats
Des de tota l'eternitat.      
 
Fusió d'ànimes
Com el xoc de pomes
A la cistella de vímet.      
 
Fins i tot separats per l'efímer
El vol és aquí
Més enllà de les preocupacions estilístiques.      
 
La modèstia del so i la sensualitat
Exalta una cançó de lluna
En cada presència.      
 
Per ser recollit a l'instant
El propi eco
Sobre la fragilitat de la bellesa.      
 
El tancament i la finitud s'entrecreuen
Lloat constantment
Sobre la vasta Vida.      
 
On crema l'essència de l'Esser
En la seva lleugeresa
Paraules cal·ligrafiades.      
 
Xiuxiueig de Llum
En aquest moment de comunió
A l'evocació contemplativa.      
 
1381