Les paraules que ens arriben   
 fer-nos ser.   

 Són allà,   
 a la boca,   
 revestit de tinta,   
 i va llaurar de prop.   

 No obstant això,    
 com l'abella      
 aquest desig de ser,   
 en la direcció del vent,   
 el més a prop possible del nèctar,   
 ens obliga   
 per empènyer l'arada,   
 inexorablement,   
 fins al final del camp,   
 només les paraules que van passar.   


  344